L’imperfet que ens fa humans
Escrivim per respirar millor. L’IA ens estira la mà, però la pell és nostra. De vegades la frase s’atura i s’obre un buit. Allà hi viu la veu. Quan una eina ens suggereix un camí recte, també podem triar el trencall. L’escriptura assistida no és una autopista, és un sender ple de pedretes que fan soroll sota les sabates. Aquest so, tan imperfecte, és el que recorda que hi ha una persona darrere de cada text.
Quan la mà tremola
Hi ha dies que la paraula no baixa. L’IA pot fer d’ampolla de rescat i donar-nos una primera onada d’idees. Però l’energia literària no surt d’un mot perfecte, sinó de la decisió de seguir tot i la vacil·lació. El primer esborrany pot ser irregular, massa recte o massa bonic. No passa res. L’objectiu no és clavar el to de seguida, sinó agafar el ritme.
La tremolor és valuosa perquè ens obliga a escoltar. Què falta? Quin gir em fa sentir que el text respira? Quan acceptem aquesta pregunta, l’IA deixa de ser una veu que dicta i es converteix en un mirall que ens torna les nostres intuïcions. El resultat és un text viu, amb batec.
Quan la màquina suggereix
Les propostes automàtiques són com un cor a la coral. Ajuda, però no pot cantar-ho tot. Podem aprofitar-les com a detonants, evitant caure en el to neutre i polidet que ho iguala tot. La bellesa imperfecta apareix quan trenquem la frase massa llisa, quan hi afegim una metàfora domèstica, una imatge de pati, una pausa inesperada.
Si l’IA dona una descripció correcta, provem de tacar-la amb record. Deixem que la pluja que descriu hagi mullat els nostres mitjons. Posem olor, posa-hi temps, posa-hi lloc. Així, la proposta es transforma en veu. La màquina no s’ofèn, i nosaltres aprenem.
Tècniques per escriure amb IA sense perdre la veu
La clau és el control del timó. L’IA pot remenar el mar d’opcions, però la trajectòria la triem nosaltres. Una bona pràctica és separar clarament tres moments: generació, selecció i reescriptura. D’aquesta manera, mantenim la direcció i evitem l’efecte còpia.
Preparar el terreny
- Definir la intenció del text: què vull que senti la lectora, què vull que entengui.
- Esbossar una estructura flexible: tres idees clau, un gir, una imatge central.
- Demanar a l’IA varietats de to i de punts de vista per comparar, no per obeir.
- Seleccionar només el que resona amb la nostra mirada i descartar la resta sense remordiments.
- Reescriure en primera persona per marcar la veu, encara que després tornem a un narrador extern.
Conversar amb la IA com a col·laboradora
Una conversa útil amb la IA no busca el text definitiu. Busca sorpreses. Demanem alternatives, demanem paraules que no faríem servir, demanem finals que se’ns escaparien. Després, triem i retallem. L’objectiu és ampliar el camp de possibles, no tancar-lo.
Quan la proposta és massa neta, embrutem-la. Introduïm una assonància casual, un petit desordre gramatical volgut, una frase curta que talla. Aquestes decisions són actes d’autoria. L’IA ajuda a obrir portes, però nosaltres decidim quines escales grinyolen.
Joc de veus
Prova de fer que l’IA escrigui tres versions d’un paràgraf des de veus diferents. Una més ingenua, una més irònica, una més contemplativa. Barrejant-ne dues, apareix una textura nova. Aquesta combinació és un exercici de contrapunt literari que reforça la identitat del text.
Ritme i silencis
Demana a l’IA que proposi tres maneres d’organitzar les frases: una de molt curta, una d’ondulant, una d’encadenada. Intercala-les segons el que vols fer sentir. El ritme és significat. Els silencis també escriuen.
Activitats d’aula per abraçar la imperfecció
A l’aula, la IA es converteix en taller, no en imprenta. Experimentem amb proves ràpides que donin marge a l’error i celebrin les troballes. El més important és que l’alumnat senti que allò que aporta és insubstituïble. La tecnologia és pinzell, no quadre.
Reescriptures creatives
Proposem un microconte nu, generat amb l’IA. Un text correcte i càlid, però encara sense pell. En grups, cada alumna l’emplena amb una imatge sensorial i una línia de diàleg inventada. Després comparem com una mateixa llavor creix de manera diferent a cada mà.
Per reforçar l’autoria, demanem una nota de procés on expliquin què han retallat de la versió assistida i per què. Aquesta metacognició converteix la reescriptura en decisió conscient i entrenar la mirada crítica.
