Quan la tecnologia es posa al servei de l’alumnat amb NESE A l’aula veiem cada dia que els ritmes i les maneres d’aprendre són diversos. Els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint necessiten una mica més d’acompanyament, d’anticipació i d’adaptació. La intel·ligència artificial, ben enfocada i amb criteri pedagògic, s’ha convertit en una aliada que ens ajuda a personalitzar, a clarificar consignes i a donar feedback més ràpid, sense perdre calidesa humana. El meu primer contacte real va ser en un 2n d’ESO amb molta heterogeneïtat. Vam començar amb petits canvis: consignes simplificades, lectura assistida i suport visual generat a partir dels apunts de classe. No era màgia, però sí un alleujament per a tothom. Els alumnes ho van notar: menys angoixa, més autonomia i, sobretot, la sensació que els materials “parlaven” el seu idioma. Quatre escenes d’aula: què fem i què notem Dislèxia a 2n d’ESO. La Marta s’ofegava en textos llargs. Vam començar a oferir-li versions simplificades amb paraules clau destacades i resums en llenguatge planer. Un lector de text li permetia escoltar mentre seguia amb el dit. En treballs escrits, utilitzava un assistent per revisar ortografia i suggeriments de claredat, sempre amb una regla clara: acceptar canvis que entengui i pugui explicar. En dues setmanes, va dir: “Ara puc començar sola”. TDAH a 5è de Primària. El Pol perdia el fil a mig exercici. Li vam preparar targetes de tasques amb passa a passa i una “checklist” que un assistent d’IA generava a partir de la rúbrica del projecte. A l’ordinador, un recordatori amable apareixia cada 10 minuts amb una pregunta concreta: “En quin pas vas? Què et falta per acabar?” Menys interrupcions i més entregues a temps. Alumnat nouvingut a 1r d’ESO. La Fatou tot just començava a entendre el català. Per a ella, traduíem consignes clau i creàvem glossaris visuals amb imatges senzilles i exemples de frases d’aula. També feia servir un resumidor per obtenir versions breus dels text expositius. No substituïa l’aprenentatge de la llengua, però li obria la porta a participar des del primer dia. TEA a 6è de Primària. L’Arnau necessitava anticipació i ordre. Amb l’ajuda de l’IA, generàvem guions visuals de la sessió, amb icones i temps aproximats. També elaboràvem “escenes socials” en forma de vinyetes per practicar moments complexos: demanar torn, treballar en parella, gestionar una crítica. Menys sorpreses, menys estrès i més espai per al contingut. Com ho organitzem al centre: acords, rols i privacitat La clau no és només l’eina, sinó el marc. Al nostre equip vam pactar tres coses: per a què fem servir la IA, com cuidem les dades i quin acompanyament donem a l’alumnat. Propòsit clar. Les eines s’utilitzen per alinear-se amb objectius pedagògics: comprensió lectora, planificació de tasques, feedback formatiu i accessibilitat. Evitem la temptació de fer “més del mateix” amb una capa de tecnologia. Protecció de dades. No hi carreguem noms d’alumnes, diagnòstics ni documents identificables. Quan cal personalitzar, fem servir descriptors genèrics i guardem els materials en entorns del centre. Els alumnes aprenen bones pràctiques: res d’informació personal, revisar abans d’enviar, i demanar permís per compartir. Rols i temps. Definim moments d’ús: entrada amb anticipació visual, taller guiat, i tancament amb feedback. Marquem límits d’exposició a pantalla i alternatives analògiques equivalentes. La IA és una crossa, no la cama. També ens coordinem amb orientació i EAP per assegurar que les adaptacions tecnològiques encaixen amb els informes i les mesures del centre. Si detectem millores o dificultats, les incorporem al Pla Individualitzat amb evidències concretes (exemples de produccions, rúbriques, autoavaluacions). Avaluar amb criteri i cuidar l’autonomia La tecnologia pot millorar l’equitat si la lliguem a l’avaluació formativa. Quan simplifiquem un text, no rebaixem el repte cognitiu: ajustem la porta d’entrada. Quan oferim un revisor d’estil, convertim els canvis en aprenentatge metalingüístic: “Per què aquesta frase s’entén millor? Quina regla hi ha al darrere?” Les rúbriques són el nostre timó. Generem versions al nivell de cada alumne i, a partir d’aquí, l’assistent d’IA pot crear feedback breu i específic: una fortalesa, una millora i un repte. Demanem sempre una resposta metacognitiva de l’alumne: què mantindrà i què canviarà a la propera tasca. La part emocional és central. Amb NESE, el sentiment de competència sovint és fràgil. Ens funciona començar amb “microèxits” i verbalitzar-los. La IA ens estalvia temps en la part mecànica i ens el regala per mirar als ulls, escoltar i ajustar el ritme. Això sí: expliquem què fa i què no fa la tecnologia, i recordem que no substitueix especialistes ni docents. Detalls que marquen la diferència a l’aula Petits gestos sostenibles multipliquen l’impacte. A l’aula podem oferir consignes amb tres capes: completa, simplificada i en pictogrames. Els alumnes trien la que els va millor. En projectes, proposem formats d’expressió diversos: text, àudio, presentació, maqueta. Si la IA ajuda a preparar el contingut, demanem evidències del procés: esquemes, llistes de paraules, primer esborrany. El professorat guanya també serenor. Preparar resums, bancs d’exemples o variacions de dificultat deixen de ser tasques impossibles. Ens mou la idea de disseny universal: el que beneficia una part, sol beneficiar a tot el grup. I, al final, l’objectiu és que cada alumne trobi una via per comprendre, expressar-se i sentir que hi pertany. Idees per aplicar demà a classe Converteix una consigna llarga en tres versions: completa, simplificada i amb exemples. Imprimeix-les en targetes de color i deixa que l’alumnat triï. Genera una checklist pas a pas a partir de la rúbrica d’un projecte i dona-la a l’alumnat amb TDAH. Afegeix temps orientatius i un espai per autoavaluar-se. Prepara un glossari visual del tema amb definicions en llenguatge planer i una imatge per entrada. Va genial per a nouvinguts i també per a tothom. Ofereix versions en àudio dels textos clau de la setmana. L’alumnat amb dislèxia o dificultats lectores ho agrairà, i els altres ho poden escoltar mentre subratllen. Crea anticipadors visuals de la sessió: ordre d’activitats i durada. Penja’ls a la pantalla a l’inici i deixa’ls visibles en petit a la pissarra. Demana a l’assistent que generi tres preguntes de reflexió personalitzades per a cada alumne en el tancament del projecte: una fortalesa, una millora i un repte.

