Reflexions sobre l’art i la tecnologia a l’aula

Reflexions sobre l’art i la tecnologia a l’aula

L’art com a laboratori per pensar la tecnologia

Una mirada crítica que neix del fer

Quan posem art i tecnologia a la mateixa taula, no busquem només efectes visuals o treballs “xulos”. Busquem un espai de pensament on l’alumnat experimenta, dubta i dialoga amb allò digital. Pintar amb dades, compondre amb sons generats per algoritmes o fer collage amb imatges creades per IA obre una porta: què significa crear en temps de màquines que “creen”?

A l’aula, això es tradueix en processos concrets. La classe es converteix en un laboratori on les eines no decideixen el sentit de les obres; el sentit s’elabora amb preguntes. D’on surten les imatges que fem servir? Per què una “veu sintètica” sona persuasiva? Què s’hi guanya i què s’hi perd quan deleguem detalls tècnics a un sistema automatitzat? La tecnologia, vista així, passa de ser estri a tema.

Exemples ràpids que obren converses

Una instal·lació amb llum que reacciona a patrons del soroll del pati convida a observar la nostra escola amb altres ulls. Una sèrie de poemes híbrids, on l’alumnat edita i reescriu propostes d’una IA, ajuda a entendre que la creativitat és diàleg i no màgia. Un retrat on part de la textura prové de gràfics de dades del barri uneix estètica i context social. Són peces petites que encenen reflexions grans.

Competències i valors que es despleguen

Què aprenem quan creuem arts i IA

Treballar amb arts i tecnologia activa una combinació de competències digitals, artístiques i ètiques. L’alumnat interpreta dades, escriu instruccions clares per a sistemes generatius, revisa sortides, justifica decisions i construeix un relat visual o sonor amb sentit. El valor afegit no és la perfecció tècnica, sinó la consciència sobre el procés.

Aquest camí fomenta l’autoregulació i la perseverança. Quan una composició no funciona, s’analitza el per què i es torna a provar, tal com faríem al laboratori de ciències o en una maqueta d’arquitectura. Aprenen a avaluar fonts, a qüestionar els resultats d’una IA i a identificar biaixos. La millor tecnologia es converteix en pensament crític practicable.

Resultats observables a l’aula

Veiem alumnat que sap explicar com ha combinat processos manuals i digitals. Veiem justificacions d’autoria clares: quina part és d’un model, quina part és pròpia, on s’han aplicat transformacions. Veiem portafolis que documenten iteracions i reflexions, no només productes finals. I veiem, sobretot, converses que travessen matèries i nivells.

  • Comunicació clara d’objectius, criteris i decisions estètiques.
  • Alfabetització de dades bàsica: recollida, neteja i representació.
  • Ètica aplicada: autoria, privacitat, traçabilitat i biaixos.
  • Treball col·laboratiu amb rols definits i responsabilitats compartides.

Disseny d’activitats: del projecte llarg a la micropràctica

Projecte de quatre setmanes: retrats algorítmics

Proposta pensada per a Secundària, adaptable. Objectiu: crear un retrat que combini imatge generada, edició manual i dades. El fil conductor és la pregunta sobre la identitat en temps digitals, treballant tant el llenguatge visual com l’ús responsable d’eines d’IA.

Setmana 1. Investigació. L’alumnat recull referents de retrats clàssics i contemporanis, identifica elements que construeixen identitat i analitza com canvia la lectura quan s’hi incorporen patrons de dades o textures generatives. Es defineix un públic i una intenció.

Setmana 2. Prototips. Es generen variacions a partir de descripcions textuals, es documenten els passos i s’avaluen resultats. L’activitat clau és revisar i reescriure instruccions per millorar coherència visual, evitant estereotips i fent explícites les fonts.

Setmana 3. Composició. Es combinen capes digitals amb intervencions manuals: retoc, collage, pintura, tipografia. Es construeix una narrativa curta que expliqui les decisions. S’introdueix la traçabilitat: què prové de models, què és original, quines modificacions s’han fet.

Setmana 4. Exposició i crítica. Presentacions breus amb criteris consensuats. Feedback entre iguals enfocant-se en intenció, ètica i coherència, no només en estètica. Es tanca amb una autoavaluació que connecta procés i aprenentatges.

Micropràctiques de 20 minuts

Quan el temps és curt, la clau és delimitar bé la pregunta i el producte. Una micropràctica manté la tensió creativa sense perdre la reflexió. Aquests exercicis funcionen com a escalfaments o com a tancament de classe.

  • Reescriptura visual: generació d’una imatge a partir d’un text propi i edició posterior per reforçar el to. Es discuteix què hi ha guanyat i perdut.
  • Mapa de biaixos: observar 8 imatges generades i detectar patrons problemàtics. Es proposen instruccions alternatives més inclusives.
  • So i espai: convertir dades senzilles del temps en una seqüència sonora i debatre quina emoció transmet i per què.

