El valor de l’error creatiu en temps d’intel·ligència artificial

Quan la intel·ligència artificial respon tan de pressa i tan polit, a molts alumnes els entra el vertigen. Comparen el seu esborrany amb un text perfecte i pensen que no val la pena intentar-ho. Però la creativitat neix d’una altra energia. L’error, la taca, la prova. El que sembla una desviació pot ser camí nou. Si l’aula es converteix en un espai on l’error és segur i fèrtil, la IA deixa de ser una ombra per esdevenir una companya que ens ajuda a explorar.

Què és l’error creatiu i per què ens fa falta avui

L’error creatiu no és fer-ho malament per sistema. És la decisió de fer una passa estranya per veure què hi ha al costat del camí. Un trast, una combinació inesperada, una pregunta que no quadra. En temps d’algoritmes que optimitzen, ens cal una altra musculatura: la de la divergència, la curiositat, el joc.

A l’aula, l’error creatiu es veu en un sinònim agosarat, en una estructura que es trenca, en una idea que no estava prevista. Penseu en un paràgraf que comença suau, s’atura, dubta, i torna amb una imatge poderosa. Aquesta vacil·lació no és feblesa. És exploració. I és aquí on l’alumnat aprèn a pensar per si mateix, fins i tot quan la IA ofereix camins rectes i sense pedres.

Quan la IA és massa correcta: espais per a l’aleatori i l’inesperat

La IA tendeix a donar respostes polides i previsibles. Si només l’usem per obtenir el text final, matarem el procés. En canvi, si la fem servir com a generadora d’inputs imperfectes, obrirà portes. Cal dissenyar petites friccions que trenquin la uniformitat i donin lloc a la sorpresa controlada.

Proveu d’introduir una dosi d’atzar digital en les tasques. Demaneu al sistema versions estranyes, contradiccions, dades absurdes que caldrà depurar. Convertiu la IA en un trampolí, no en la piscina. Algunes idees per començar són aquestes:

• Solicitar tres respostes diferents, una d’elles amb condicions impossibles, i comparar quines idees es poden recuperar.
• Demanar una versió exagerada d’un text i una versió minimalista, i després mesclar-les.
• Generar un contraexemple que discuteixi l’argument principal, per reforçar la mirada crítica.
• Introduir una limitació curiosa, com escriure sense un so concret o amb una metàfora obligatòria.
• Fer que la IA proposi errors intencionals i que l’alumnat n’identifiqui el potencial creatiu.

Propostes d’aula per entrenar l’error fèrtil

Convertim l’error en un laboratori. A continuació teniu activitats senzilles que fan dialogar l’alumnat amb la IA i amb la seva pròpia veu. Són propostes curtes, repetibles i amb capacitat de creixement. El secret és fer visible el camí, no només la meta.

• El poema equivocat. La IA escriu un poema amb imatges massa previsibles. L’alumnat detecta tres clixés i els transforma en metàfores noves. Es comparteixen variants en veu alta i s’escull la més valenta.
• Notícia impossible. Es genera una notícia absurda. En grup, es decideix què salvar i com reconduir-la perquè tingui sentit, mantenint un detall estrany com a motor de creativitat.
• Diàleg a tres rondes. Ronda 1, la IA dona una explicació perfecta. Ronda 2, l’alumnat introdueix un error proposat a propòsit. Ronda 3, es negocia una síntesi que conservi l’espurna de l’error.
• Mapa d’errors. Cada alumne recull dues badades pròpies i una de la IA. Es marquen en un mapa de classe i s’anoten aprenentatges inesperats que han obert noves idees.
• Esborranys visibles. S’escriu amb capes. Primera capa, un text precipitat. Segona, una versió que exagera un defecte. Tercera, una edició que busca equilibri. Es guardan les tres capes com a evidència de procés.

En totes aquestes activitats, destacarem accions clau com la revisió curiosa, el prototipatge i la combinació de fragments. Quan la classe entén que un text pot néixer d’un tros mal posat, la por baixa i l’alegria de provar puja.

Avaluar sense ofegar: com donar valor a la incertesa

Si volem que l’error sigui motor, l’avaluació ha d’acompanyar, no espantar. Una rúbrica en espiral pot recollir el creixement entre esborranys i la qualitat de les decisions preses. No és només si el text final brilla. És si l’alumne sap explicar què va provar, què va descartar i per què.

• Evidències de procés. Esborranys successius, anotacions de decisions, captures de converses amb la IA on es veu la negociació d’idees.
• Qualitat de les preguntes. Valoració de com es plantegen indicacions a la IA, com es demana variació, com es detecta un clixé.
• Transformació de l’error. Indicadors sobre com un defecte inicial es converteix en un recurs estilístic o argumentatiu.
• Veu pròpia. Senyals de to, ritme, imatge i mirada personal, més enllà del patró genèric que sol proposar la IA.

Funciona bé pactar un petit contracte d’errors a principi d’unitat. Cada alumne escull un risc que vol assumir i com el demostrarà. A final de trajecte, es fa un retorn empàtic i concret. Tres punts forts i una proposta. Sense dramatismes. Donant espai a la bellesa de l’imperfecte.

Avui mateix ho podem provar. Trieu un text breu i demaneu a la classe una versió deliberadament “malgirbada”. Cerqueu-ne l’or, poliu-lo amb calma i deixeu-hi una cicatriu visible que expliqui la història del procés. La IA us donarà pistes, però la veu que decideix és la vostra. Que l’error us guiï com una brúixola cap a un lloc on la creativitat respira.