La IA com a suport per a alumnes amb NESE

Una rampa d’accés que suma, no substitueix Quan parlem d’intel·ligència artificial a l’escola, sovint pensem en tecnologies llunyanes. A l’aula, però, esdevé molt concreta: un text que es pot escoltar, una explicació que s’adapta al nivell de lectura, una llista de passos que redueix l’estrès davant una tasca llarga. Per a l’alumnat amb necessitats específiques … Seguir llegint

Aules que experimenten sense perdre el nord A molts centres de Primària i Secundària del país ja es treballa amb intel·ligència artificial d’una manera natural. No és una gran revolució amb focs artificials, sinó petites decisions del dia a dia que alliberen temps, obren noves maneres d’aprendre i ajuden a personalitzar l’atenció a l’alumnat. A moltes aules, l’IA entra per la porta del costat: com a suport a la lectura, com a assistent d’idees per a projectes o com a eina que facilita la inclusió. Quan preguntes als docents què els ha fet decidir-se, apareixen tres motius habituals: guanyar temps (preparar rúbriques, idees i materials), donar feedback més ric i immediat a l’alumnat, i impulsar projectes on les dades i la creativitat tenen un paper clau. La tecnologia no substitueix res essencial, però sí que actua com un bon coequip: discret, constant i disponible. També hi ha aprenentatges importants pel camí: establir límits clars (no compartir dades personals), fomentar el pensament crític (contrastar respostes i cites) i posar el focus en processos i productes propis de l’alumne, no en textos genèrics generats per una màquina. Amb aquest marc, l’IA se suma al projecte educatiu del centre amb sentit i serenor. Primària: llegir, escriure i crear amb suport d’IA En una escola de cicle mitjà, han convertit els contes del trimestre en una aventura multimodal. L’alumnat dicta la primera idea en veu alta i una eina de transcripció l’escriu; després, un assistent d’IA proposa tres girs de trama i noves paraules per enriquir el vocabulari. El resultat no és un relat “fet per la màquina”, sinó un brou d’idees que els nens i nenes editen, reescriuen i il·lustren. Avaluen l’evolució del text en un portafolis i comenten quines propostes de la IA han acceptat, adaptat o descartat. A primer cicle, mestres de llengua han adoptat l’IA com a “companya de lectura”. Els alumnes practiquen la comprensió lectora amb preguntes adaptades al seu nivell; si detecten dubtes, el sistema reformula la pregunta en format més senzill o ofereix pistes sense donar la resposta. Es treballa amb grups reduïts, i el docent pot circular i observar, perquè la tecnologia s’encarrega del ritme i de l’ajust de dificultat. En matemàtiques, una altra escola ha creat reptes de resolució de problemes on la IA genera variacions del mateix enunciat amb dades noves. Els infants comparen estratègies i expliquen el perquè del seu mètode. L’objectiu no és encertar l’operació, sinó verbalitzar el raonament. La IA ajuda a multiplicar oportunitats de pràctica sense caure en fitxes repetitives. Pel que fa a la inclusió, s’ha normalitzat l’ús de lectura en veu alta, subtitulació automàtica i resum en lectura fàcil per a qui ho necessita. Es fa amb naturalitat i respecte, com qualsevol altre suport. El missatge és clar: la tecnologia adapta el camí perquè tothom pugui avançar. Secundària: projectes, dades i pensament crític A l’ESO i Batxillerat, l’IA ha empès cap a projectes més oberts. En un institut de l’interior, l’alumnat de 3r d’ESO fa un treball sobre qualitat de l’aire. Recullen dades amb sensors del barri i, amb ajuda d’un assistent d’IA, netegen i visualitzen la informació. Després, escriuen conclusions i preparen un argumentari per presentar-lo al