Eines per crear portafolis literaris digitals amb IA

Portafolis literari digital: un espai viu per fer créixer la veu

Què és i per què transforma l’aula

Un portafolis literari és un calaix de tresors. Digital, viu, canviant. Hi guardem esbossos, lectures, reescriptures, fragments que respiren. Amb la IA, aquest calaix s’obre i es reorganitza sol, suggereix camins, posa llum a allò que l’alumne encara no ha vist.

El portafolis no és només una carpeta. És un relat d’aprenentatge. L’estudiant mostra com pensa, com arrisca, com rectifica. La IA pot fer de companya d’ofici: ajuda a polir, a trobar preguntes, a donar estructura. Però la veu és sempre seva. El portafolis ho fa visible.

Què pot contenir

Hi caben poemes i contes, diaris de lectura, entrevistes imaginàries a personatges, mapes de trames, portades il·lustrades, enregistraments de veu, videorelats. També hi cap la traça del procés: esborranys, comparatives de versions, autoavaluacions, reflexions emocionals.

Un portafolis que creix amb IA pot incloure metadades que expliquen decisions: per què aquest verb, per què aquest final, quina emoció volia despertar. Escriure és triar. Documentar la tria també és literatura.

Eines sense marques: el que realment necessitem

El taller digital bàsic

Per crear i compartir, cal una taula de treball clara. Un editor visual on pujar textos, imatges i vídeos. Un espai de carpetes compartides per organitzar esborranys i versions. Un sistema de comentaris i revisions que registri els canvis. Això ja construeix l’atelier.

A partir d’aquí, sumem IA com qui afegeix eines al necesser. Un assistent d’escriptura per rebre suggeriments de claredat o to. Un generador d’imatges per fer cobertes i escenes. Un sintetitzador de veu per posar música a la paraula. Un analitzador de lectura per extreure temes i camps semàntics que orientin la reescriptura.

Funcions clau que marquen la diferència

Les eines que ajuden de debò són les que no eclipsen la veu de l’alumne. Busquem funcions que guien sense dictar. Que fan preguntes, no respostes. Que il·luminen detalls i conviden a decidir. Això és aprenentatge assistit, no automatitzat.

• Redacció i reescriptura amb suggeriments de cohesió, lèxic i to.
• Generació d’imatges originals a partir de descripcions per a cobertes i escenes.
• Creació d’àudios i podcasts per recitar i narrar amb intenció.
• Mapes de personatges i diagrames de trama per planificar històries.
• Resums comparatius i traça de versions per veure el progrés.
• Etiquetatge de peces amb metadades (tema, veu, emoció, recursos retòrics).

Disseny pas a pas: del primer esborrany a l’obra publicada

1. Obertura del quadern digital

Comencem definint l’espai: una pàgina d’inici amb una biografia lectora breu i un índex de seccions. Cada alumne crea capçaleres clares: Poesia, Narrativa, Lectures, Taller, Àudio/Vídeo. L’IA pot proposar una estructura inicial, però l’alumne decideix l’ordre i el to.

Afegim un apartat de processos per recollir notes i proves. Aquí hi aniran els primers intents, els mapes, les preguntes. Aquest apartat és or: és on veiem com creix la mirada.

2. Escriptura guiada per preguntes

L’alumne escriu un primer text. Després, l’assistent d’IA formula preguntes: On comença el conflicte? Quin detall sensorial reforça aquesta escena? Hi ha una imatge que es repeteix? L’alumne respon i reescriu. La IA no corregeix, provoca decisions.

Afegim una capa de veu. Gravem una lectura. Observem el ritme, la pausa. L’IA pot suggerir on respirar o com suavitzar un enfilall d’adjectius. L’alumne torna al text amb les orelles obertes.

3. Edició i traça de versions

El segon esborrany incorpora canvis visibles. Compareu versions amb una vista de dif: què ha desaparegut, què ha nascut. L’alumne anota per què ha eliminat aquell símil, per què prefereix una imatge més nua. Aquesta traça explica creixement.

Si cal, demanem a la IA un retrat d’escena per la portada, o una paleta de colors coherent amb l’emoció del text. El portafolis es converteix en un objecte estètic i coherent, com un petit llibre digital.

4. Publicació i celebració

Quan una peça està a punt, es publica a la secció finalitzada. Afegim una nota d’autoria amb tres línies: Què volia aconseguir, en què he millorat, què vull explorar després. Aquest gest tanca una etapa i obre la següent.

Tanquem el cicle amb una mostra: un recital gravat, un vídeo breu, una exposició virtual. La literatura viu quan es comparteix. El portafolis ho facilita i ho celebra.

