Quan la tecnologia es posa al servei de l’alumnat amb NESE A l’aula veiem cada dia que els ritmes i les maneres d’aprendre són diversos. Els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint necessiten una mica més d’acompanyament, d’anticipació i d’adaptació. La intel·ligència artificial, ben enfocada i amb criteri pedagògic, s’ha convertit en una aliada que ens ajuda a personalitzar, a clarificar consignes i a donar feedback més ràpid, sense perdre calidesa humana. El meu primer contacte real va ser en un 2n d’ESO amb molta heterogeneïtat. Vam començar amb petits canvis: consignes simplificades, lectura assistida i suport visual generat a partir dels apunts de classe. No era màgia, però sí un alleujament per a tothom. Els alumnes ho van notar: menys angoixa, més autonomia i, sobretot, la sensació que els materials “parlaven” el seu idioma. Quatre escenes d’aula: què fem i què notem Dislèxia a 2n d’ESO. La Marta s’ofegava en textos llargs. Vam començar a oferir-li versions simplificades amb paraules clau destacades i resums en llenguatge planer. Un lector de text li permetia escoltar mentre seguia amb el dit. En treballs escrits, utilitzava un assistent per revisar ortografia i suggeriments de claredat, sempre amb una regla clara: acceptar canvis que entengui i pugui explicar. En dues setmanes, va dir: “Ara puc començar sola”. TDAH a 5è de Primària. El Pol perdia el fil a mig exercici. Li vam preparar targetes de tasques amb passa a passa i una “checklist” que un assistent d’IA generava a partir de la rúbrica del projecte. A l’ordinador, un recordatori amable apareixia cada 10 minuts amb una pregunta concreta: “En quin pas vas? Què et falta per acabar?” Menys interrupcions i més entregues a temps. Alumnat nouvingut a 1r d’ESO. La Fatou tot just començava a entendre el català. Per a ella, traduíem consignes clau i creàvem glossaris visuals amb imatges senzilles i exemples de frases d’aula. També feia servir un resumidor per obtenir versions breus dels text expositius. No substituïa l’aprenentatge de la llengua, però li obria la porta a participar des del primer dia. TEA a 6è de Primària. L’Arnau necessitava anticipació i ordre. Amb l’ajuda de l’IA, generàvem guions visuals de la sessió, amb icones i temps aproximats. També elaboràvem “escenes socials” en forma de vinyetes per practicar moments complexos: demanar torn, treballar en parella, gestionar una crítica. Menys sorpreses, menys estrès i més espai per al contingut. Com ho organitzem al centre: acords, rols i privacitat La clau no és només l’eina, sinó el marc. Al nostre equip vam pactar tres coses: per a què fem servir la IA, com cuidem les dades i quin acompanyament donem a l’alumnat. Propòsit clar. Les eines s’utilitzen per alinear-se amb objectius pedagògics: comprensió lectora, planificació de tasques, feedback formatiu i accessibilitat. Evitem la temptació de fer “més del mateix” amb una capa de tecnologia. Protecció de dades. No hi carreguem noms d’alumnes, diagnòstics ni documents identificables. Quan cal personalitzar, fem servir descriptors genèrics i guardem els materials en entorns del centre. Els alumnes aprenen bones pràctiques: res d’informació personal, revisar abans d’enviar, i demanar permís per compartir. Rols i