consistori. L’IA no “fa la recerca”: facilita passos tècnics perquè puguin dedicar més temps a interpretar i comunicar. En ciències, els docents utilitzen simulacions i generadors d’escenaris per practicar el “què passaria si…”. L’alumnat proposa una hipòtesi, ajusta variables i observa resultats. Cada equip ha de justificar els canvis i documentar errors. El professorat destaca com la IA accelera la iteració: més proves, més ràpid, amb registre de decisions. A llengües i socials, és habitual utilitzar la IA com a sparring. Serveix per fer pluja d’idees, estructurar arguments o comparar estils. Un exercici que funciona: demanar a l’assistent dues respostes oposades a una pregunta polèmica, detectar biaixos i refutar-los amb fonts pròpies. Així, la competència digital i la ciutadana van de la mà. La idea clau que repeteixen els docents: la IA és una veu a contrastar, no una veritat a copiar. Molts equips han redissenyat l’avaluació per centrar-la en processos visibles: diaris de treball, versions successives d’un mateix text, defenses orals i coavaluacions. La IA pot generar orientacions de millora concretes (“com puc fer la introducció més clara?”) i els alumnes les posen a prova. El feedback és immediat, però l’última paraula la té sempre el criteri del docent. Inclusió, avaluació i rol docent: tecnologia amb sentit Quan la tecnologia entra a l’aula amb calidesa, les barreres baixen. A centres amb alumnat nouvingut, s’utilitzen traduccions assistides per facilitar l’acollida i glossaris visuals per a vocabulari específic. A l’hora, es promou que l’alumne s’expressi en la llengua que domini i, progressivament, es treballa la transició cap al català. L’objectiu és pertinença i aprenentatge, no perfecció lingüística immediata. Docents d’educació especial expliquen que, amb eines de síntesi de veu i resums adaptats, alumnes amb dislèxia o TDAH poden seguir millor el fil. També subratllen la importància d’acords de centre: no es pugen imatges identificables, es desactiva qualsevol opció de guardar converses i es treballa amb materials de prova quan es vol investigar una funcionalitat. Petits hàbits que construeixen confiança. Pel que fa al rol docent, la sensació general és que la IA suma temps qualitatiu. Menys hores de crear variants d’exercicis, més estona per observar i conversar amb els alumnes. El professorat es converteix encara més en entrenador de processos: pregunta, modela, desafia i celebra avanços. La tecnologia es queda amb la part repetitiva; les persones, amb el que és significatiu. Finalment, molts claustres han obert espais de conversa: com es cita la col·laboració amb IA? quin tipus d’encàrrecs eviten la còpia mecànica? com es treballa l’ètica i l’impacte social? Són preguntes necessàries. Quan el centre les assumeix en equip, l’ús es torna coherent i esperançador. Idees per aplicar demà a classe Reformula una activitat existent: demana a un assistent d’IA tres nivells de dificultat del mateix enunciat i utilitza’ls per fer grups flexibles. Feedback instantani: fes que l’alumnat demani a la IA tres millores concretes d’un paràgraf seu, i que marqui en color només els canvis que adopta. Lectura guiada: prepara cinc preguntes de comprensió amb pistes graduades; si un alumne s’encalla, la IA ofereix una pista, no la resposta. Sparring d’arguments: demana a la IA contraarguments a la tesi de l’alumne i treballa una rèplica amb dades o exemples propis. Rúbrica en 10 minuts: escriu els criteris clau i demana a la IA descriptors per a quatre nivells. Revisa’ls i adapta’ls al teu context. Seguretat i hàbits: acord de classe per no compartir dades personals ni imatges i per citar quan s’ha utilitzat suport d’IA en una tasca.

