Molts docents estimem la poesia, però a l’aula sovint es fa costa amunt. L’alumnat tem el full en blanc i nosaltres temem que la IA apagui la seva veu. La bona notícia és que pot passar el contrari. Quan la tractem com un company de joc, la IA pot ajudar a fer bategar paraules compartides. Així és com una classe va escriure un poema col·lectiu.

L’espurna inicial i el repte poètic

Vam començar amb una conversa sincera. Què ens fa por quan escrivim. Què ens il·lusiona. Van sortir imatges de tempestes, bicicletes rovellades, una finestra oberta. La classe bullia d’idees, però faltava un fil per cosir-les. La IA va entrar com a eco creatiu, no com a veu principal.

Vam definir un objectiu senzill i potent. Crear un poema coral que parlés d’una emoció compartida. L’alegria d’un dilluns de sol, la tristesa d’un comiat, la curiositat davant un misteri del barri. El tema el va triar la classe. La decisió col·lectiva ja feia el poema més nostre.

• Norma d’or — La IA proposa, la classe decideix.
• Veu pròpia — Cada vers ha d’ensumar-se a nosaltres.
• Procés obert — Es pot retocar tot. Tallar, girar, polir.

La coreografia: com vam escriure amb la IA

Primer vam generar imatges i paraules llavor. En grups, tres elements cadascun. Objecte, acció, lloc. D’aquí va néixer el paisatge del poema. La IA va rebre aquestes llavors i va retornar tres esbossos de versos. No un poema acabat, sinó materials per jugar.

Després vam fer una tria crítica. Quins versos ens representen. Quins són preciosos però massa perfectes. Quins demanen una esmena. Ens vam acostumar a dir “aquest el fem nostre si…”. I el “si” es convertia en reescriptura: canviar un verb, invertir un ordre, afegir una imatge més terrenal.

• Rols clars — Guardià del ritme, caçadora d’imatges, vigilant de sentit, portaveu amb la IA.
• Passos breus — Idees en veu alta, prova amb IA, selecció, reescriptura, lectura en ecos.
• Lectura viva — Cada estrofa en una veu diferent. El so també revisa.

Amb cada ronda, la IA feia de mirall flexible. “Dona’m cinc variacions més, però amb llenguatge del nostre barri.” “Simplifica, volem versos curts.” “Treu les metàfores gastades.” Aprendre a demanar va ser part de la poesia. El com demanem influeix en el què rebem, i això és una lliçó literària i digital a la vegada.

El poema va créixer com un mosaic. Un vers d’aquí, una imatge refinada allà, un silenci que donava aire. Quan alguna proposta sonava aliena, la classe deia no amb naturalitat. Era nostre el dret a triar. El resultat final respirava pati d’escola, matí d’hivern i ganes de començar.

Estratègies que funcionen i recursos senzills

Perquè la dinàmica flueixi, vam acotar el terreny. Un temps curt per a cada fase. Un espai visible per anotar propostes. I una idea clau: poques ordres bones a la IA valen més que moltes ordres confuses. Això va evitar perdre’ns en respostes massa llargues o abstractes.

• Prompts útils
  • “Proposa tres imatges senzilles amb aquestes paraules llavor.”
  • “Dóna’m dues versions més breus, amb llenguatge quotidià.”
  • “Substitueix metàfores comunes per imatges sensorials noves.”
• Jocs exprés
  • Poema semàfor — Primer vers verd i alegre, segon vers amb advertència, tercer vers solució.
  • Cadena de sentits — Vista, oïda, tacte. Cada grup treballa un sentit.
  • Eco i gir — La IA proposa, la classe repeteix canviant una sola paraula clau.
• Petites rutines
  • Lectura en veu alta i respiració al punt i a part.
  • Cercador de clixés per caçar comparacions gastades.
  • Minut de silenci creatiu abans de la darrera versió.

Les eines importa que siguin segures i senzilles. Un assistent d’IA de text, una pantalla compartida i fulls per anotar. Amb això n’hi ha prou. La tecnologia acompanya, la veu la posa la classe.

Avaluar sense trencar la màgia i donar espai a totes les veus

Vam avaluar el procés, no només el producte. Vam mirar si cada grup feia créixer el poema, si la IA s’havia usat amb criteri i si el text final tenia coherència i pols emocional. L’objectiu era fer millor poesia i millor pensament crític alhora.

• Criteris clars
  • Originalitat de les imatges i absència de clixés evidents.
  • Veu pròpia detectable, tot i l’ajuda de la IA.
  • Revisió activa — canvis argumentats i millores visibles.
  • Col·laboració respectuosa i escolta en les lectures.
• Inclusió real
  • Opció de dictar idees si escriure costa.
  • Glossari de paraules difícils i alternatives senzilles.
  • Temps extra per a qui necessita madurar les imatges.
  • Rols rotatius perquè tothom tingui un lloc al poema.

També vam parlar d’ètica amb naturalitat. La IA no és autora, és instrument. Cal reconèixer l’ajuda i, sobretot, filtrar. La millor tecnologia és la nostra mirada. Quan l’alumnat ho entén, escriu amb menys por i més responsabilitat. La poesia guanya en autenticitat.

Si demà voleu provar-ho, aquí teniu un punt de partida. Trieu una emoció. Regaleu tres paraules llavor a cada grup. Demaneu a la IA un esbós breu. Retalleu. Reescriviu. Llegiu en veu alta. Deixeu que el silenci faci lloc al darrer vers. I celebreu que, per un moment, tota la classe ha sigut una sola veu que canta.