Com fomentar el pensament crític en l’era de l’IA: una guia per docents

Com fomentar el pensament crític utilitzant la IA. Una guia per docents.

Guia pràctica per impulsar el pensament crític amb IA a l’aula: planificació en 5 sessions amb lliurables, prompts de debat que activen contrast i justificació, verificació de fonts i traçabilitat del procés. Rúbriques clares, preavaluació automàtica i feedback àgil. Inclou mètode TECLA, portafolis d’evidències i normes d’ús responsable.

Recursos per adaptar textos a nivells de lectura diferents

Recursos per adaptar textos a nivells de lectura diferents

Personalitza la lectura amb suport d’IA: adaptacions de text per nivells, glossaris i lectura amb veu, DUA i accessibilitat, feedback empàtic i avaluació formativa. Guia pràctica per a docents amb poc temps que volen equitat i motivació a l’aula.

El repte de l’accessibilitat real a les aules digitals

El repte de l’accessibilitat real a les aules digitals

Descobreix com fer real la personalització de l’aprenentatge amb IA: diagnosi que escolta les diferències, activitats multimodals i feedback immediat, DUA i accessibilitat digital, suport emocional i participació, avaluació inclusiva amb evidències diverses i ètica de dades. Inclou estratègies ràpides, recursos i idees de co-docència i comunicació amb famílies per reforçar l’equitat, l’acompanyament i la inclusió a l’aula digital.

7 idees amb simulation per millorar experiment a classe

7 idees amb simulació per a millorar experiments a classe

Guia pràctica per integrar simulacions amb IA a l’aula de ciències: crea un gemí digital de l’experiment, explora paràmetres i prediccions, rep assistència i alertes de seguretat en temps real, genera dades sintètiques i ajusta models per validar lleis. Inclou propostes d’avaluació, coavaluació i equitat digital per convertir les pràctiques de laboratori en ciència viva.

Rúbriques automàtiques: com crear les amb IA pas a pas

Rúbriques automàtiques. Com crear-les amb IA pas a pas

Guia pràctica per dissenyar rúbriques automàtiques amb IA: criteris mesurables, 4 nivells i descriptors clars; generació i calibratge amb mostres; correcció i feedback automatitzats; coavaluació i adaptacions inclusives. Avaluació formativa i sumativa més justa, eficient i coherent.

Com la ia pot ajudar a experiment quan hi ha falta de recursos

Com la IA pot ajudar a experimentar quan hi ha falta de recursos

Descobreix com la IA potencia la ciència a l’aula amb pocs recursos: planificació flexible, estacions de treball i protocols segurs; simulacions, laboratoris virtuals i dades sintètiques; ús del mòbil per mesurar i analitzar; dades obertes, inclusió i avaluació amb rúbriques. Fer més amb menys i mantenir la pregunta investigable.

Templates I Prompts Per Experiment Amb IA

Templates i prompts per experiment amb IA

Guia pràctica per usar IA a l’aula de ciències: plantilles i prompts per observar, analitzar dades, modelitzar i planificar experiments, amb rúbriques i seguretat.

