Quan la personalització pot convertir se en aïllament

Quan la personalització pot convertir-se en aïllament

Com convertir la personalització educativa i la IA a l’aula en ponts, no en bombolles. Descobreix senyals d’alerta, principis de personalització connectiva, dinàmiques col·laboratives, rols rotatius i prompts que obren perspectives, amb privadesa de dades i avaluació del benestar relacional. Idees pràctiques per teixir comunitat i fer créixer aprenentatges compartits.

Com utilitzar IA per adaptar materials segons el nivell de cada alumne

Com utilitzar IA per adaptar materials segons el nivell de cada alumne

Com personalitzar l’aprenentatge amb IA sense perdre rigor: materials escalables per a tres nivells (Base, Estàndard, Avançat), andamiatges, agrupaments flexibles i rúbrica comuna. Inclou flux de treball, plantilles i un exemple del cicle de l’aigua, amb pautes d’avaluació i bones pràctiques d’ús ètic per a docents.

IA i valors: com preservar la humanitat en l’aprenentatge

IA i valors o com preservar la humanitat en l’aprenentatge

Com integrar la IA a l’aula amb valors i criteri pedagògic. Guia pràctica amb principis (dignitat, autonomia, justícia, veracitat i cura), disseny d’activitats, avaluació amb traça i metacognició, inclusió i privacitat, reducció de biaixos, normes d’ús responsable i rol del docent com a mentor crític. Tecnologia al servei d’un aprenentatge autèntic.

Recursos per adaptar textos a nivells de lectura diferents

Recursos per adaptar textos a nivells de lectura diferents

Personalitza la lectura amb suport d’IA: adaptacions de text per nivells, glossaris i lectura amb veu, DUA i accessibilitat, feedback empàtic i avaluació formativa. Guia pràctica per a docents amb poc temps que volen equitat i motivació a l’aula.

El repte de l’accessibilitat real a les aules digitals

El repte de l’accessibilitat real a les aules digitals

Descobreix com fer real la personalització de l’aprenentatge amb IA: diagnosi que escolta les diferències, activitats multimodals i feedback immediat, DUA i accessibilitat digital, suport emocional i participació, avaluació inclusiva amb evidències diverses i ètica de dades. Inclou estratègies ràpides, recursos i idees de co-docència i comunicació amb famílies per reforçar l’equitat, l’acompanyament i la inclusió a l’aula digital.