• Planifica l’estructura i crea seccions fixes i obertes.
• Escriu lliure, revisa amb preguntes, reescriu amb intenció.
• Compara versions i documenta decisions.
• Enriqueix amb imatge, veu i metadades.
• Publica peces acabades i reflexiona sobre el procés.

Activitats per nodrir el portafolis amb creativitat

Mapes, veus i jocs de llengua

Mapa de personatges. L’IA ajuda a visualitzar relacions, objectius, conflictes. L’alumne crea perfils, escriu diàlegs breus, prova variants de veu. Després, tria l’escena que millor respira i la desenvolupa.

Diari de lectura conversat. L’alumne parla amb un assistent crític sobre un capítol. Formula tesis, rep contraarguments, afina idees. Escriu una entrada reflexiva i penja la gravació de la conversa, amb una síntesi pròpia.

Ritmes d’un poema. L’alumne recita, juga amb velocitat i to. L’IA detecta patrons, proposa tallats de vers i al·literacions possibles. L’alumne decideix què deixa i què treu. El poema respira millor.

Imatges que diuen, veus que pinten

Cobertes il·lustrades. A partir d’una descripció del clima de la peça, es genera una imatge. Es treballa el simbolisme, la textura, la llum. L’alumne escriu una etiqueta curta per a la portada amb una metàfora clara. La imatge acompanya, no domina.

Banda sonora d’escena. Es crea una pista simple o s’afegeixen sons ambientals. Soroll de pluja, passos sobre grava, un rellotge que no calla. L’IA ajuda a ajustar volums i transicions. L’alumne decideix quan callar perquè parli el silenci.

Micropropostes per a dies amb pressa

Quan no hi ha gaire temps, petites espurnes fan gran feina. Una línia que obre camins:

Vaig entrar a la casa buida i la pols em va dir el meu nom.

L’alumne escriu vuit línies més. L’IA només pregunta: qui parla, què vol, què perd si no ho aconsegueix. Es publica com a microrelat amb una imatge mínima i una nota d’intenció.

Avaluació, autoria i cura: posar el focus on toca

Com avaluar sense apagar la veu

Avaluem el procés i el producte. Mirar versions. Valorar com s’han incorporat comentaris. Detectar riscos creatius. Reconèixer quan una imatge troba la mida justa. La rúbrica ha de ser una brúixola, no una cotilla.

Incloem autoavaluacions breus i coavaluacions amables. L’IA pot sintetitzar fortaleses i pendents a partir de notes, però la valoració final la fan persones. La literatura és conversa entre mirades.

• Procés: planificació, esborranys, reescriptura, justificació de canvis.
• Producte: coherència de to, riquesa lèxica, imatges significatives, estructura.
• Expressió multimodal: pertinència d’imatge i so, qualitat de la locució.
• Autonomia: iniciativa, capacitat de demanar ajuda, gestió de temps.
• Ètica i autoria: citació de l’assistència de la IA, respecte per fonts visuals i de so.

Ètica, privacitat i drets

La IA és eina, no autor. Cal explicitar l’ús d’assistents: què han suggerit, què s’ha acceptat, què s’ha rebutjat. També cal tenir cura de imatges i veus: no utilitzar rostres recognoscibles sense permís, evitar estereotips, vigilar dades personals.

Practiquem la transparència: a cada peça final, una nota d’ús d’IA. Breu, clara, honesta. Eduquem per a una autoria conscient, que sap col·laborar sense perdre identitat.

Itineraris i adaptacions: un portafolis per a tothom

Personalització i accessibilitat

El portafolis pot adaptar-se a cada ritme. La IA ajuda a ajustar nivell de dificultat, ofereix models, proposa alternatives de format. Un alumne pot expressar-se millor en àudio; un altre, en imatge. Obrim portes. Totes són vàlides si sostenen la idea.

Afegim lectura en veu dels textos, subtítols als vídeos, descripcions d’imatge. Donem glossaris personalitzats, explicacions pas a pas, guies de revisió amb exemples. La tecnologia acompanya la diversitat, la celebra.

Rituals que fan hàbit

La constància és més poderosa que la intensitat. Dos dies a la setmana, deu minuts de taller. Una pregunta cada vegada. Una reescriptura petita. El portafolis creix com creix un arbre: gota a gota, fulla a fulla.

Tanquem cada sessió amb una llavor: què he descobert avui de la meva veu. Una línia. Un gest. Un detall. I el deixem escrit, perquè demà ens torni a trucar.

Un darrer gest per començar

Obre el teu portafolis amb una pàgina en blanc que tingui nom. Escriu-hi només tres paraules que et defineixin com a lector o autora. Demana a la IA cinc preguntes que t’ajudin a expandir-les. Respon-ne una. Publica. La resta vindrà caminant darrere teu.