temps. Definim moments d’ús: entrada amb anticipació visual, taller guiat, i tancament amb feedback. Marquem límits d’exposició a pantalla i alternatives analògiques equivalentes. La IA és una crossa, no la cama. També ens coordinem amb orientació i EAP per assegurar que les adaptacions tecnològiques encaixen amb els informes i les mesures del centre. Si detectem millores o dificultats, les incorporem al Pla Individualitzat amb evidències concretes (exemples de produccions, rúbriques, autoavaluacions). Avaluar amb criteri i cuidar l’autonomia La tecnologia pot millorar l’equitat si la lliguem a l’avaluació formativa. Quan simplifiquem un text, no rebaixem el repte cognitiu: ajustem la porta d’entrada. Quan oferim un revisor d’estil, convertim els canvis en aprenentatge metalingüístic: “Per què aquesta frase s’entén millor? Quina regla hi ha al darrere?” Les rúbriques són el nostre timó. Generem versions al nivell de cada alumne i, a partir d’aquí, l’assistent d’IA pot crear feedback breu i específic: una fortalesa, una millora i un repte. Demanem sempre una resposta metacognitiva de l’alumne: què mantindrà i què canviarà a la propera tasca. La part emocional és central. Amb NESE, el sentiment de competència sovint és fràgil. Ens funciona començar amb “microèxits” i verbalitzar-los. La IA ens estalvia temps en la part mecànica i ens el regala per mirar als ulls, escoltar i ajustar el ritme. Això sí: expliquem què fa i què no fa la tecnologia, i recordem que no substitueix especialistes ni docents. Detalls que marquen la diferència a l’aula Petits gestos sostenibles multipliquen l’impacte. A l’aula podem oferir consignes amb tres capes: completa, simplificada i en pictogrames. Els alumnes trien la que els va millor. En projectes, proposem formats d’expressió diversos: text, àudio, presentació, maqueta. Si la IA ajuda a preparar el contingut, demanem evidències del procés: esquemes, llistes de paraules, primer esborrany. El professorat guanya també serenor. Preparar resums, bancs d’exemples o variacions de dificultat deixen de ser tasques impossibles. Ens mou la idea de disseny universal: el que beneficia una part, sol beneficiar a tot el grup. I, al final, l’objectiu és que cada alumne trobi una via per comprendre, expressar-se i sentir que hi pertany. Idees per aplicar demà a classe Converteix una consigna llarga en tres versions: completa, simplificada i amb exemples. Imprimeix-les en targetes de color i deixa que l’alumnat triï. Genera una checklist pas a pas a partir de la rúbrica d’un projecte i dona-la a l’alumnat amb TDAH. Afegeix temps orientatius i un espai per autoavaluar-se. Prepara un glossari visual del tema amb definicions en llenguatge planer i una imatge per entrada. Va genial per a nouvinguts i també per a tothom. Ofereix versions en àudio dels textos clau de la setmana. L’alumnat amb dislèxia o dificultats lectores ho agrairà, i els altres ho poden escoltar mentre subratllen. Crea anticipadors visuals de la sessió: ordre d’activitats i durada. Penja’ls a la pantalla a l’inici i deixa’ls visibles en petit a la pissarra. Demana a l’assistent que generi tres preguntes de reflexió personalitzades per a cada alumne en el tancament del projecte: una fortalesa, una millora i un repte.