Per què val la pena integrar la IA a la comprensió lectora Quan fem lectura a l’aula, no tothom necessita el mateix: uns alumnes requereixen suport de vocabulari, d’altres busquen reptes d’inferència, i alguns simplement necessiten que els texts s’adaptin al seu ritme. Aquí és on un assistent d’IA pot ajudar-nos a guanyar temps i qualitat didàctica. Ens permet generar preguntes a diferents nivells de dificultat, proposar activitats variades i oferir retroacció immediata i personalitzada. En cursos de Primària, el valor afegit és clar: es pot demanar una versió del text amb frases més curtes, glossaris visuals o exercicis de consciència fonològica a partir de fragments breus. A Secundària, l’IA esdevé una aliada per treballar habilitats de pensament crític: comparar punts de vista, detectar biaixos, justificar opinions amb evidències del text o relacionar lectura i context. La clau no és substituir la nostra mirada docent, sinó ampliar-la: tenir un “ajudant” capaç de produir preguntes, resums, rúbriques i adaptacions en minuts, perquè nosaltres puguem dedicar-nos a l’acompanyament i a la conversa literària que dona sentit a la lectura. Propostes d’activitats abans, durant i després de la lectura Abans de llegir, podem activar coneixements previs i curiositat. Demana a l’assistent títols alternatius, preguntes de predicció o tres pistes misterioses sobre el tema (sense fer espòilers). A 5è de Primària, per exemple, abans d’una llegenda, l’alumnat rep tres imatges descritives creades a partir del text i ha d’imaginar què passarà. A 3r d’ESO, abans d’un article d’opinió, es poden generar cinc preguntes per posicionar-se i recollir expectatives del grup. Durant la lectura, treballa la comprensió literal, inferencial i crítica. Prova de crear “paquets” de preguntes graduades: dues literals (qui, què, on), dues inferencials (per què, com ho sabem) i una crítica (fins a quin punt hi estàs d’acord i per què). També pots demanar exercicis de lèxic contextualitzat, on l’IA proposa frases del text amb una paraula clau amagada per deduir-la pel context. Després de llegir, és moment de reorganitzar i valorar la informació. L’assistent pot generar resums segons l’extensió (50, 100 o 200 paraules), portades alternatives, canvis de perspectiva (explicar el text amb la veu d’un personatge secundari) o debats curtets amb rols assignats. Un exemple a 1r d’ESO: després d’un relat, cada alumne rep un rol (detectiu, periodista, amic del protagonista) i ha d’explicar els fets tal com els “veu” el seu personatge. Clozes i ordre de paràgrafs: demana que creï un text amb buits i diverses opcions, o que barregi paràgrafs perquè els alumnes els tornin a ordenar. Preguntes generades pels alumnes: que l’IA els ajudi a transformar curiositats en bones preguntes, amb consells per millorar-ne la qualitat. Diàlegs i dramatitzacions: a partir d’un capítol, que generi un guió breu per representar a classe i consolidar la comprensió. Connexions amb altres àrees: relacionar un text històric amb dades, mapes o línies del temps; o un text científic amb un petit experiment verbalitzat. Diferenciació i inclusió per a tots els nivells En un mateix grup hi conviuen necessitats diverses. L’IA ens permet ajustar el nivell lexicosemàntic i les estratègies d’accés al text en minuts. Podem demanar tres versions del mateix fragment: una estàndard, una simplificada (frases curtes, verbs en present, vocabulari explicat) i una ampliada amb preguntes d’alta exigència cognitiva. Per alumnat que s’inicia en la llengua, l’assistent pot afegir glossa en català senzill, llistes de sinònims visuals o definicions amb exemples quotidians. Per perfils avançats, podem demanar comparacions entre textos, matisos argumentals i activitats de contraexemple: “Troba al text una idea i proposa’n el límit o una excepció plausible”. També és útil per fer suport multimodal: resumir un text en passos i crear una guia de lectura amb icones o paraules clau destacades. Si treballeu en entorns multilingües, podeu generar breus recordatoris de vocabulari pont (sense traduir-ho tot) per fomentar la transferència entre llengües, mantenint el català com a llengua vehicular de la tasca. Un consell pràctic: guarda a l’ordinador o a la llibreta del docent diversos “prompts plantilla” d’adaptació. Exemple: “Reescriu el text per a 6è amb frases més curtes, mantén les idees principals i crea un glossari de 8 paraules amb definició i exemple”. Això estalvia temps i dona coherència a les activitats. Avaluació formativa i bones pràctiques L’avaluació millora quan és contínua i transparent. Pots demanar a l’IA una rúbrica breu amb tres criteris clars (comprensió literal, inferència i argumentació) i tres nivells de domini, amb descriptors entenedors per als alumnes. Durant el procés, genera preguntes de reflexió metacognitiva: “Què t’ha costat?”, “Quina estratègia et va ajudar més?”, “Quina evidència del text ho demostra?”. Per a la retroacció, és molt útil demanar models de resposta graduats: una resposta bàsica, una de bona i una d’excel·lent al mateix ítem. L’alumnat pot comparar la seva amb els models i fer una revisió guiada. A Secundària, funciona molt bé la coavaluació: l’assistent proposa una graella de comentaris possibles i l’alumne ha de triar-ne dos i redactar-ne un de propi amb cites del text. Pel que fa a l’ús responsable, val la pena recordar al grup tres idees: no enganxar dades personals als xats, verificar la informació quan treballem textos informatius i citar sempre que s’inspira una resposta en una ajuda digital. L’objectiu és formar lectors crítics també en l’entorn digital. I el rol docent? Continuem sent directors d’orquestra: triem textos, marquem objectius, dissenyem el recorregut i decidim quan i com la tecnologia entra en joc. L’assistent és un suport potent, però la mirada pedagògica i el clima de lectura significatiu el posem nosaltres. Idees per aplicar demà a classe Genera tres nivells de preguntes sobre el text que llegiu avui: bàsic, mitjà i avançat. Assigna-les segons el ritme de cada alumne i fes una posada en comú final. Demana un cloze de 10 buits amb paraules del vocabulari clau del capítol. Treballa primer en parelles i després contrasta les solucions amb el text. Crea una mini-rúbrica de tres criteris per a un resum de 100 paraules. L’alumnat l’utilitza per autoavaluar-se abans d’entregar. Proposa un canvi de perspectiva: “Explica el mateix fragment des del punt de vista d’un personatge secundari”. Comparteix-ne dos o tres a veu alta. Abans de llegir, demana a l’assistent tres preguntes de predicció i un glossari de 6 paraules clau. Escriu les hipòtesis a la pissarra i revisa-les després. Organitza un microdebat: l’IA genera dues afirmacions controvertides relacionades amb el text; els alumnes han de defensar-ne una amb cites literals.