Experiències reals d’escoles que fan servir IA

Què veiem quan entrem a les aules: una panoràmica propera A moltes escoles de Catalunya, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una curiositat i s’ha convertit en una companya de feina. No fa soroll, no ocupa lloc, però apareix quan el grup classe planifica un projecte, quan una alumna busca una manera millor d’explicar … Seguir llegint

Per què incorporar la IA a l’avaluació? Corregir, donar feedback i adaptar activitats a diferents ritmes és una de les tasques més exigents de la docència. La intel·ligència artificial ens pot fer de “copilota”: accelera feines repetitives, detecta patrons i suggereix millores, mentre el criteri i l’acompanyament seguiran sent nostres. Això allibera temps per parlar amb els alumnes, observar l’aula i prendre decisions pedagògiques amb calma. A Primària i Secundària, l’avaluació competencial demana mirar processos, productes i actituds. La IA ajuda a recollir evidències (escrits, enregistraments d’àudio, llistes d’observació), a organitzar-les i a transformar-les en feedback útil. A l’aula podem, per exemple, demanar a un assistent d’IA que generi propostes de preguntes segons un criteri del currículum, o que adapti una rúbrica a tres nivells d’ajuda. El resultat no és un veredicte, sinó un punt de partida ràpid que el docent revisa i personalitza. El benefici principal? Més temps per a converses de qualitat amb l’alumnat, més coherència en els criteris d’avaluació i més oportunitats per a una aprenentatge que valora el procés, no només la nota final. Què pot fer (i què no) en el procés d’avaluació La IA suma quan la fem servir com a assistent, no com a jutge. A l’aula podem aprofitar-la per a: Generar exemples d’ítems (preguntes obertes, problemes, dilemes) alineats amb una competència i un nivell educatiu. Proposar versions graduades d’una mateixa tasca per atendre la diversitat. Esbossar rúbriques i llistes de comprovació que després afinarem amb el claustre. Sintetitzar comentaris de feedback a partir de notes del docent o observacions. Reescriure instruccions o feedback en un llenguatge més planer, o adaptar-lo a l’edat de l’alumnat. Què no li toca fer? Substituir el criteri professional. La IA pot equivocar-se, generalitzar massa o passar per alt contextos. Per això és clau triangulació: evidències reals de l’alumne (quaderns, enregistraments, converses), criteris clars i la mirada del docent. La darrera paraula sempre l’hem de tenir nosaltres. Diagnòstica, formativa i sumativa: com ens pot ajudar Avaluació diagnòstica. A 6è, abans d’un projecte de medi, podem demanar a la IA un breu qüestionari inicial amb preguntes obertes i de veritat/fals basades en el currículum. També pot suggerir malentesos habituals per estar-ne pendents. Amb les respostes, l’assistent ens ajuda a agrupar l’alumnat per interessos o necessitats sense etiquetar-lo, només per planificar millor. Avaluació formativa. A 2n d’ESO, durant una seqüència d’escriptura, la IA pot generar microobjectius personalitzats (“avui treballaràs connectors temporals i una introducció de 3 frases”). A partir del text de l’alumne, proposem tres suggeriments concrets i un repte. El feedback és curt, accionable i amable. Els alumnes descobreixen que millorar pas a pas és possible i mesurable. Avaluació sumativa. En tancament de projecte, la IA ajuda a convertir els criteris de la rúbrica en descriptors clars i en exemples de bones evidències. Per a una exposició oral, pot preparar un guió de coavaluació amb frases d’inici (“He entès...”, “Em faltaria...”); després el docent consolida la qualificació amb les seves notes i observacions. Feedback més ric i personalitzat El retorn és el motor de l’aprenentatge. Amb IA podem fer-lo més ràpid i significatiu sense perdre el to humà. Comentaris model. A partir d’una rúbrica, generem bancs de comentaris agrupats per criteri (idees, llenguatge, presentació) i per nivells. Després triem i personalitzem per a cada alumne. Lectura i llenguatge adaptats. El mateix missatge de feedback es pot reescriure per a 5è de Primària o per a 4t d’ESO, mantenint el contingut però canviant el registre i la complexitat del vocabulari. Autoavaluació guiada. L’alumne enganxa el seu paràgraf o fotografia del quadern i l’assistent retorna una checklist per verificar abans d’entregar. Això redueix errades superficials i augmenta l’autonomia. Conferències breus. El docent grava notes ràpides després d’observar una tasca; la IA en crea un guió de conversa de 2 minuts per a la següent sessió: una fortalesa, una prioritat i un exercici curt de millora. Un detall important: el to. Podem demanar que els comentaris siguin positius, respectuosos i concrets, amb propostes d’acció immediata (“Afegiu un exemple numèric a l’explicació”). Això reforça l’autoestima i orienta la següent passa. Aspectes ètics i organització a l’aula Privacitat i seguretat. Evitem compartir dades identificatives en eines obertes. Si hem de pujar fragments de treball, anonimitzem-los. Expliquem a l’alumnat com i per què fem servir la IA, i quin benefici tindrà per al seu aprenentatge. Transparència i equitat. Comuniquem els criteris abans de començar i oferim suport diferenciat. La IA és una oportunitat per fer adaptacions raonables: versions amb menys càrrega lectora, glossaris o models visuals. Autenticitat de les tasques. Dissenyem activitats que demanin connexió amb l’entorn, creació pròpia i reflexió. No confiem en “detectors de textos d’IA”; fomentem, en canvi, processos visibles (esborranys, diaris d’aprenentatge, orals). Flux de treball recomanat. Definir el propòsit de l’avaluació i els criteris clau. Preparar, amb ajuda de la IA, rúbriques, checklists i exemples d’evidències. Recollir mostres durant el procés (notes d’observació, esborranys, enregistraments). Generar esborranys de feedback i ajustar-los amb el nostre criteri. Compartir retorns, establir un petit repte i planificar el següent pas. Idees per aplicar demà a classe Demana a un assistent d’IA que esbossi una rúbrica de redacció per a 1r d’ESO amb quatre criteris (idees, organització, llengua, presentació) i tres nivells. Revisa-la i adapta-la al teu centre. Crea un qüestionari diagnòstic curt per a 6è sobre el tema del proper projecte. Afegeix dues preguntes obertes que explorin idees prèvies i malentesos comuns. Genera un banc de comentaris de feedback per a exercicis de problemes de 2n d’ESO: tres comentaris per a fortaleses i tres per a millores habituals. Copia i ajusta per a cada alumne. Preparau una checklist d’autoavaluació per a una exposició oral: estructura, veu, llenguatge, suport visual. Els alumnes la completen abans de presentar-se. Transforma una tasca llarga en tres microobjectius sequenciats i demana a la IA exemples breus per a cada pas. Ideal per a l’alumnat que necessita guia addicional. Converteix les teves notes d’observació d’aula en un guió de conversa de 2 minuts amb cada alumne: “el que fas bé”, “la prioritat” i “el repte d’aquesta setmana”.

