Experiències reals

Històries i projectes de docents que ja han incorporat la IA a les seves classes. Inspiració i bones pràctiques educatives reals.

Com integrar la IA en l’avaluació sense perdre humanitat

Com integrar la IA en l’avaluació sense perdre humanitat

Avalua amb intel·ligència artificial sense perdre humanitat. Aplica transparència i equitat, crea rúbriques amb l’alumnat, dissenya tasques autèntiques i ofereix feedback accionable. Autoria transparent, pensament crític i privacitat al centre. Inclou protocols, exemples i checklist per docents que volen millorar l’aprenentatge i la integritat acadèmica.

Quan la tecnologia es posa al servei de l’alumnat amb NESE A l’aula veiem cada dia que els ritmes i les maneres d’aprendre són diversos. Els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint necessiten una mica més d’acompanyament, d’anticipació i d’adaptació. La intel·ligència artificial, ben enfocada i amb criteri pedagògic, s’ha convertit en una aliada que ens ajuda a personalitzar, a clarificar consignes i a donar feedback més ràpid, sense perdre calidesa humana. El meu primer contacte real va ser en un 2n d’ESO amb molta heterogeneïtat. Vam començar amb petits canvis: consignes simplificades, lectura assistida i suport visual generat a partir dels apunts de classe. No era màgia, però sí un alleujament per a tothom. Els alumnes ho van notar: menys angoixa, més autonomia i, sobretot, la sensació que els materials “parlaven” el seu idioma. Quatre escenes d’aula: què fem i què notem Dislèxia a 2n d’ESO. La Marta s’ofegava en textos llargs. Vam començar a oferir-li versions simplificades amb paraules clau destacades i resums en llenguatge planer. Un lector de text li permetia escoltar mentre seguia amb el dit. En treballs escrits, utilitzava un assistent per revisar ortografia i suggeriments de claredat, sempre amb una regla clara: acceptar canvis que entengui i pugui explicar. En dues setmanes, va dir: “Ara puc començar sola”. TDAH a 5è de Primària. El Pol perdia el fil a mig exercici. Li vam preparar targetes de tasques amb passa a passa i una “checklist” que un assistent d’IA generava a partir de la rúbrica del projecte. A l’ordinador, un recordatori amable apareixia cada 10 minuts amb una pregunta concreta: “En quin pas vas? Què et falta per acabar?” Menys interrupcions i més entregues a temps. Alumnat nouvingut a 1r d’ESO. La Fatou tot just començava a entendre el català. Per a ella, traduíem consignes clau i creàvem glossaris visuals amb imatges senzilles i exemples de frases d’aula. També feia servir un resumidor per obtenir versions breus dels text expositius. No substituïa l’aprenentatge de la llengua, però li obria la porta a participar des del primer dia. TEA a 6è de Primària. L’Arnau necessitava anticipació i ordre. Amb l’ajuda de l’IA, generàvem guions visuals de la sessió, amb icones i temps aproximats. També elaboràvem “escenes socials” en forma de vinyetes per practicar moments complexos: demanar torn, treballar en parella, gestionar una crítica. Menys sorpreses, menys estrès i més espai per al contingut. Com ho organitzem al centre: acords, rols i privacitat La clau no és només l’eina, sinó el marc. Al nostre equip vam pactar tres coses: per a què fem servir la IA, com cuidem les dades i quin acompanyament donem a l’alumnat. Propòsit clar. Les eines s’utilitzen per alinear-se amb objectius pedagògics: comprensió lectora, planificació de tasques, feedback formatiu i accessibilitat. Evitem la temptació de fer “més del mateix” amb una capa de tecnologia. Protecció de dades. No hi carreguem noms d’alumnes, diagnòstics ni documents identificables. Quan cal personalitzar, fem servir descriptors genèrics i guardem els materials en entorns del centre. Els alumnes aprenen bones pràctiques: res d’informació personal, revisar abans d’enviar, i demanar permís per compartir. Rols i temps. Definim moments d’ús: entrada amb anticipació visual, taller guiat, i tancament amb feedback. Marquem límits d’exposició a pantalla i alternatives analògiques equivalentes. La IA és una crossa, no la cama. També ens coordinem amb orientació i EAP per assegurar que les adaptacions tecnològiques encaixen amb els informes i les mesures del centre. Si detectem millores o dificultats, les incorporem al Pla Individualitzat amb evidències concretes (exemples de produccions, rúbriques, autoavaluacions). Avaluar amb criteri i cuidar l’autonomia La tecnologia pot millorar l’equitat si la lliguem a l’avaluació formativa. Quan simplifiquem un text, no rebaixem el repte cognitiu: ajustem la porta d’entrada. Quan oferim un revisor d’estil, convertim els canvis en aprenentatge metalingüístic: “Per què aquesta frase s’entén millor? Quina regla hi ha al darrere?” Les rúbriques són el nostre timó. Generem versions al nivell de cada alumne i, a partir d’aquí, l’assistent d’IA pot crear feedback breu i específic: una fortalesa, una millora i un repte. Demanem sempre una resposta metacognitiva de l’alumne: què mantindrà i què canviarà a la propera tasca. La part emocional és central. Amb NESE, el sentiment de competència sovint és fràgil. Ens funciona començar amb “microèxits” i verbalitzar-los. La IA ens estalvia temps en la part mecànica i ens el regala per mirar als ulls, escoltar i ajustar el ritme. Això sí: expliquem què fa i què no fa la tecnologia, i recordem que no substitueix especialistes ni docents. Detalls que marquen la diferència a l’aula Petits gestos sostenibles multipliquen l’impacte. A l’aula podem oferir consignes amb tres capes: completa, simplificada i en pictogrames. Els alumnes trien la que els va millor. En projectes, proposem formats d’expressió diversos: text, àudio, presentació, maqueta. Si la IA ajuda a preparar el contingut, demanem evidències del procés: esquemes, llistes de paraules, primer esborrany. El professorat guanya també serenor. Preparar resums, bancs d’exemples o variacions de dificultat deixen de ser tasques impossibles. Ens mou la idea de disseny universal: el que beneficia una part, sol beneficiar a tot el grup. I, al final, l’objectiu és que cada alumne trobi una via per comprendre, expressar-se i sentir que hi pertany. Idees per aplicar demà a classe Converteix una consigna llarga en tres versions: completa, simplificada i amb exemples. Imprimeix-les en targetes de color i deixa que l’alumnat triï. Genera una checklist pas a pas a partir de la rúbrica d’un projecte i dona-la a l’alumnat amb TDAH. Afegeix temps orientatius i un espai per autoavaluar-se. Prepara un glossari visual del tema amb definicions en llenguatge planer i una imatge per entrada. Va genial per a nouvinguts i també per a tothom. Ofereix versions en àudio dels textos clau de la setmana. L’alumnat amb dislèxia o dificultats lectores ho agrairà, i els altres ho poden escoltar mentre subratllen. Crea anticipadors visuals de la sessió: ordre d’activitats i durada. Penja’ls a la pantalla a l’inici i deixa’ls visibles en petit a la pissarra. Demana a l’assistent que generi tres preguntes de reflexió personalitzades per a cada alumne en el tancament del projecte: una fortalesa, una millora i un repte.

