IA a Ciències Socials: 6 vies d’entrada per al currículum

Les Ciències Socials són una matèria singular per a la integració de la IA. No es tracta d’una disciplina tècnica on la IA pot automatitzar càlculs; és una disciplina interpretativa on l’objecte d’estudi mateix —societat, cultura, història— està sent transformat per la IA. Això fa que la IA a Socials tingui una doble naturalesa: és eina didàctica i és objecte d’estudi.

Aquesta guia proposa 6 vies d’entrada concretes, organitzades de més senzilla a més conceptualment ambiciosa.

Via 1: Generació de materials ricament contextualitzats

La més senzilla i amb retorn immediat. A Socials, cada tema necessita context: situar una època, presentar una regió, caracteritzar un grup social. La IA pot generar en minuts el que tu trigaves hores: una línia del temps, una fitxa biogràfica, una comparativa entre civilitzacions, un mapa descriptiu.

Exemple: per una unitat de Revolució Industrial, pots demanar a la IA una fitxa de 10 personatges clau, una taula de 4 paísos comparant indicadors de 1850-1900, i una línia del temps amb 15 esdeveniments. En 10 minuts tens materials que abans t’haurien portat una tarda.

Via 2: Simulacions i rolplay històrics

Una via que agrada l’alumnat: ChatGPT pot «actuar com» un personatge històric i respondre preguntes. Amb els avisos pedagògics adequats —això és ficció, la IA pot inventar, cal verificar— es poden fer entrevistes imaginàries a Cleopatra, Maria Antonieta, Gandhi, Companys.

L’activitat didàcticament productiva no és l’entrevista en si, sinó la crítica posterior: què ha dit la IA que és probablement cert? Què ha dit que no és verificable? Per què pot haver-ho inventat? Això entrena la mirada crítica sobre fonts mediades.

Via 3: Anàlisi de fonts i detecció de biaix

Aquesta via és tècnicament més sofisticada i didàcticament més rica. Consisteix a fer servir la IA per analitzar fonts primàries, però sempre amb una segona capa d’anàlisi humana.

Flux típic: l’alumnat llegeix una font (un discurs polític, una carta, un editorial). Demana a la IA que identifiqui el to, els supòsits implícits, el públic destinatari i els possibles biaixos. Després, l’alumnat valora l’anàlisi de la IA: hi és d’acord? què hi falta? què és massa categoric?.

El resultat és un «anàlisi d’anàlisi» que entrena simultàniament la lectura crítica de fonts i la lectura crítica de la IA.

Via 4: Estadística social visual

Les dades socials són aclaparadores: milions de rànkings, índexs, estadístiques. La IA pot ajudar a fer-les accessibles. Un alumnat de 3r d’ESO pot demanar: «Explica’m què vol dir que l’índex de Gini d’Espanya ha pujat de 0,32 a 0,34». La IA pot donar context, exemples quotidians, comparacions internacionals.

Important: les dades concretes cal verificar-les. La IA pot al·lucinar xifres. L’activitat pedagògica inclou, sempre, la verificació a fonts oficials (INE, Idescat, OCDE, Eurostat).

Via 5: Simulacions de debat ciutadà

Per a educació per a la ciutadania, la IA pot generar veus contraposades sobre temes actuals: migracions, transició energètica, intel·ligència artificial a la feina. L’alumnat demana a la IA que argumenti des de 3-4 posicions diferents (ecologista, econòmica, social, conservadora) i avalua cada un.

El valor didàctic: l’alumne veu que les posicions tenen arguments. No hi ha un «bàndol bo» obvi. Això enforteix la complexitat ciutadana i redueix la tendència al tribalisme polític.

Via 6: El currículum com a objecte d’estudi

La via més conceptual i, al batxillerat, potent. Aquí la IA no és eina sinó tema: estudiem què significa la IA per a la societat.

Preguntes-matriu: com canvia el mercat laboral? Què significa per a la democràcia que els algorismes filtrin la informació? Com canvia l’autoria cultural? Qui controla les empreses que fan les IA? Aquestes preguntes integren Economia, Història, Sociologia, Ciència Política, Filosofia.

A Batxillerat, aquestes preguntes poden ser el fil conductor d’un curs sencer d’Història Contemporània o Ciutadania.

Precaucions específiques per Socials

Hi ha riscos específics quan fem servir IA a Socials que val la pena anticipar:

Primer: al·lucinacions històriques. La IA inventa fets històrics amb convicció. Cites, dates, personatges secundaris, episodis. Cal verificar tot i, pedagògicament, convertir-ho en un exercici: qui troba l’al·lucinació?.

Segon: biaix cultural anglocèntric. La majoria d’IA estan entrenades majoritàriament amb contingut en anglès i, especialment, sobre història anglosaxona. Preguntes sobre la història de Catalunya, o sobre figures menys canòniques, donen resultats més pobres i sovint errònies. És una oportunitat didàctica: evidencia la política del coneixement.

Tercer: presentisme. Les IA tendeixen a jutjar el passat amb criteris del present. Això pot ser útil (il·lustrar com han canviat els valors) o pot ser problemàtic (anacronisme). Caldrà treballar-ho.

Quina via començar-hi

Si vols un criteri ordenat:

• Primera setmana: Via 1 (generació de materials). Retorn immediat, cap complicació.
• Primer trimestre: Via 3 (anàlisi de fonts). Didàcticament central a Socials.
• Segon trimestre: Via 2 (simulacions) i Via 5 (debats). Més ambicioses.
• Tercer trimestre: Via 6 (currículum com a tema). Síntesi reflexiva.

Per a activitats concretes que aprofiten cada via, consulta les 10 activitats d’Història amb IA. I si vols reflexionar sobre què significa ensenyar història en un moment on la IA pot reescriure el passat amb una fluïdesa inquietant, llegeix Ensenyar història en un món on la IA escriu el passat.

Les Ciències Socials no són un camp menor per a la IA. Són, potser, el camp més important: el que ens ha d’ajudar a entendre la transformació que estem vivint.