Eines d’IA per fer seguiment del progrés emocional

Hi ha dies que detectem mirades apagades o nervis desbordats, però el temps corre i la classe continua. Fer un seguiment respectuós del benestar és complex si només depenem de la intuïció. Les eines d’IA poden amplificar la nostra mirada i donar veu a qui li costa expressar-se, sempre amb el cor al centre. No volem etiquetar ningú, volem acompanyar processos i crear oportunitats d’aprenentatge emocional per a tothom.

Què entenem per progrés emocional i com la IA hi pot sumar

El progrés emocional no és una línia recta. És un moviment suau, ple d’alts i baixos, que es construeix amb petites passes. Parlem de canvis sostinguts en la consciència emocional, en la capacitat de regular-se i en la manera de relacionar-se amb els altres. La IA pot ajudar-nos a detectar patrons que sovint se’ns escapen, oferint pistes per ajustar el suport sense jutjar ni simplificar la realitat.

Quan parlem d’acompanyament, pensem en una mirada inclusiva. La tecnologia pot fer l’aprenentatge emocional més accessible per a alumnat amb diferents ritmes, llengües o necessitats, proposant formats variats i personalitzant estratègies. Sempre amb la garantia que l’alumnat decideix què vol compartir i com.

• Autoconeixement més ric: posar nom a les emocions i identificar desencadenants.
• Autoregulació gradual: escollir tècniques que funcionen en cada moment.
• Empatia i habilitats socials: escoltar, pactar, reparar.
• Demana d’ajuda a temps: saber quan i a qui adreçar-se.

Eines digitals que ajuden a escoltar i acompanyar

Parlem de tipus d’eines, no de marques. La clau és que siguin simples, respectuoses i flexibles. Podem combinar-ne diverses segons l’edat, el context i els objectius del grup. Evitem diagnòstics o etiquetes automàtiques i prioritzem informacions que serveixin per cuidar, no per classificar.

• Check-in emocional amb semàfor o rodes d’emocions. L’alumnat marca com es troba i la IA genera un resum de tendències per al docent, sense individualitzar si no cal.
• Diari guiat amb preguntes obertes. L’assistent proposa prompts senzills, parafraseja per validar el que l’alumne expressa i suggereix estratègies de regulació triades per l’alumnat.
• Lectura de to i sentiment en textos o àudios. La IA detecta canvis de vocabulari, intensitat o temes recurrents i ofereix avisos suaus per atendre situacions que requereixen una conversa humana.
• Assistents conversacionals supervisats. Espais de reflexió guiada amb límits clars. Deriven cap a la persona adulta quan apareixen continguts sensibles.
• Panells agregats per al docent. Mostren patrons de grup, moments del dia més intensos o impacte de les rutines de calma. Sense crear perfils rígids, només tendències útils per ajustar la pràctica.

Afegim-hi recordatoris de respiració, visualitzacions senzilles o propostes de moviment. I, sobretot, accessibilitat: opcions de text, veu, pictogrames i traducció perquè cadascú trobi la seva porta d’entrada.

Com implementar-ho de manera segura i humana

La tecnologia ha de seguir els nostres valors, no a l’inrevés. Abans de començar, definim un marc clar: consentiment informat, dades mínimes i control de l’alumnat sobre el que comparteix. El que es recull ha de servir per cuidar i aprendre, mai per sancionar ni etiquetar.

• Defineix el propòsit amb l’alumnat i, si escau, amb les famílies. Què volem millorar, com ho sabrem i què farem amb les dades.
• Tria dades lleugeres: autoavaluacions breus, notes de diari, freqüència de demanar ajuda. Evita camps sensibles que no aportin cura.
• Garanteix opcions: resposta per icones, text o veu. Permet saltar activitats i editar o esborrar entrades.
• Estableix rutines curtes: microcheck-ins de dos minuts, un diari setmanal i una revisió mensual amb el tutor.
• Cuida la confidencialitat: compartició limitada, informació agregada al claustre i protocol clar per a derivacions.
• Co-dissenya l’eina amb l’alumnat: feedback sobre preguntes, to i utilitat. Ajusta i fes-ho evolutiu.

• Indicadors útils: intensitat emocional percebuda, recursos utilitzats, moments de més estrès, evolució del vocabulari emocional.
• Senyal d’alerta no diagnòstic: canvis bruscos sostinguts, absència de resposta, comentaris que indiquin risc. Sempre intervenim amb conversa humana.

Activitats i rutines per alimentar el progrés emocional

Les rutines petites fan grans canvis. Comencem amb propostes senzilles que generin confiança i que la IA ajudi a sostenir. L’objectiu és que cada alumne construeixi el seu pla personal d’estratègies i que el grup aprengui a cuidar-se col·lectivament.

• El minut del cor. En iniciar la classe, trien un iconet o una paraula. La IA resumeix el clima del grup i proposa una micropràctica de calma si cal.
• Diari de tres preguntes. Què he sentit, què ho ha provocat, què m’ha ajudat. L’assistent retorna un feedforward amb idees per a la propera vegada.
• Targetes d’estratègies digitals. La IA recomana tècniques personalitzades segons el que l’alumne acostuma a triar i n’avalua l’efecte amb el seu feedback.
• Roda de reparació després d’un conflicte. Guia de passos per escoltar, reconèixer dany i acordar millores. El docent acompanya i valida.

Per començar demà mateix, prova aquest camí curt. Et pot servir en qualsevol nivell educatiu i s’adapta a necessitats diverses sense perdre calidesa.

• Passa 1. Acorda amb el grup tres emocions base per al check-in i defineix quan i com es farà.
• Passa 2. Obre un diari setmanal amb tres preguntes i concreta com rebran el retorn.
• Passa 3. Revisa amb la IA un resum mensual i pacta amb l’alumnat un parell d’ajustos de convivència o de ritme de classe.

El progrés emocional floreix quan hi ha espai, paraula i presència adulta. La tecnologia només és un far. El camí l’omplim nosaltres, amb mirada que escolta i amb la convicció que cada alumne pot créixer si el fem sentir segur i capaç.