La IA com a suport per a alumnes amb NESE

Una rampa d’accés que suma, no substitueix Quan parlem d’intel·ligència artificial a l’escola, sovint pensem en tecnologies llunyanes. A l’aula, però, esdevé molt concreta: un text que es pot escoltar, una explicació que s’adapta al nivell de lectura, una llista de passos que redueix l’estrès davant una tasca llarga. Per a l’alumnat amb necessitats específiques … Seguir llegint

Aules que experimenten sense perdre el nord A molts centres de Primària i Secundària del país ja es treballa amb intel·ligència artificial d’una manera natural. No és una gran revolució amb focs artificials, sinó petites decisions del dia a dia que alliberen temps, obren noves maneres d’aprendre i ajuden a personalitzar l’atenció a l’alumnat. A moltes aules, l’IA entra per la porta del costat: com a suport a la lectura, com a assistent d’idees per a projectes o com a eina que facilita la inclusió. Quan preguntes als docents què els ha fet decidir-se, apareixen tres motius habituals: guanyar temps (preparar rúbriques, idees i materials), donar feedback més ric i immediat a l’alumnat, i impulsar projectes on les dades i la creativitat tenen un paper clau. La tecnologia no substitueix res essencial, però sí que actua com un bon coequip: discret, constant i disponible. També hi ha aprenentatges importants pel camí: establir límits clars (no compartir dades personals), fomentar el pensament crític (contrastar respostes i cites) i posar el focus en processos i productes propis de l’alumne, no en textos genèrics generats per una màquina. Amb aquest marc, l’IA se suma al projecte educatiu del centre amb sentit i serenor. Primària: llegir, escriure i crear amb suport d’IA En una escola de cicle mitjà, han convertit els contes del trimestre en una aventura multimodal. L’alumnat dicta la primera idea en veu alta i una eina de transcripció l’escriu; després, un assistent d’IA proposa tres girs de trama i noves paraules per enriquir el vocabulari. El resultat no és un relat “fet per la màquina”, sinó un brou d’idees que els nens i nenes editen, reescriuen i il·lustren. Avaluen l’evolució del text en un portafolis i comenten quines propostes de la IA han acceptat, adaptat o descartat. A primer cicle, mestres de llengua han adoptat l’IA com a “companya de lectura”. Els alumnes practiquen la comprensió lectora amb preguntes adaptades al seu nivell; si detecten dubtes, el sistema reformula la pregunta en format més senzill o ofereix pistes sense donar la resposta. Es treballa amb grups reduïts, i el docent pot circular i observar, perquè la tecnologia s’encarrega del ritme i de l’ajust de dificultat. En matemàtiques, una altra escola ha creat reptes de resolució de problemes on la IA genera variacions del mateix enunciat amb dades noves. Els infants comparen estratègies i expliquen el perquè del seu mètode. L’objectiu no és encertar l’operació, sinó verbalitzar el raonament. La IA ajuda a multiplicar oportunitats de pràctica sense caure en fitxes repetitives. Pel que fa a la inclusió, s’ha normalitzat l’ús de lectura en veu alta, subtitulació automàtica i resum en lectura fàcil per a qui ho necessita. Es fa amb naturalitat i respecte, com qualsevol altre suport. El missatge és clar: la tecnologia adapta el camí perquè tothom pugui avançar. Secundària: projectes, dades i pensament crític A l’ESO i Batxillerat, l’IA ha empès cap a projectes més oberts. En un institut de l’interior, l’alumnat de 3r d’ESO fa un treball sobre qualitat de l’aire. Recullen dades amb sensors del barri i, amb ajuda d’un assistent d’IA, netegen i visualitzen la informació. Després, escriuen conclusions i preparen un argumentari per presentar-lo al consistori. L’IA no “fa la recerca”: facilita passos tècnics perquè puguin dedicar més temps a interpretar i comunicar. En ciències, els docents utilitzen simulacions i generadors d’escenaris per practicar