Per què treballar el conte amb intel·ligència artificial? A l’aula podem combinar la màgia d’inventar històries amb el poder d’un assistent digital que suggereix idees, frases i imatges. Els alumnes descobreixen que escriure pot ser un procés col·laboratiu i viu: ells decideixen, l’IA proposa, i el text creix amb relectures i millores. Així reforcem llengua, creativitat i competència digital alhora. Quan la canalla crea relats, posa en joc el vocabulari, l’ortografia, l’ordre de les idees i l’expressió de sentiments. Si hi afegim una eina d’IA, guanyem suport per adaptar la dificultat, ampliar punts de vista i modelar com s’edita un text de manera conscient. En contextos de Secundària, la proposta s’obre a gèneres més complexos (microrelats, notícies inventades, fanfic, relats històrics) i a l’anàlisi de com escriu la màquina. La clau és mantenir l’autoria a les mans de l’alumnat. L’IA és com una mestra d’idees que acompanya: ajuda a començar, dona exemples, proposa alternatives i, sobretot, permet revisar. Quan la tractem així, la tecnologia no tapa la creativitat; la fa créixer. Què inclou el paquet de recursos descarregables Hem preparat materials perquè puguis engegar el projecte sense perdre’t en la tecnologia. El paquet està pensat per a Primària (adaptable a Secundària) i s’organitza en etapes senzilles. Plantilles de planificació del conte (nivells inicial, mitjà i superior): fitxes amb espais per a personatges, escenari, conflicte i final. Inclou versions amb pictogrames i lletra lligada per als més petits. Targetes d’estímul creatiu: personatges, objectes i situacions per barrejar i generar idees (amb i sense text, per imprimir o projectar). Banc de “prompts” graduats: frases model per parlar amb l’assistent de text segons l’edat i l’objectiu (iniciar, ampliar vocabulari, simplificar, revisar estructura, elaborar finals alternatius). Guió de conversa amb l’assistent: passos concrets per demanar ajuda sense perdre l’autoria (exemples d’entrades i de respostes esperades). Rúbrica d’avaluació del conte i de la col·laboració amb la IA: criteris de narrativa, llengua, revisió i actitud crítica. Graelles d’autoavaluació i coavaluació: perquè els alumnes valorin què ha funcionat, què han millorat i què han decidit mantenir. Plantilla de publicació: per maquetar el conte en digital o imprimir-lo com a petit llibre de classe. Tots els materials estan pensats per ser flexibles: els pots retallar, projectar, plastificar o fer servir en tauletes i portàtils. A l’aula, un petit canvi (com començar per les targetes d’estímul o per la conversa amb l’assistent) pot adaptar l’activitat a cada grup. Com ho fem pas a pas a l’aula Proposta de seqüència senzilla, pensada per a 3–5 sessions. Pots allargar-la o concentrar-la segons el teu ritme. 1) Escalfament creatiu. Comença amb una imatge o tres paraules sorpresa (per exemple, “far, gos, rellotge”). En parelles, que inventin un inici de tres línies. L’objectiu és treure la por al full en blanc. 2) Planificació guiada. Amb la plantilla, definim personatges, objectiu, problema i lloc. A cicle inicial, ho fem oralment i la mestra va registrant; a cicle mitjà i superior, cada alumne elabora la seva fitxa. 3) Primera conversa amb l’assistent de text. Demanem ajuda només per a un aspecte: per exemple, ampliar idees d’escenari o propostes de conflictes. Model d’entrada: “Tenim un personatge (nens de 8 anys). Volem idees d’escenaris amagats a l’escola. Dona’m 5 opcions senzilles amb una frase cadascuna.” L’alumnat tria i modifica; l’IA no decideix per nosaltres. 4) Redacció del primer esborrany. Amb l’ajuda de les targetes, escrivim un text curt (8–12 línies a Primària). Si cal, podem demanar a l’assistent un banc de paraules relacionades amb el tema o una llista de connectors (després, de sobte, finalment...). 5) Revisió i reescriptura. Ara sí, l’assistent pot fer de “lector crític”: “Assenyala tres frases que podria millorar i explica per què”. L’alumnat decideix què canvia i què no, i ho justifica a la graella d’autoavaluació. A cicle superior i Secundària, podem demanar versions amb altres punts de vista (què passa si narra el personatge secundari?). 6) Il·lustrar i publicar. Si disposem d’un generador d’imatges al centre, el fem servir amb prompts descriptius i curts. Si no, dibuixem a mà i fotografiem. Maquetem amb l’editor de text o presentacions que fem servir habitualment i preparem una lectura en veu alta per a la classe o per a famílies. Diferenciació senzilla: Suport alt: utilitza frases model i plantilles amb pictogrames; demana a l’assistent resums frase a frase. Suport mitjà: proposa millorar una escena concreta o canviar l’ordre dels esdeveniments. Reptes avançats: treballa el to, el vocabulari figurat o el ritme; prova de convertir el conte en guió de còmic. Avaluació i inclusió: tot l’alumnat hi té lloc La rúbrica proposa quatre blocs: idea narrativa, coherència i cohesió, revisió amb intencionalitat i presentació final. L’ús de la IA s’avalua com a procés: com formula les demandes, com justifica canvis i com conserva la seva veu. Per fomentar la inclusió, podem assignar rols: qui busca idees, qui escriu, qui revisa amb l’assistent, qui prepara les imatges. Això dona espai a diferents fortaleses i permet que tothom hi contribueixi de manera significativa. També hi ha un espai per a la mirada crítica. A l’aula és bo preguntar: “Aquesta frase sembla nostra? Què hi afegiríem per fer-la més viva?” o “Quines paraules repetiries menys?”. Quan la tecnologia proposa un camí, ensenyem a l’alumnat a triar-ne un de propi. Aspectes de seguretat i benestar digital: no introduïm dades personals, revisem continguts abans de publicar i deixem clar que l’assistent pot equivocar-se. Treballem l’ètica: citarem la col·laboració amb una nota final (“Conte creat per l’alumnat amb suport d’un assistent d’IA”). Idees per aplicar demà a classe Contes d’objecte perdut: cada alumne porta un objecte de la motxilla. L’assistent proposa tres conflictes possibles i l’alumne tria i escriu un final sorprenent. Finals alternatius: parteix d’un conte clàssic i demana a l’assistent tres girs possibles. Escriu un final nou i compara’l amb l’original. Roda de personatges: en grups de quatre, cada membre crea un personatge amb l’ajuda d’una llista de trets. Després, barregem personatges i escrivim una escena compartida. El diari del protagonista: transforma el conte en tres entrades de diari. L’assistent pot suggerir connectors temporals i adjectius d’emoció. Conte il·lustrat en 6 vinyetes: escriu sis frases clau; demana a l’assistent variants més curtes o més llargues; il·lustra a mà o amb generador d’imatges del centre. Amb aquests materials i una mirada curiosa, la creació literària es converteix en un espai on cada alumne troba la seva veu. L’IA hi posa llum i camins possibles; nosaltres, com a docents, hi posem criteri, afecte i direcció. Bon viatge creatiu!