Activitats de comprensió lectora amb ChatGPT

Per què incorporar un assistent de llenguatge a les sessions de lectura Quan treballem la comprensió lectora, busquem que l’alumnat entengui, gaudeixi i pensi críticament sobre el que llegeix. Un assistent de llenguatge pot esdevenir un company de conversa que s’adapta al ritme de cada alumne: formula preguntes, dona pistes graduades, crea activitats a mida … Seguir llegint

Per on començar: materials que estalvien temps i donen confiança Quan volem introduir la intel·ligència artificial amb infants, tots ens fem la mateixa pregunta: per on començo perquè sigui segur, significatiu i manejable? Aquest conjunt de materials descarregables està pensat justament per a això: donar-te una guia clara, activitats llestes per fer servir i eines d’avaluació que t’ajudin a integrar la IA amb naturalitat, sense perdre de vista l’aprenentatge. Els recursos són de lectura ràpida, adaptables i pensats per a Primària (i aprofitables també al primer cicle de Secundària). A l’aula podem començar amb petites píndoles i, a mesura que el grup guanya autonomia, fer el pas a projectes més oberts. La clau és que el protagonista és l’alumne: la IA acompanya, no substitueix. Què hi trobaràs dins del paquet descarregable Els materials s’organitzen en peces curtes que es poden combinar. Aquests són els principals: Guia ràpida per al docent: en una pàgina, els “imprescindibles” per dissenyar una activitat amb IA (objectiu, eina o funció de la IA, passos, temps i criteris d’èxit). Targetes d’activitats per competències: propostes breus per llengües, matemàtiques, medi, art i tutoria. Cada targeta indica nivell, durada i variacions. Plantilles de prompts: frases model perquè alumnat i professorat puguin fer preguntes més clares a assistents de text, generadors d’imatges o eines de veu. Rúbrica d’ús responsable i de qualitat del procés: valora com l’alumne planifica, contrasta, cita i millora la feina amb la IA. Full de reflexió de l’alumne: tres preguntes abans, durant i després d’utilitzar la IA perquè prengui consciència del seu aprenentatge. Model d’acords d’aula: normes clares i positives per a un ús segur (privacitat, crèdit d’autoria, límits de temps, to respectuós). Pòster de “Preguntes potents”: exemples de preguntes que obren portes (comparar, demanar exemples, sol·licitar passos, adaptar al nivell). Fitxa “IA o humà?”: per treballar pensament crític i alfabetització mediàtica a partir de textos, imatges i audios. Plantilla de planificació de projecte: pauta per integrar la IA en un projecte interdisciplinari de 2–3 setmanes amb fites clares. Adaptacions DUA: idees per fer les activitats accessibles (temps flexible, modalitats multimodals, suports visuals i de veu). Pots descarregar aquests materials directament des d’aquesta entrada i triar només el que et cal per a la teva realitat d’aula. Com preparar la teva primera sessió Una bona primera experiència és breu, guiada i amb un objectiu molt concret. Per exemple: ampliar idees per a una descripció, generar preguntes de recerca o crear un esborrany d’esquema. Amb infants de cicle mitjà i superior, podem treballar en parelles perquè verbalitzin el procés. Abans: explica el “per què”. La IA és una eina que ajuda a pensar, no a fer trampes. Repassa els acords d’aula i mostra el pòster de preguntes. Durant: demana que utilitzin la plantilla de prompts. Com a docent, modela dues preguntes en veu alta (una massa vaga i una de concreta) i compareu resultats. Després: utilitza el full de reflexió. Pregunta què han millorat, què no els ha convençut i quina evidència tenen