La IA com a suport per a alumnes amb NESE

Una rampa d’accés que suma, no substitueix

Quan parlem d’intel·ligència artificial a l’escola, sovint pensem en tecnologies llunyanes. A l’aula, però, esdevé molt concreta: un text que es pot escoltar, una explicació que s’adapta al nivell de lectura, una llista de passos que redueix l’estrès davant una tasca llarga. Per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, aquestes petites peces són una rampa que facilita l’entrada al coneixement i que ens permet dedicar més temps a allò que cap màquina pot fer: mirar als ulls, acompanyar i ajustar amb sensibilitat.

El valor no és la tecnologia per se, sinó com la fem servir. A l’aula podem plantejar una mateixa activitat amb tres nivells de suport, oferir alternatives d’expressió (text, àudio, presentació visual) i incloure microfeedback immediat que dona seguretat. Els alumnes descobreixen que poden avançar a la seva manera, sense ser etiquetats, i el professorat guanya eines per fer els “ajustos raonables” del dia a dia sense col·lapsar-se.

El relat que segueix sorgeix de pràctiques compartides a centres de Primària i Secundària. Els noms són ficticis, però les situacions són ben reals.

Escenes d’aula: quatre històries que aterren la teoria

Marc, 5è de Primària, dislèxia

La lectura a Socials se li feia una muntanya. Vam començar amb una rutina de “prelectura assistida”: l’assistent de text ens generava un resum en 120, 60 i 30 paraules. Primer escoltava la versió en àudio mentre passava el dit pel text original. Després, tornàvem a l’article amb una llista de paraules clau i una guia de preguntes (“Qui? On? Quan? Per què?”). Per acabar, l’assistent creava tres qüestionaris de comprensió de dificultat creixent. En pocs dies, el Marc va poder avançar al mateix ritme que el grup, i el moment en què participava oralment —responent una pregunta que ell mateix havia entès— tenia un valor incalculable.

El que va marcar la diferència no va ser “fer-li més fàcil”, sinó fer-li accessible: text més clar, àudio de suport, i un camí de tres passes amb feedback immediat. El Marc continuava llegint, però amb una xarxa de seguretat.

Amina, 1r d’ESO, alumna nouvinguda

Arribada al febrer, sense gaire domini del català, necessitava sentir que podia formar part del grup. L’assistent conversacional va ser una mena de company discret. Treballàvem així: ella escrivia unes frases a la seva llengua d’origen; l’assistent les reformulava al català amb tres opcions ordenades per dificultat i, al costat, hi afegia un glossari visual de tres paraules noves per frase. En cada sessió, escollia una opció, enregistrava el seu àudio i el grup li feia retorn.

Per a Ciències, l’assistent transformava el text del llibre en un “plafó explicatiu” amb frases curtes, llistes numerades i imatge descriptiva (no decorativa). A final de trimestre, la Amina va liderar un mini pòster sobre l’aigua potable. El grup no la “esperava”; l’activitat la integrava de forma natural.

Júlia, 2n d’ESO, TDAH

Les tasques llargues la deixaven bloquejada. Vam fer servir l’assistent com a “planificador amable”. Li donàvem l’encàrrec sencer (per exemple, un treball d’Història) i demanàvem: “separa-ho en 6 tasques de 15 minuts; crea una checklist i una pregunta d’autoavaluació per a cada tasca”. Cada cop que completava un pas, l’assistent li retornava un missatge breu validant el progrés i oferint un consell concret per al següent tram.

La Júlia va aprendre a anticipar-se: si veia que s’enganxava en la recerca, demanava a l’assistent un “cercador d’idees” amb tres paraules clau i dos enllaços interns del centre per validar informació. A classe, es movia menys amunt i avall i, sobretot, es mostrava més tranquil·la. La clau va ser transformar una consigna gran en microobjectius visibles.

Pol, 3r de Primària, TEA

Les transicions li costaven molt. Cada dimecres hi havia piscina i això generava ansietat. Amb l’assistent generàvem “històries socials” ajustades a la seva realitat: tres vinyetes amb text senzill (jo vaig a la piscina; primer ens canviem; escolto el monitor; respirem; tornem a classe). Afegíem pictogrames i un petit cronòmetre visual per al moment de canviar-se. A l’arribada al vestidor, el Pol tenia un suport a la mà (paper i imatges) i, sobretot, un guió interior.

Vam fer el mateix amb les normes del pati: l’assistent les convertia en una llista amb exemples positius (“quan espero torn, faig…”) i una alternativa en cas de frustració (“si m’enfado, demano ajuda a…”). Va passar de rebre advertències a anticipar-se i regular-se millor.

Apunt final de les escenes: en tots els casos, el professorat verificava els continguts que generava l’assistent i preservava la privacitat de l’alumnat. La tecnologia ens va permetre guanyar temps per acompanyar millor, no per tramitar més tasques.

Organització al centre: protocols, rols i rutines que funcionen

El gran salt arriba quan el centre ho pensa de forma conjunta i senzilla. Algunes claus que s’han mostrat útils:

  • Un acord bàsic d’ús. Definir per a què farem servir l’assistent (adaptacions d’accés, planificació, feedback) i per a què no (avaluar persones, recopilar dades sensibles). Això dona seguretat a tot el claustre.
  • Privacitat i consentiment. Evitar introduir dades personals. Quan cal personalitzar molt, usar suports locals o anonimitzar. Explicar a les famílies què fem i per què, demanant consentiment informat quan escau.
  • Rols clars. El tutor o tutora identifica necessitats; el/la docent de suport i l’orientadora defineixen les estratègies; el professorat de matèria incorpora els suports a les activitats. Treballar en parelles docents facilita el pas a l’acció.
  • Rutines d’aula curtes. Tres moments: abans (preparar suports), durant (ajudes visibles per a la tasca) i després (autoavaluació guiada). Millor una rutina breu i sostinguda que una gran aposta puntual.
  • CAI: Ajustos de base per a tothom. Inspirar-se en el disseny universal per a l’aprenentatge. Si les adaptacions que fem serveixen a tot el grup (text i àudio, checklists, glossaris), reduïm l’estigma i incrementem la participació.
  • Verificació docent. Tot el que genera l’assistent és un esborrany. En matèria de continguts i valors, l’última paraula és del docent.

Un centre de Secundària on vaig treballar va instaurar els “dossiers d’ajuda ràpida”: tres plantilles impreses a cada aula (resum a tres nivells, checklist de tasques i plantilles d’autoavaluació amb emoticones). L’assistent de text generava els continguts en dos minuts, el professorat els revisava de passada i l’alumnat se’ls enduia a la carpeta. Els alumnes amb NESE els feien servir molt, però també molts altres.

Disseny universal amb suport d’IA: estratègies i consignes que donen resultats

A l’aula podem combinar presentació, expressió i compromís. Aquí tens idees concretes i consignes que pots copiar i adaptar:

  • Presentació múltiple
    • Demana a l’assistent: “Converteix aquest text en àudio en to calm, frases curtes i pausades. Afegeix una versió amb preguntes intercalades”.
    • Per a nouvinguts: “Explica aquest concepte en català senzill (A1), amb 6 frases. Afegeix un glossari visual amb 5 paraules i definicions d’una línia”.
    • Per a la dislèxia: “Reescriu el text amb llenguatge clar, paràgrafs curts, llistes numerades, i mantén el vocabulari clau destacat”.
  • Expressió flexible
    • Dictat a text: “Transcriu aquest àudio i neteja repeticions. Marca en negreta la idea principal de cada paràgraf.”
    • Guió de presentació: “Crea un guió de 5 diapositives amb una frase clau i una imatge descriptiva per cada diapo, sense tecnicismes innecessaris”.
    • Plantilla d’escriptura: “Proposa una estructura de redacció (introducció, 2 idees, conclusió) amb preguntes guia i un exemple de 120 paraules.”
  • Compromís i autoregulació
    • Planificador amable: “Divideix aquesta tasca en 6 microobjectius de 10-15 min. Afegeix una casella de verificació i una frase d’ànim per a cada pas”.
    • Feedback immediat: “Revisa aquest paràgraf segons aquesta rúbrica senzilla (clar, coherent, correcte). Dona’m una puntuació de 1-3 i un consell concret per millorar”.
    • Reducció d’ansietat: “Crea una història social amb 3 vinyetes sobre ‘Anar a piscina amb l’escola’, en primera persona, amb llenguatge positiu i alternatives si em frustro”.
  • Comprensió lectora a tres capes
    • “Resumeix el text en 120, 60 i 30 paraules, mantenint els conceptes clau. Afegeix 3 preguntes de comprensió i 3 de reflexió”.
    • “Extreu 8 paraules clau i crea definicions breus, amb un exemple quotidià per a cadascuna”.
  • Matemàtiques i resolució de problemes
    • “Explica aquest problema en tres maneres: dibuix (descripció de la imatge), paraules senzilles i passos numerats. No donis el resultat final, només pistes graduades”.
    • “Genera 5 problemes similars de dificultat progressiva mantenint el context que motiva l’alumne (esport, música, cuina…)”.

Un afegit rellevant per a alumnat d’altes capacitats (que també forma part de l’atenció a la diversitat): podem usar l’assistent per proposar extensions significatives, no només més exercicis. Per exemple: “A partir d’aquest experiment, dissenya una variant amb una hipòtesi nova i descriu com la validaràs amb el material del laboratori”. Així evitem la sobreexigència plana i oferim profunditat.

