Etiqueta: planificació

Recursos i eines per planificar seqüències didàctiques i projectes amb IA.

  • Com la IA pot ajudar els docents a preparar classes (sense perdre-hi la vida)

    Com la IA pot ajudar els docents a preparar classes (sense perdre-hi la vida)

    Quan preparar classes es converteix en una segona jornada laboral

    Diumenge a la tarda. L’ordinador encès, tres pestanyes de Drive obertes, una altra amb Canva i una tassa de cafè que ja fa estona que és freda. A la pantalla, el temari de la setmana vinent et mira amb la mateixa indiferència amb què tu mires el rellotge. Et falten idees, temps i, sobretot, energia.

    La preparació de classes és una d’aquelles feines invisibles que ningú no veu però que tots sabem com es menja: hores i hores d’intentar reinventar activitats, buscar recursos nous o adaptar textos perquè l’alumnat entengui el que vols dir. I aquí és on entra la intel·ligència artificial, no com una vareta màgica, sinó com aquell company que sempre té una idea fresca, una mica estranya, però curiosament útil.

    La IA no et farà millor docent, però sí que pot estalviar-te hores de feina repetitiva i donar-te aire per concentrar-te en allò que realment importa: pensar, crear, motivar, conversar. Si fa uns anys et van dir que l’ordinador t’ajudaria a escriure exàmens, ara potser toca acceptar que també pot ajudar-te a inspirar la propera activitat sobre l’Imperi Romà o sobre la fotosíntesi sense que t’agafi un atac de desesperació.

    De la pàgina en blanc al primer esborrany

    Quan preparem una unitat nova o un projecte, moltes vegades no és que no sapiguem què volem fer — és que no sabem per on començar. L’esborrany inicial és el pitjor enemic del temps del professorat. Aquí és on eines com ChatGPT o MagicSchool poden actuar com a “primer esborrany intel·ligent”: t’ajuden a estructurar una idea, proposar activitats competencials o generar rúbriques bàsiques que després tu pots polir i adaptar.

    No es tracta de copiar i enganxar el que diu la màquina, sinó de fer que la màquina et doni el punt de partida.

    Com fer-ho pas a pas:

    1. Escriu el context: curs, matèria, tema i temps disponible.
      Exemple: “3r d’ESO, Socials, comerç marítim a l’Edat Moderna, 55 minuts.”
    2. Afegeix el que ja saps del grup: nivell mitjà, diversitat, interessos, dificultats.
    3. Demana un esquema de classe amb objectius, activitat d’inici, treball competencial i tancament.
    4. Revisa el text i posa-hi la teva empremta: ajusta durades, llenguatge i criteris.

    Hi ha un abans i un després en la sensació de poder començar una programació amb un esquelet ja fet. Allò que abans et suposava tres hores, ara potser en triga mitja. I la diferència entre acabar una tasca a les set del vespre o a les deu, és més gran del que sembla. No és només temps, és salut mental. És poder sopar sense pensar en rúbriques.

    Adaptar materials sense perdre el cap

    Un altre camp de batalla és l’adaptació de materials. Quants cops has trobat un text genial però massa complex per part de l’alumnat? Ara tens eines com Diffit, que et permeten transformar qualsevol text en diferents nivells de lectura o afegir-hi preguntes de comprensió en segons.

    Això no substitueix el teu criteri ni la teva sensibilitat com a docent, però t’estalvia aquell moment frustrant de mirar un paràgraf i pensar: “això no ho entendran ni els de quart ni jo després del tercer cafè”.

    Com fer-ho pas a pas:

    1. Copia el text original i enganxa’l al xat o a Diffit.
    2. Escriu: “Simplifica aquest text per a un nivell de 2n d’ESO. Fes-ne dues versions: una bàsica i una estàndard. Afegeix un glossari de 8 paraules clau i 5 preguntes de comprensió.”
    3. Si vols anar més enllà, demana-li exemples quotidians per cada concepte o analogies que els ajudin a entendre’l.
    4. Llegeix el resultat i revisa el to: que sigui proper, però sense infantilitzar.
    5. Dona-hi el teu toc: tria quines preguntes mantenir i afegeix-ne alguna d’interpretativa o oberta.

    La màquina fa la part mecànica, i tu fas la part pedagògica. És un pacte just: ella s’encarrega de la sintaxi i tu del sentit. I com a resultat, guanyes temps per fer allò que cap algoritme sap fer: observar els alumnes, detectar qui no ha entès res i trobar la manera de tornar-ho a explicar sense perdre el bon humor.

    Idees que et tornen la creativitat

    La IA no només serveix per estalviar temps: pot ser també un estimulador creatiu. Si li demanes a ChatGPT “una activitat divertida per treballar la fotosíntesi”, potser et proposarà que els alumnes facin un podcast en què una fulla entrevista el sol. Potser no la faràs exactament així, però et farà somriure i et desbloquejarà.

    Aquest és el seu poder més infravalorat: no és la precisió, sinó la provocació creativa. Et llença idees sense por al ridícul. I entre deu ocurrències absurdes, n’hi ha una que et fa pensar “ep, això podria funcionar!”. Quan trobes una eina que et fa riure mentre treballes, val la pena quedar-s’hi.

    Si t’interessa aprofundir en com generar activitats més dinàmiques, pots mirar com fer rúbriques automàtiques amb IA, que t’ajudarà a concretar què vols avaluar i com fer-ho amb sentit.

    Més temps per ser humà

    Tot això té sentit només si ho apliques amb criteri. La IA pot convertir-se en un aliat o en una font de caos, depèn de com la facis servir. Com passa amb tot, l’equilibri està en el punt mig: deixar que t’ajudi sense que et dirigeixi.

    El millor consell? Tracta la IA com un col·lega una mica massa entusiasmat: escolta-la, agraeix-li les idees, però no li facis cas en tot.

    Al final, la teva feina com a docent no és escriure el que diu una màquina, sinó decidir què val la pena explicar a persones reals. I per això cal temps, humor i humanitat. Si la IA pot regalar-te una mica de cadascun, benvinguda sigui.

    I si vols descobrir més recursos pràctics, pots visitar les millors eines d’IA gratuïtes per professors per continuar estalviant temps sense perdre l’essència docent.