Com avaluar amb ajuda de la intel·ligència artificial

Una nova mirada a l’avaluació a l’aula Quan pensem en avaluar, sovint ens ve al cap el moment final: proves, notes i informes. Però a l’aula podem convertir l’avaluació en una conversa constant que ajuda a aprendre millor. La intel·ligència artificial ens hi pot donar un cop de mà en moltes petites tasques: generar rúbriques … Seguir llegint

Quan incorporem un assistent de llenguatge a la nostra pràctica, l’objectiu no és substituir la mirada docent, sinó guanyar temps, personalitzar l’aprenentatge i entrenar el pensament crític de l’alumnat. Aquesta guia t’acompanya, pas a pas, per fer-ho amb criteri ètic i amb activitats reals que funcionen a Primària i Secundària. Per què val la pena introduir l’assistent d’IA a l’aula? A l’aula podem convertir l’IA en un company de taula: un generador de preguntes, un revisor amable, un traductor de textos difícils o un guia que adapta explicacions al nivell de cada alumne. Els alumnes descobreixen que poden practicar competències bàsiques amb feedback immediat i que el professorat continua sent qui decideix, contextualitza i dona sentit. Beneficis més habituals: Diferenciació: explicacions en diversos nivells de dificultat, exemples adaptats i pistes graduades. Feedback ràpid: suggeriments de millora en esborranys d’escriptura o resolució de problemes, sense perdre el control docent. Ideació i planificació: pluja d’idees per projectes, esquemes, llistes de verificació i rúbriques inicials. Reforç metacognitiu: l’alumnat documenta la conversa amb l’eina i justifica les decisions preses. Principis d’ús ètic i segur Abans de començar, acordem amb la classe com utilitzarem l’IA. Un marc ètic clar redueix dubtes i evita males pràctiques. Transparència: l’alumnat indica quan ha consultat l’assistent i amb quin propòsit (per exemple, “he demanat exemples addicionals”). Privacitat: mai no compartim dades personals, fotos o documents sensibles. Treballem amb textos neutres o anonimitzats. Autoria i citació: distingim què és propi i què prové de l’IA. Demanem una nota breu de “com m’ha ajudat”. Pensament crític: verifiquem els continguts. Res de copiar i enganxar sense contrastar amb fonts i criteri docent. Equitat: oferim alternatives sense tecnologia i parelles de suport quan l’accés no és igual per a tothom. Límits d’ús: delimitem moments i finalitats (idear, repassar, reescriure) i evitem que l’eina resolgui l’activitat per complet. Preparar el terreny: configuració i rutines d’aula Amb uns petits hàbits, el treball es torna segur, àgil i traçable. Pacte d’aula: definim un “semàfor” d’ús. Verd: repàs, idees, pistes, simplificar textos, generar preguntes. Groc: esborranys amb revisió docent i citació d’ajuda. Vermell: exàmens o tasques d’avaluació final; no es pot usar. Diari de consulta: cada alumne guarda en una carpeta les preguntes fetes i les respostes rebudes, amb una nota final: “Què m’ha servit? Què he canviat?”. Plantilles de consigna: establim un guió per a preguntar millor: Context i objectiu: “Sóc alumna de 2n d’ESO i vull entendre...” Nivell i format: “Explica-m’ho com si tingués 12 anys, en 5 punts, amb un exemple.” Límits: “No facis la feina per mi; dona pistes pas a pas.” Llengua: “Respon en català.” Rols clars: el docent decideix l’ús, valida la qualitat i acompanya; l’alumnat justifica com ha fet servir l’eina i contrasta la informació. Dissenyar activitats: del prompt a l’aprenentatge Planifica les activitats amb intenció pedagògica i amb un procés visible. Repàs guiat (Primària, 5è): “Genera 5 preguntes sobre la fotosíntesi amb tres nivells de dificultat. Dona pistes curtes, no la solució directa.” L’alumnat respon, revisa pistes i contrasta al llibre o amb el/la mestre/a. Textos adaptats (Secundària): “Reescriu aquest paràgraf en català planer i crea un glossari de 6 paraules clau.” Després, l’alumne compara amb l’original i subratlla què ha entès millor. Escriptura en esborranys: primer es redacta sense ajuda; després, l’alumne demana suggeriments concrets: “Assenyala frases redundants i proposa 3 millores d’estil.” Finalment, decideix quines incorpora i per què. Diàlegs i rol: “Actua com un entrevistador que em prepara per una exposició oral de 3 minuts. Fes preguntes de fàcil a difícil.” L’alumne practica respostes i recull idees per l’estructura final. Matemàtiques contextualitzades: “Proposa 4 problemes de percentatges sobre descomptes en una botiga del barri, amb solucions pas a pas amagades. Mostra-les només si ho demano.” Consigna model per a l’alumnat (exemple curt): Context: “Sóc alumne de 1r d’ESO. Tema: ecosistemes.” Tasca: “Crea un esquema en 6 punts i 1 exemple de Catalunya.” Nivell/Format: “Llenguatge senzill, frases de màxim 12 paraules.” Límits: “No facis el treball final. Dona pistes per ampliar.” Avaluació i coavaluació amb suport d’IA L’avaluació continua sent humana, però l’IA pot estalviar temps i aportar idees inicials. Rúbriques inicials: demana una proposta de criteris i nivells. Després l’ajustes a la realitat del grup i la comparteixes amb l’alumnat. Feedback en dos passos: l’alumne rep una primera ronda de suggeriments (clars i concrets) i aplica millores; el docent valida i dona el feedback final. Evidències del procés: demana l’esborrany, la conversa amb l’assistent i una reflexió curta sobre què s’ha modificat. Valora la millora, no només el producte final. Integritat acadèmica: evita detectores automàtiques; aposta per tasques amb procés visible, preguntes personalitzades i defenses orals breus. Idees per aplicar demà a classe Lectura simplificada: dona un text de ciències socials i demana a l’IA una versió per 2n d’ESO amb 5 preguntes de comprensió. L’alumnat compara versions i elabora un resum propi. Generador de preguntes tipus examen: a partir del temari de l’últim tema, crea 10 preguntes variades (test, resposta curta, raonament). Revisa-les i tria les millors per a un Kahoot analògic o un qüestionari a classe. Taller d’escriptura: demana 3 maneres d’iniciar una redacció sobre l’energia sostenible i 5 connectors útils. L’alumnat tria, escriu un esborrany i sol·licita feedback sobre claredat i cohesió. Problemes de matemàtiques del món real: “Crea 5 problemes amb euros i percentatges sobre rebaixes d’hivern.” L’alumnat resol, demana una pista si es bloqueja i justifica l’estratègia. Debat guiat: “Proposa arguments a favor i en contra de limitar l’ús del mòbil a l’institut, en 6 punts equilibrats.” L’alumnat tria posició, afegeix fonts pròpies i fa una mini defensa oral. Rúbrica cooperativa: genera una primera rúbrica per a un vídeo de 2 minuts. En grup, l’alumnat n’elimina, afegeix o reformula criteris fins a tenir-ne una versió consensuada.