que la informació és fiable. Reserva uns minuts per a la cura digital: recordar que no es comparteixen dades personals i que cal citar quan una part del text o de la imatge ha estat co-creada amb una eina d’IA. Avaluar amb sentit: posar el focus en el procés Quan l’alumne pot demanar un resum o una imatge en pocs segons, avaluar només el producte final perd sentit. Per això la rúbrica inclou criteris com planificació, qualitat de les preguntes, contrast d’informació, millores entre versions i reflexió final. A l’aula podem demanar evidències del procés: capturar la primera pregunta i la revisió, marcar en un color què surt de la IA i en un altre el que l’alumne hi afegeix, o gravar un breu àudio explicant les decisions preses. Això dona valor a la metacognició i ajuda a detectar on cal suport. Per a l’avaluació formativa, les targetes d’activitats incorporen “microobjectius” observables (per exemple, “reformula una pregunta perquè sigui més específica” o “cita dues fonts independents”). Aquestes petites fites permeten feedback ràpid i personalitzat. Inclusió i benestar digital: la IA com a suport Els materials inclouen propostes perquè tothom hi tingui accés. Alguns alumnes es beneficien d’entrades de veu o de sortides amb pictogrames; d’altres necessiten més temps per validar respostes o un esquema visual abans de redactar. La plantilla DUA t’ajuda a pensar aquestes opcions per endavant. També hi ha activitats de consciència digital: detectar biaixos, entendre què és una “al·lucinació” i practicar l’escepticisme saludable. Quan els infants aprenen a fer-se bones preguntes i a orientar l’eina, guanyen autonomia i confiança. L’objectiu no és que aprenguin noms d’eines, sinó que desenvolupin competències: preguntar, contrastar, crear, revisar, citar i explicar el propi procés. Així, la tecnologia suma sense ocupar el centre. Idees per aplicar demà a classe Pluja d’idees guiada: demana a la IA tres propostes de títols per a una narració; l’alumne en tria una i justifica per què. Evidència: comparativa entre les tres opcions i criteri de selecció. Lectura crítica “IA vs. humà”: porta dos petits textos sobre el mateix tema (un compost per la IA i un d’un autor). El grup indica indicis de fiabilitat i d’autoria. Re-escriptura amb intenció: a partir d’un paràgraf pla, l’alumne demana suggeriments per millorar el to o el vocabulari i crea la seva versió final, citant el suport rebut. Esquema per projectes: utilitza la plantilla de prompts per demanar un esquema inicial d’un tema de medi. El grup l’ajusta, hi afegeix preguntes pròpies i planifica la recerca. Pòster de preguntes potents: en petits grups, creen dues preguntes febles i dues de potents sobre un mateix tema i expliquen què canvia i per què. Racó d’ajuda entre iguals: cada parella documenta un “truc” per preguntar millor (per exemple, demanar exemples o passos) i el penja a l’aula per a tothom. Amb aquests recursos descarregables i una mirada pedagògica centrada en el procés, la IA es converteix en una aliada: obre conversa, potencia la creativitat i ajuda els infants a pensar millor. Comencem petit, observem molt i fem créixer allò que funciona amb el nostre grup.

Recursos gratuïts per introduir la IA a Primària

Un punt de partida senzill, pràctic i inspirador La intel·ligència artificial ja és tema de conversa als passadissos i, moltes vegades, també a casa dels nostres alumnes. A Primària, però, no es tracta d’anar “a totes” amb tecnologia, sinó d’obrir finestres d’aprenentatge on la curiositat, el pensament crític i la creativitat siguin protagonistes. Per això … Seguir llegint