- Tria un text base i detecta dues frases massa polides.
- Canvia’n una amb una imatge personal i l’altra amb una metàfora inesperada.
- Demana a l’IA tres sinònims valents i escull-ne un que incomodi una mica.
- Rellegeix en veu alta i elimina una paraula que sobri.
- Anota què ha guanyat de to i què ha perdut de claredat, i ajusta.
Taller de versions
El grup genera, amb ajuda de la IA, tres finals per al mateix text. Un de tancat, un d’obert i un de poètic. Cada alumna defensa quin final serveix millor la intenció que s’havien proposat. No hi ha resposta correcta, hi ha criteri i argumentació. La discrepància és motor d’aprenentatge.
Tanquem amb una versió col·lectiva que recull els millors detalls de cada proposta. El resultat és una peça híbrida on tothom ha aportat. Aquí la bellesa imperfecta és comunitària i ensenya que escriure és negociar amb el llenguatge i amb els altres.
Ètica i autenticitat en temps d’assistència intel·ligent
La confiança neix de la claredat. Si fem servir IA a l’escriptura, ho diem. No com una confessió, sinó com una part del procés. Els textos no es devaluen per haver-los escrit acompanyats, però sí si amaguem la companyia. La transparència és part de la bellesa.
Crèdit i transparència
Podem afegir al final una nota breu de procés on expliquem quines parts s’han generat amb assistència i com s’han modificat. Això mostra criteri i responsabilitat. També servim de model d’honestedat literària i digital, dos valors que no s’han de separar.
Si un text s’ha creat íntegrament amb IA, ho identifiquem i el treballem com a objecte d’estudi, no com a obra pròpia. L’exercici llavors és d’anàlisi i reedició. Quan el text és mixt, destaquem què ens fa sentir que hi som. La veu pròpia és el rastre que deixem al fang.
Avaluació del procés
Les rúbriques poden donar més pes a les decisions que al resultat. Avaluem l’esborrany, la revisió, la justificació, la capacitat de millorar. L’IA es torna un mediador del pensament, no una via ràpida per lliurar.
- Identificació de la intenció i coherència amb el text final.
- Qualitat de la revisió: canvis motivats i millores concretes.
- Ús crític de la IA: selecció, adaptació i reescriptura personal.
- Riquesa de llenguatge i imatgeria, fins i tot amb trencaments controlats.
- Transparència en el diari de procés i reflexió sobre els errors.
Rastre d’aprenentatge
Un portafolis amb captures d’esborranys i versions assistides ajuda a veure el pensament en moviment. Aquesta traça dóna valor a cada pas i converteix la imperfecció en evidència d’ofici. Escriure és reescriure, i poder observar-ho allibera pressa i culpa.
Recursos i rutines per mantenir la mà calenta
Una bona rutina és la millor amiga de la creativitat. Amb o sense IA, el múscul de la frase demana pràctica. Si l’assistència és el mapa, l’hàbit és la brúixola. Proposem moments curts i constants que trenquin la por a la pàgina en blanc i que mantinguin viva la curiositat.
Rituals i ritmes
Comença amb cinc minuts de pluja de paraules generada per la IA i tria’n tres per construir una escena. Després, tanca l’eina i continua dues estones més sense suport. Aquesta alternança evita la dependència i reforça l’autonomia. El cos recorda que pot caminar sense rodetes.
Dins la setmana, reserva un dia per explorar només imatges i comparacions. Demana a la IA llistes de metàfores estranyes i fes-ne una col·lecció personal. Revisa-la abans d’escriure, com qui obre una capsa de botons abans de cosir. El text guanya textura i memòria.
Errors estimats
Tria un error habitual i converteix-lo en exercici. Si t’allargues massa, escriu un paràgraf amb frases que no superin les vuit paraules. Si tendeixes al tòpic, demana a la IA una llista de clixés sobre el teu tema i reescriu-ne tres evitant-los amb imatges noves. L’error és brúixola, no barrera.
Acostuma’t a guardar una versió “desendreçada”. Aquella on hi ha repeticions, respiracions mal posades i prioritats canviants. Llegeix-la en veu alta i marca on vibra. Allà hi ha or. L’IA pot afinar la sintaxi, però tu decideixes on crema el text.
Avui, prova d’escriure una escena que comenci amb una paraula que no faries servir mai i acabi amb una imatge que puguis tocar. Si vols, demana a la IA tres paraules insòlites per començar. Després tanca la finestra i escolta la teva cadència. La bellesa imperfecta neix quan t’atreveixes a deixar marca.
