10 activitats d’Història amb IA: fonts, debats, simulacions

Deu activitats d’Història amb IA, dissenyades i testades per a Secundària i Batxillerat. Totes mantenen la mirada crítica com a nucli pedagògic, aprofiten la IA per guanyar temps i profunditat, i inclouen rúbriques simples d’avaluació.

Si encara no tens clara la filosofia d’aquest tipus d’activitats, consulta la guia de les 6 vies d’entrada per al currículum.

Treball amb fonts

1. L’anàlisi creuat. Donada una font primària (carta, discurs, editorial), l’alumnat la llegeix i en fa la seva anàlisi. Després demana a la IA una anàlisi alternativa. Compara: què aporta cadascuna? Què queda per interpretar? Objectiu: no substituir l’anàlisi humana, sinó enriquir-la amb una segona veu.

2. Fonts que es contradiuen. Sobre un mateix esdeveniment (per exemple, la caiguda de Barcelona el 1714), l’alumnat analitza 3 fonts contraposades. Demana a la IA que identifiqui les divergències i que arrisqui una explicació de per què existeixen. Compara amb la seva anàlisi. Objectiu: comprendre la pluralitat de narratives històriques.

3. La font falsificada. El docent demana a la IA que generi una «font primària» sobre un esdeveniment. L’alumnat l’analitza sense saber que és falsa. Quan es revela, analitzen què els ha enganyat i què hauria d’haver aixecat suspicàcies. Objectiu: entrenar el reconeixement de fonts fabricades, cada cop més rellevant.

Simulacions i rolplay

4. Entrevista imaginada a un testimoni. L’alumnat prepara preguntes per a un personatge històric (no necessàriament famós: un pagès del segle XVIII, una dona d’una fàbrica del 1900, un soldat de la Guerra Civil). Demanen a la IA que actuï com a aquest personatge. Fan l’entrevista, la transcriuen, i després analitzen críticament quines parts són verificables. Objectiu: acostar-se a la vida quotidiana històrica amb ull crític.

5. Consell de guerra ficcionat. Plantejat com a joc de rol: l’alumnat representa membres d’un consell (p. ex. els aliats a Iàlta, 1945). Cadascú és un personatge. Per preparar el seu rol, fan servir la IA per aprofundir en les posicions del seu personatge. La trobada és amb humans; la preparació, amb IA. Objectiu: entendre la complexitat de les decisions històriques.

Debats i argumentació

6. Posicions contraposades. Sobre un tema històric polèmic (l’Antic Règim era «bo» o «dolent»? La industrialització va ser «progrés»?), l’alumnat demana a la IA que li proporcioni 3 posicions contraposades ben argumentades. Estudien els arguments, en trien una defensa pròpia, la complementen amb evidències i la defensen al debat d’aula. Objectiu: pensament ciutadà matisat.

7. El judici històric. En grups, l’alumnat «jutja» un personatge històric (p. ex. Cristòfol Colom, la reina Victòria) amb fiscalia, defensa i jurat. La IA ajuda a preparar arguments per cada part. El judici és oral, humà. Objectiu: comprendre que el judici històric és contextualitzat.

Mapes i síntesi

8. Mapes conceptuals assistits. A partir d’una unitat llarga (p. ex. Revolució Industrial), demanen a la IA que generi un mapa conceptual amb 15 nodes i les relacions entre ells. L’alumnat en refutilla 3, n’afegeix 3, i genera el seu mapa definitiu. Objectiu: síntesi personal amb ajuda inicial.

9. Línies del temps paral·leles. Generen dues línies del temps paral·leles (p. ex. Catalunya i França, 1800-1900) i identifiquen connexions i divergències. La IA facilita la comparació i l’alumnat n’extreu hipòtesis causals. Objectiu: pensament comparatiu espacial.

Reflexió sobre el present

10. Un esdeveniment actual ressonant. Davant un fet recent amb ressonàncies històriques (p. ex. una crisi energètica que recorda les del segle XX), l’alumnat identifica paral·lelismes amb ajuda de la IA, però també les diferències essencials. Tan importants són les analogies com entendre que cap situació es repeteix igual. Objectiu: pensament històric aplicat al present.

Rúbrica comuna a totes

Consells per adaptar

• Exemples catalans i ibèrics. La IA sovint dona exemples anglosaxons. Especifica al prompt que vols context català o espanyol.
• Fonts primàries reals. Complementa amb fonts tangibles: l’ACA (Arxiu de la Corona d’Aragó), Biblioteca Nacional, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La IA no substitueix mai l’accés a una font física o digitalitzada oficial.
• Veus petites. Aprofita la IA per reconstruir vides de persones que no van deixar cartes: pagesos, dones, treballadors. La història es pot fer des de baix si tenim l’eina per imaginar-la amb criteri.

Si vols pensar en les implicacions profundes d’ensenyar història en un moment on la IA pot reescriure el passat amb fluïdesa inquietant, llegeix Ensenyar història en un món on la IA escriu el passat.