Avaluació i documentació del procés creatiu

Rúbrica simple orientada al procés

Les bones rúbriques no penalitzen l’experimentació, la fan visible. Proposo quatre criteris troncals: intenció, ús responsable d’eines, coherència formal i documentació. Cada criteri es pot descriure en tres nivells, des de l’inicial fins a l’avançat, sempre amb focus en evidències concretes.

Intenció. L’alumnat és capaç d’expressar què vol comunicar i a qui. Ús d’eines. Es mostren decisions informades, amb atenció a autoria i dades. Coherència. El conjunt visual o sonor té sentit amb l’objectiu. Documentació. El portafoli recull passos, alternatives i justificacions amb captures i notes.

Portafoli i traçabilitat

El portafoli és el lloc on el procés respira. Incloure fitxes de peça amb fonts, instruccions utilitzades, revisions i motius de canvi ajuda a fer les obres més llegibles i també més ètiques. Aquesta traçabilitat fa que l’alumnat entengui que la creativitat no és opaca, sinó argumentable.

Per donar qualitat al feedback, podem fer tres rondes breus de revisió entre iguals amb enfocaments diferents: una per intenció, una per decisions tècniques i una per impacte. El docent actua com a curador del procés: ordena, fa preguntes, suggereix rutes possibles i cuida que el criteri no es converteixi en uniformitat.

IA com a mirall, no com a jutge

Algunes eines poden ajudar a generar descripcions alternatives, títols o propostes de millora. L’ús recomanat és com a mirall que retorna opcions, no com a jutge que puntua. Qualsevol suggeriment tecnològic es passa pel filtre de la intenció i dels criteris de classe, evitant delegar l’avaluació a un sistema automàtic.

Dilemes i oportunitats: cap a un acord de classe

Autoria, dades i representació

L’art amb IA posa sobre la taula tres dilemes recurrents. Primer, l’autoria: com reconeixem aportacions i fonts, especialment quan hi ha models entrenats amb materials compartits? Segon, les dades: què fem servir, d’on surt i amb quin consentiment? Tercer, la representació: quines imatges i veus estem amplificant i quines estem obviant?

Treballar aquests dilemes amb l’alumnat no és una addició, és el cor del projecte. Una obra sense reflexió ètica és una oportunitat perduda. Per això convé establir acords clars des del principi, amb llenguatge planer i aplicables al dia a dia del taller o de l’aula.

  • Traçabilitat mínima: registre de fonts, passos i decisions.
  • Consentiment per a dades personals: no s’hi treballa sense permís explícit.
  • Revisió de biaixos com a pas obligatori abans d’exhibir.
  • Crèdits compartits en treballs col·laboratius, diferenciant rols.

Equitat i accessibilitat

No tot l’alumnat té el mateix accés a dispositius o experiències prèvies. La tecnologia pot eixamplar bretxes si no la planifiquem amb equitat. Per això cal oferir rutes alternatives: processos analògics equivalents, treball per parelles amb rols rotatius, i materials d’aprenentatge que no depenguin només de l’habilitat tècnica.

També convé pensar en l’accessibilitat de les obres. Una instal·lació visual pot tenir descripcions sonores, una peça sonora pot tenir transcripcions i mapes. L’objectiu és que tothom pugui dialogar amb les creacions. La inclusió no retalla ambició, la fa més profunda.

El paper del docent en temps d’IA

De transmissor a mediador crític

Quan l’algoritme ofereix mil vies, el docent és qui ajuda a triar el camí. No es tracta de dominar cada eina, sinó d’orquestrar processos, de posar llum en la intenció i de vetllar per l’ètica. Som curadors d’experiències, dissenyadors de preguntes i guardians del sentit. El nostre valor és relacional i criterial.

Fer de mediador implica acceptar incerteses. Hi haurà sortides inesperades, moments de frustració i resultats contradictoris. És aquí on la nostra presència pedagògica és clau: sostenir l’experiment, donar temps a la revisió i recordar que l’objectiu no és l’efecte, sinó la comprensió.

Una invitació per a demà

Tria un text curt escrit per l’alumnat, genera dues imatges que n’interpretin el to, i demana que en recomposin una amb tècniques manuals per ajustar-la a la intenció original. Tres preguntes per tancar: què ha aportat la tecnologia, què has aportat tu i què necessita l’obra per comunicar millor? Aquí comença el diàleg que fa créixer l’art i humanitza la tecnologia.

Hola! Soc la Laia, professora de llengua i literatura catalana. Sempre he pensat que la paraula és una eina poderosa i que la IA pot ajudar-nos a jugar amb ella d’una manera creativa. A AprendreAmbIA.cat escric sobre com utilitzar la intel·ligència artificial per millorar l’escriptura, analitzar textos o inventar històries amb els alumnes. Crec que la tecnologia pot potenciar la creativitat i el gust per llegir i escriure.

Feu un comentari