De ChatGPT a l’aula: com aprofitar-lo de manera ètica

Quan a l’aula parlem d’eines d’IA com els xats conversacionals, el primer que apareix és la curiositat dels alumnes i, just darrere, els nostres dubtes com a docents: és segur?, fomenta el plagi?, realment ajuda a aprendre? La bona notícia és que podem fer-ne un ús pedagògic i responsable si marquem un marc clar, expliquem … Seguir llegint

Per on començar: materials que estalvien temps i donen confiança Quan volem introduir la intel·ligència artificial amb infants, tots ens fem la mateixa pregunta: per on començo perquè sigui segur, significatiu i manejable? Aquest conjunt de materials descarregables està pensat justament per a això: donar-te una guia clara, activitats llestes per fer servir i eines d’avaluació que t’ajudin a integrar la IA amb naturalitat, sense perdre de vista l’aprenentatge. Els recursos són de lectura ràpida, adaptables i pensats per a Primària (i aprofitables també al primer cicle de Secundària). A l’aula podem començar amb petites píndoles i, a mesura que el grup guanya autonomia, fer el pas a projectes més oberts. La clau és que el protagonista és l’alumne: la IA acompanya, no substitueix. Què hi trobaràs dins del paquet descarregable Els materials s’organitzen en peces curtes que es poden combinar. Aquests són els principals: Guia ràpida per al docent: en una pàgina, els “imprescindibles” per dissenyar una activitat amb IA (objectiu, eina o funció de la IA, passos, temps i criteris d’èxit). Targetes d’activitats per competències: propostes breus per llengües, matemàtiques, medi, art i tutoria. Cada targeta indica nivell, durada i variacions. Plantilles de prompts: frases model perquè alumnat i professorat puguin fer preguntes més clares a assistents de text, generadors d’imatges o eines de veu. Rúbrica d’ús responsable i de qualitat del procés: valora com l’alumne planifica, contrasta, cita i millora la feina amb la IA. Full de reflexió de l’alumne: tres preguntes abans, durant i després d’utilitzar la IA perquè prengui consciència del seu aprenentatge. Model d’acords d’aula: normes clares i positives per a un ús segur (privacitat, crèdit d’autoria, límits de temps, to respectuós). Pòster de “Preguntes potents”: exemples de preguntes que obren portes (comparar, demanar exemples, sol·licitar passos, adaptar al nivell). Fitxa “IA o humà?”: per treballar pensament crític i alfabetització mediàtica a partir de textos, imatges i audios. Plantilla de planificació de projecte: pauta per integrar la IA en un projecte interdisciplinari de 2–3 setmanes amb fites clares. Adaptacions DUA: idees per fer les activitats accessibles (temps flexible, modalitats multimodals, suports visuals i de veu). Pots descarregar aquests materials directament des d’aquesta entrada i triar només el que et cal per a la teva realitat d’aula. Com preparar la teva primera sessió Una bona primera experiència és breu, guiada i amb un objectiu molt concret. Per exemple: ampliar idees per a una descripció, generar preguntes de recerca o crear un esborrany d’esquema. Amb infants de cicle mitjà i superior, podem treballar en parelles perquè verbalitzin el procés. Abans: explica el “per què”. La IA és una eina que ajuda a pensar, no a fer trampes. Repassa els acords d’aula i mostra el pòster de preguntes. Durant: demana que utilitzin la plantilla de prompts. Com a docent, modela dues preguntes en veu alta (una massa vaga i una de concreta) i compareu resultats. Després: utilitza el full de reflexió. Pregunta què han millorat, què no els ha convençut i quina evidència tenen que la informació és fiable. Reserva uns minuts per a la cura digital: recordar que no es comparteixen dades personals i que cal citar quan una part del text o de la imatge ha estat co-creada amb una eina d’IA. Avaluar amb sentit: posar el focus en el procés Quan l’alumne pot demanar un resum o una imatge en pocs segons, avaluar només el producte final perd sentit. Per això la rúbrica inclou criteris com planificació, qualitat de les preguntes, contrast d’informació, millores entre versions i reflexió final. A l’aula podem demanar evidències del procés: capturar la primera pregunta i la revisió, marcar en un color què surt de la IA i en un altre el que l’alumne hi afegeix, o gravar un breu àudio explicant les decisions preses. Això dona valor a la metacognició i ajuda a detectar on cal suport. Per a l’avaluació formativa, les targetes d’activitats incorporen “microobjectius” observables (per exemple, “reformula una pregunta perquè sigui més específica” o “cita dues fonts independents”). Aquestes petites fites permeten feedback ràpid i personalitzat. Inclusió i benestar digital: la IA com a suport Els materials inclouen propostes perquè tothom hi tingui accés. Alguns alumnes es beneficien d’entrades de veu o de sortides amb pictogrames; d’altres necessiten més temps per validar respostes o un esquema visual abans de redactar. La plantilla DUA t’ajuda a pensar aquestes opcions per endavant. També hi ha activitats de consciència digital: detectar biaixos, entendre què és una “al·lucinació” i practicar l’escepticisme saludable. Quan els infants aprenen a fer-se bones preguntes i a orientar l’eina, guanyen autonomia i confiança. L’objectiu no és que aprenguin noms d’eines, sinó que desenvolupin competències: preguntar, contrastar, crear, revisar, citar i explicar el propi procés. Així, la tecnologia suma sense ocupar el centre. Idees per aplicar demà a classe Pluja d’idees guiada: demana a la IA tres propostes de títols per a una narració; l’alumne en tria una i justifica per què. Evidència: comparativa entre les tres opcions i criteri de selecció. Lectura crítica “IA vs. humà”: porta dos petits textos sobre el mateix tema (un compost per la IA i un d’un autor). El grup indica indicis de fiabilitat i d’autoria. Re-escriptura amb intenció: a partir d’un paràgraf pla, l’alumne demana suggeriments per millorar el to o el vocabulari i crea la seva versió final, citant el suport rebut. Esquema per projectes: utilitza la plantilla de prompts per demanar un esquema inicial d’un tema de medi. El grup l’ajusta, hi afegeix preguntes pròpies i planifica la recerca. Pòster de preguntes potents: en petits grups, creen dues preguntes febles i dues de potents sobre un mateix tema i expliquen què canvia i per què. Racó d’ajuda entre iguals: cada parella documenta un “truc” per preguntar millor (per exemple, demanar exemples o passos) i el penja a l’aula per a tothom. Amb aquests recursos descarregables i una mirada pedagògica centrada en el procés, la IA es converteix en una aliada: obre conversa, potencia la creativitat i ajuda els infants a pensar millor. Comencem petit, observem molt i fem créixer allò que funciona amb el nostre grup.