el “què passaria si…”. L’alumnat proposa una hipòtesi, ajusta variables i observa resultats. Cada equip ha de justificar els canvis i documentar errors. El professorat destaca com la IA accelera la iteració: més proves, més ràpid, amb registre de decisions. A llengües i socials, és habitual utilitzar la IA com a sparring. Serveix per fer pluja d’idees, estructurar arguments o comparar estils. Un exercici que funciona: demanar a l’assistent dues respostes oposades a una pregunta polèmica, detectar biaixos i refutar-los amb fonts pròpies. Així, la competència digital i la ciutadana van de la mà. La idea clau que repeteixen els docents: la IA és una veu a contrastar, no una veritat a copiar. Molts equips han redissenyat l’avaluació per centrar-la en processos visibles: diaris de treball, versions successives d’un mateix text, defenses orals i coavaluacions. La IA pot generar orientacions de millora concretes (“com puc fer la introducció més clara?”) i els alumnes les posen a prova. El feedback és immediat, però l’última paraula la té sempre el criteri del docent. Inclusió, avaluació i rol docent: tecnologia amb sentit Quan la tecnologia entra a l’aula amb calidesa, les barreres baixen. A centres amb alumnat nouvingut, s’utilitzen traduccions assistides per facilitar l’acollida i glossaris visuals per a vocabulari específic. A l’hora, es promou que l’alumne s’expressi en la llengua que domini i, progressivament, es treballa la transició cap al català. L’objectiu és pertinença i aprenentatge, no perfecció lingüística immediata. Docents d’educació especial expliquen que, amb eines de síntesi de veu i resums adaptats, alumnes amb dislèxia o TDAH poden seguir millor el fil. També subratllen la importància d’acords de centre: no es pugen imatges identificables, es desactiva qualsevol opció de guardar converses i es treballa amb materials de prova quan es vol investigar una funcionalitat. Petits hàbits que construeixen confiança. Pel que fa al rol docent, la sensació general és que la IA suma temps qualitatiu. Menys hores de crear variants d’exercicis, més estona per observar i conversar amb els alumnes. El professorat es converteix encara més en entrenador de processos: pregunta, modela, desafia i celebra avanços. La tecnologia es queda amb la part repetitiva; les persones, amb el que és significatiu. Finalment, molts claustres han obert espais de conversa: com es cita la col·laboració amb IA? quin tipus d’encàrrecs eviten la còpia mecànica? com es treballa l’ètica i l’impacte social? Són preguntes necessàries. Quan el centre les assumeix en equip, l’ús es torna coherent i esperançador. Idees per aplicar demà a classe Reformula una activitat existent: demana a un assistent d’IA tres nivells de dificultat del mateix enunciat i utilitza’ls per fer grups flexibles. Feedback instantani: fes que l’alumnat demani a la IA tres millores concretes d’un paràgraf seu, i que marqui en color només els canvis que adopta. Lectura guiada: prepara cinc preguntes de comprensió amb pistes graduades; si un alumne s’encalla, la IA ofereix una pista, no la resposta. Sparring d’arguments: demana a la IA contraarguments a la tesi de l’alumne i treballa una rèplica amb dades o exemples propis. Rúbrica en 10 minuts: escriu els criteris clau i demana a la IA descriptors per a quatre nivells. Revisa’ls i adapta’ls al teu context. Seguretat i hàbits: acord de classe per no compartir dades personals ni imatges i per citar quan s’ha utilitzat suport d’IA en una tasca.

Experiències reals d’escoles que fan servir IA

Què veiem quan entrem a les aules: una panoràmica propera A moltes escoles de Catalunya, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una curiositat i s’ha convertit en una companya de feina. No fa soroll, no ocupa lloc, però apareix quan el grup classe planifica un projecte, quan una alumna busca una manera millor d’explicar … Seguir llegint