Crear contes amb IA: eines per a Primària

A l’aula podem fer màgia amb la llengua. Quan l’alumnat veu que una idea petita es transforma en una història completa, s’encén una espurna que costa d’aconseguir amb altres activitats. La intel·ligència artificial ens permet convertir aquesta espurna en foc creatiu: serveix de companya d’escriptura que escolta, proposa, reformula i ajuda a donar forma al … Seguir llegint

Per què val la pena integrar la IA a la comprensió lectora Quan fem lectura a l’aula, no tothom necessita el mateix: uns alumnes requereixen suport de vocabulari, d’altres busquen reptes d’inferència, i alguns simplement necessiten que els texts s’adaptin al seu ritme. Aquí és on un assistent d’IA pot ajudar-nos a guanyar temps i qualitat didàctica. Ens permet generar preguntes a diferents nivells de dificultat, proposar activitats variades i oferir retroacció immediata i personalitzada. En cursos de Primària, el valor afegit és clar: es pot demanar una versió del text amb frases més curtes, glossaris visuals o exercicis de consciència fonològica a partir de fragments breus. A Secundària, l’IA esdevé una aliada per treballar habilitats de pensament crític: comparar punts de vista, detectar biaixos, justificar opinions amb evidències del text o relacionar lectura i context. La clau no és substituir la nostra mirada docent, sinó ampliar-la: tenir un “ajudant” capaç de produir preguntes, resums, rúbriques i adaptacions en minuts, perquè nosaltres puguem dedicar-nos a l’acompanyament i a la conversa literària que dona sentit a la lectura. Propostes d’activitats abans, durant i després de la lectura Abans de llegir, podem activar coneixements previs i curiositat. Demana a l’assistent títols alternatius, preguntes de predicció o tres pistes misterioses sobre el tema (sense fer espòilers). A 5è de Primària, per exemple, abans d’una llegenda, l’alumnat rep tres imatges descritives creades a partir del text i ha d’imaginar què passarà. A 3r d’ESO, abans d’un article d’opinió, es poden generar cinc preguntes per posicionar-se i recollir expectatives del grup. Durant la lectura, treballa la comprensió literal, inferencial i crítica. Prova de crear “paquets” de preguntes graduades: dues literals (qui, què, on), dues inferencials (per què, com ho sabem) i una crítica (fins a quin punt hi estàs d’acord i per què). També pots demanar exercicis de lèxic contextualitzat, on l’IA proposa frases del text amb una paraula clau amagada per deduir-la pel context. Després de llegir, és moment de reorganitzar i valorar la informació. L’assistent pot generar resums segons l’extensió (50, 100 o 200 paraules), portades alternatives, canvis de perspectiva (explicar el text amb la veu d’un personatge secundari) o debats curtets amb rols assignats. Un exemple a 1r d’ESO: després d’un relat, cada alumne rep un rol (detectiu, periodista, amic del protagonista) i ha d’explicar els fets tal com els “veu” el seu personatge. Clozes i ordre de paràgrafs: demana que creï un text amb buits i diverses opcions, o que barregi paràgrafs perquè els alumnes els tornin a ordenar. Preguntes generades pels alumnes: que l’IA els ajudi a transformar curiositats en bones preguntes, amb consells per millorar-ne la qualitat. Diàlegs i dramatitzacions: a partir d’un capítol, que generi un guió breu per representar a classe i consolidar la comprensió. Connexions amb altres àrees: relacionar un text històric amb dades, mapes o línies del temps; o un text científic amb un petit experiment verbalitzat. Diferenciació i inclusió per a tots els nivells En un mateix grup hi conviuen necessitats diverses. L’IA ens permet ajustar el nivell lexicosemàntic i les estratègies d’accés al text en minuts. Podem demanar tres versions del mateix fragment: una estàndard, una simplificada (frases curtes, verbs en