En tots els casos, val la pena deixar les consignes com a plantilles impreses o digitals a l’abast de l’alumnat. Les rutines es converteixen en autonomia.

Riscos i cures: el que hem après pel camí

La tecnologia aporta molt, però demana criteri. Allò que hem après en centres on s’ha desplegat amb sentit:

  • Veracitat i biaixos. L’assistent pot “inventar-se” dades o simplificar en excés. Sempre validar contingut, sobretot en ciències socials i temes sensibles.
  • Privacitat. No compartim informació personal de l’alumnat. Evitem adreces, diagnòstics o detalls familiars. Quan es requereix personalització, anonimitzem.
  • Equitat. Els suports han d’estar disponibles per a tothom, amb una atenció més intensa per a qui la necessita. No convertim la tecnologia en un marcador d’etiquetes.
  • Relació i benestar. L’assistent no substitueix l’acollida emocional. Emprar-lo per reduir ansietat i guiar, no per estalviar conversa pedagògica.
  • Transparència. Explicar a l’alumnat com s’ha generat un suport, i convidar-lo a revisar-lo críticament. Això construeix pensament crític digital.

Amb aquesta mirada, la tecnologia deixa de ser una fogonada i es converteix en un ingredient més de la nostra cuina pedagògica.

De la teoria a l’acció: un pla d’inici per a la setmana que ve

Si et ve de gust provar-ho sense embolics, una proposta simple per començar:

  • Dia 1: Tria petit i concret. Escull una activitat on sovint calgui suport (lectura de Socials, redacció de Català, problemes de Matemàtiques). Defineix un suport: resum a tres nivells, checklist de passos, o glossari visual.
  • Dia 2: Crea la plantilla. Amb l’assistent, genera el suport per a la teva activitat. Revisa’l en 5 minuts. Pensa com el donaràs (paper, digital, àudio) i a qui anirà dirigit.
  • Dia 3: Presenta la rutina. Explica al grup com s’utilitza. Emfatitza que és per a tothom. Modela-ho un cop en veu alta i demana a algú que ho provi.
  • Dia 4: Acompanyament discret. Observa dos o tres alumnes amb més dificultats i comprova si el suport els ajuda a iniciar-se abans i a mantenir el fil. Ajusta sobre la marxa.
  • Dia 5: Tanca amb autoavaluació. Demana a l’assistent 3 preguntes d’autoavaluació amb emoticones (com m’he sentit, què m’ha funcionat, què faré diferent). Recull aquesta informació de manera breu.

La setmana següent, comparteix amb el teu equip docents els canvis observats. Alguns indicadors simples que funcionen per mesurar l’impacte:

  • Temps que triguen a iniciar la tasca sense ajuda directa.
  • Qualitat de la producció (claror, estructura, adequació) segons una rúbrica senzilla de 3 nivells.
  • Participació oral: nombre d’intervencions espontànies a partir del suport.
  • Percepció de benestar i control de l’alumnat (autoavaluació breu).

I, sobretot, guarda allò que ja tens creat. Amb dues o tres plantilles per matèria, el teu banc de suports creix de pressa i el guany d’equitat es nota. Els alumnes descobreixen que poden avançar amb més confiança; tu descobreixes que l’assistent allibera temps per fer el que millor saps fer: acompanyar, donar sentit i encendre curiositats.

La inclusió no és un producte, és una pràctica sostinguda. Quan la tecnologia s’alia amb la mirada pedagògica i el treball en equip, l’aula esdevé un espai on cada alumne troba la seva manera d’entrar, participar i aprendre amb dignitat.

Photo of author

Laia Puig

Hola! Soc la Laia, professora de llengua i literatura catalana. Sempre he pensat que la paraula és una eina poderosa i que la IA pot ajudar-nos a jugar amb ella d’una manera creativa. A AprendreAmbIA.cat escric sobre com utilitzar la intel·ligència artificial per millorar l’escriptura, analitzar textos o inventar històries amb els alumnes. Crec que la tecnologia pot potenciar la creativitat i el gust per llegir i escriure.

Feu un comentari