Recursos gratuïts per introduir la IA a Primària

Un punt de partida senzill, pràctic i inspirador La intel·ligència artificial ja és tema de conversa als passadissos i, moltes vegades, també a casa dels nostres alumnes. A Primària, però, no es tracta d’anar “a totes” amb tecnologia, sinó d’obrir finestres d’aprenentatge on la curiositat, el pensament crític i la creativitat siguin protagonistes. Per això … Seguir llegint

Creativitat i IA: un tàndem a l’aula Quan incorporem un assistent d’IA com a company de procés, l’alumnat descobreix que imaginar i provar té tant de valor com encertar. A l’aula podem fer que la tecnologia sigui el punt de partida per explorar, equivocar-se i millorar. No es tracta de demanar una idea i prou, sinó d’entrar en diàleg: “Què més podem fer?”, “I si canviem el punt de vista?”. La clau és posar la mirada en el camí, no només en el resultat. Amb Primària, l’IA pot ser una capsa de sorpreses que ajuda a inventar personatges, escenaris i trames. A Secundària, pot impulsar projectes interdisciplinaris: dissenyar un prototip, reimaginar una obra literària, crear una campanya de sensibilització o elaborar hipòtesis en un experiment. Quan l’IA entra a classe amb una intenció clara, el professorat guanya temps per guiar i fer preguntes de qualitat. I els i les alumnes comprenen que l’eina no és qui crea; crea la persona que sap fer-la servir amb criteri. Com dissenyar activitats que encenguin la imaginació Una bona activitat creativa amb IA comença amb un repte obert i unes consignes que conviden a explorar. No calen instruccions complicades; n’hi ha prou amb marcs clars i un marge per jugar. Proposta de cicle de treball senzill: Esborrany: l’alumnat genera idees, esquemes o esbossos a mà o oralment. Diàleg amb l’IA: prova versions, demana alternatives, demana que expliqui el per què. Selecció i millora: el grup decideix què funciona i què no, i reescriu o redissenya. Mostra i retroacció: es comparteix el procés i s’integra el feedback del professorat i dels companys. Funciona especialment bé afegir restriccions creatives: “explica la fotosíntesi com si fos un rap”, “crea un personatge amb un defecte encantador”, “dissenya un cartell només amb tres colors i una paraula”. Les limitacions activen la inventiva i faciliten l’avaluació. Per encendre la curiositat, alterna rols: qui crea, qui fa de curador (triar i polir), qui fa de crític, qui fa de portaveu. A les parelles o petits grups, l’IA entra com un membre més de l’equip: proposa, pregunta, dona pistes, però la decisió final és humana. Eines i formats per a diferents àrees No cal centrar-se en cap plataforma concreta. Pensa en famílies d’eines i en el que poden aportar a cada matèria: Text i conversa: per idear trames, explorar estils, sintetitzar informació complexa o preparar guions de presentacions. Imatges i disseny: per generar esbossos, icones o paisatges imaginaris que inspirin projectes d’arts, tecnologia o llengües. Àudio i música: per inventar sintonies, ritmes o podcasts; ideal per a rap de continguts a Primària o magazines a Secundària. Parla a text i text a parla: per a lectures model, dictats creatius o accessibilitat. Anàlisi de dades i simulació: per crear escenaris “i si…?” a ciències socials, matemàtiques o economia. Exemples d’aplicació: Llengua: a 6è, l’alumnat coescriu contes a partir d’un personatge creat amb l’IA i reescriu el final canviant el punt de vista. A 3r d’ESO, es treballen articles d’opinió amb tres versions de to i registre per conèixer les eines de la retòrica. Ciències: a 1r d’ESO, es formula una hipòtesi sobre el canvi de temperatura en diferents materials i l’IA ajuda a generar possibles variables a controlar. Després, l’alumnat valida i descarta les propostes, i dissenya l’experiment real. Educació visual i plàstica: a 5è, es creen esbossos d’un “museu del futur” amb diferents estils. Els i les alumnes trien una proposta, la redibuixen i hi afegeixen textures i detalls manuals. Llengües estrangeres: l’IA