present, vocabulari explicat) i una ampliada amb preguntes d’alta exigència cognitiva. Per alumnat que s’inicia en la llengua, l’assistent pot afegir glossa en català senzill, llistes de sinònims visuals o definicions amb exemples quotidians. Per perfils avançats, podem demanar comparacions entre textos, matisos argumentals i activitats de contraexemple: “Troba al text una idea i proposa’n el límit o una excepció plausible”. També és útil per fer suport multimodal: resumir un text en passos i crear una guia de lectura amb icones o paraules clau destacades. Si treballeu en entorns multilingües, podeu generar breus recordatoris de vocabulari pont (sense traduir-ho tot) per fomentar la transferència entre llengües, mantenint el català com a llengua vehicular de la tasca. Un consell pràctic: guarda a l’ordinador o a la llibreta del docent diversos “prompts plantilla” d’adaptació. Exemple: “Reescriu el text per a 6è amb frases més curtes, mantén les idees principals i crea un glossari de 8 paraules amb definició i exemple”. Això estalvia temps i dona coherència a les activitats. Avaluació formativa i bones pràctiques L’avaluació millora quan és contínua i transparent. Pots demanar a l’IA una rúbrica breu amb tres criteris clars (comprensió literal, inferència i argumentació) i tres nivells de domini, amb descriptors entenedors per als alumnes. Durant el procés, genera preguntes de reflexió metacognitiva: “Què t’ha costat?”, “Quina estratègia et va ajudar més?”, “Quina evidència del text ho demostra?”. Per a la retroacció, és molt útil demanar models de resposta graduats: una resposta bàsica, una de bona i una d’excel·lent al mateix ítem. L’alumnat pot comparar la seva amb els models i fer una revisió guiada. A Secundària, funciona molt bé la coavaluació: l’assistent proposa una graella de comentaris possibles i l’alumne ha de triar-ne dos i redactar-ne un de propi amb cites del text. Pel que fa a l’ús responsable, val la pena recordar al grup tres idees: no enganxar dades personals als xats, verificar la informació quan treballem textos informatius i citar sempre que s’inspira una resposta en una ajuda digital. L’objectiu és formar lectors crítics també en l’entorn digital. I el rol docent? Continuem sent directors d’orquestra: triem textos, marquem objectius, dissenyem el recorregut i decidim quan i com la tecnologia entra en joc. L’assistent és un suport potent, però la mirada pedagògica i el clima de lectura significatiu el posem nosaltres. Idees per aplicar demà a classe Genera tres nivells de preguntes sobre el text que llegiu avui: bàsic, mitjà i avançat. Assigna-les segons el ritme de cada alumne i fes una posada en comú final. Demana un cloze de 10 buits amb paraules del vocabulari clau del capítol. Treballa primer en parelles i després contrasta les solucions amb el text. Crea una mini-rúbrica de tres criteris per a un resum de 100 paraules. L’alumnat l’utilitza per autoavaluar-se abans d’entregar. Proposa un canvi de perspectiva: “Explica el mateix fragment des del punt de vista d’un personatge secundari”. Comparteix-ne dos o tres a veu alta. Abans de llegir, demana a l’assistent tres preguntes de predicció i un glossari de 6 paraules clau. Escriu les hipòtesis a la pissarra i revisa-les després. Organitza un microdebat: l’IA genera dues afirmacions controvertides relacionades amb el text; els alumnes han de defensar-ne una amb cites literals.

Activitats de comprensió lectora amb ChatGPT

Per què incorporar un assistent de llenguatge a les sessions de lectura Quan treballem la comprensió lectora, busquem que l’alumnat entengui, gaudeixi i pensi críticament sobre el que llegeix. Un assistent de llenguatge pot esdevenir un company de conversa que s’adapta al ritme de cada alumne: formula preguntes, dona pistes graduades, crea activitats a mida … Seguir llegint