pot actuar com a interlocutor amb un rol (cambrer, periodista, guia turístic) i el grup hi practica converses amb suport visual o frases model, per guanyar fluïdesa i confiança. Avaluar i fomentar l’originalitat amb criteri La creativitat també s’ensenya a avaluar. Una rúbrica senzilla pot incloure: originalitat (novetat i sorpresa), pertinència (respon al repte), qualitat formal (claror i cura), i procés (iteracions, decisions, ús crític de l’IA). Cal deixar clar que el procés compta i que cal refer la feina si cal. Demana evidències del camí: captures o anotacions de les interaccions amb l’IA, primeres versions i canvis fets. Això facilita la coavaluació i la metacognició: “què m’ha ajudat?”, “què faria diferent?”. La responsabilitat digital és part de l’aprenentatge. A l’aula, consensueu unes normes d’ús: no compartir dades personals, citar l’ajuda de l’IA al final dels treballs, verificar fets quan es treballa amb continguts informatius, i detectar biaixos o estereotips en les propostes generades. Convertiu-ho en un joc d’investigació: “què hi ha aquí que no quadra?” Organitzar la classe perquè la IA sumi Perquè tot flueixi, planifica moments i rols. Una dinàmica útil és l’aula per estacions: ideació, prova amb IA, prototip manual, i presentació. Cada grup rota i el professorat acompanya on hi ha més dubtes. Treballa en parelles o trios per decidir millor: una persona escriu les consignes, una altra revisa i afegeix restriccions, i la tercera valida i connecta amb el repte original. Això redueix la dependència de l’eina i eleva el llistó. Combina digital i analògic. Dibuixar a mà, construir amb materials senzills o practicar la lectura en veu alta dona cos a les idees digitals. L’alumnat entén que la creativitat travessa formats. Finalment, ajusta l’accessibilitat: lectura amb veu, resums en diferents nivells, pictogrames o esquemes. L’IA pot ajudar a adaptar sense rebaixar l’exigència, afavorint que tothom hi trobi lloc. Idees per aplicar demà a classe Pluja d’idees guiada: proposa un repte (“com podem millorar el pati?”). L’IA genera llista d’opcions; el grup tria tres idees i les millora amb criteris de viabilitat i impacte. Tanca amb un cartell o infografia feta per l’alumnat. Conte remesclat: a partir d’un conte clàssic, l’IA suggereix tres girs inesperats. Cada parella n’escull un i reescriu una escena curta, treballant el punt de vista i el to. Lectura dramatitzada final. Rap de continguts: demana a l’IA una lletra sobre fraccions, fotosíntesi o figures literàries. L’alumnat revisa rimes i exactitud, afegeix exemples propis i grava una versió amb base rítmica casolana. Museu d’ecosistemes impossibles: genera esbossos d’hàbitats imaginaris. El grup analitza què és científicament inconsistent i “corregeix” l’ecosistema amb cartells explicatius. Debat amb rols: l’IA prepara arguments a favor i en contra sobre un tema ètic (adaptat a l’edat). L’alumnat selecciona els millors punts, els contrasta amb fonts de classe i fa un debat curt. Guia de viatge en 8 frases: l’IA proposa un itinerari d’un barri del municipi. Els i les alumnes el simplifiquen en 8 frases útils i hi afegeixen icones i mapes dibuixats a mà.

Idees per treballar la creativitat amb intel·ligència artificial

Una mirada creativa a l’IA a l’aula A l’aula podem convertir la intel·ligència artificial en una companya d’idees. No és un atajo per fer la feina; és una lupa que amplia possibilitats, un mirall que torna propostes i una capsa d’eines per reimaginar formats. Quan treballem la creativitat amb l’alumnat, l’important no és “què genera” … Seguir llegint

Professora revisant textos adaptats amb ajuda d’una eina d’intel·ligència artificial.

Quan la IA ajuda a adaptar materials per a tot l’alumnat

L’adaptació de materials és una de les tasques més complexes i invisibles del professorat. Descobreix com la IA pot convertir-se en una aliada per ajustar textos, activitats i nivells de dificultat sense perdre la mirada inclusiva ni el sentit pedagògic.