Activitats amb IA

Activitats i idees per incorporar la intel·ligència artificial a l’aula de manera pràctica i creativa, adaptades a diferents nivells educatius.

Projectes d’art col·laboratiu amb ia

Projectes d’art col·laboratiu amb IA

Guia d’art col·laboratiu amb IA a Primària. Tres projectes senzills (mural, conte i concert), metodologia pas a pas amb rols clars, inclusió i seguretat, avaluació formativa i recursos. Potencia creativitat, pensament crític i competència digital amb activitats curtes, lúdiques i significatives a l’aula.

7 idees amb simulation per millorar experiment a classe

7 idees amb simulació per a millorar experiments a classe

Guia pràctica per integrar simulacions amb IA a l’aula de ciències: crea un gemí digital de l’experiment, explora paràmetres i prediccions, rep assistència i alertes de seguretat en temps real, genera dades sintètiques i ajusta models per validar lleis. Inclou propostes d’avaluació, coavaluació i equitat digital per convertir les pràctiques de laboratori en ciència viva.

Per què val la pena integrar la IA a la comprensió lectora Quan fem lectura a l’aula, no tothom necessita el mateix: uns alumnes requereixen suport de vocabulari, d’altres busquen reptes d’inferència, i alguns simplement necessiten que els texts s’adaptin al seu ritme. Aquí és on un assistent d’IA pot ajudar-nos a guanyar temps i qualitat didàctica. Ens permet generar preguntes a diferents nivells de dificultat, proposar activitats variades i oferir retroacció immediata i personalitzada. En cursos de Primària, el valor afegit és clar: es pot demanar una versió del text amb frases més curtes, glossaris visuals o exercicis de consciència fonològica a partir de fragments breus. A Secundària, l’IA esdevé una aliada per treballar habilitats de pensament crític: comparar punts de vista, detectar biaixos, justificar opinions amb evidències del text o relacionar lectura i context. La clau no és substituir la nostra mirada docent, sinó ampliar-la: tenir un “ajudant” capaç de produir preguntes, resums, rúbriques i adaptacions en minuts, perquè nosaltres puguem dedicar-nos a l’acompanyament i a la conversa literària que dona sentit a la lectura. Propostes d’activitats abans, durant i després de la lectura Abans de llegir, podem activar coneixements previs i curiositat. Demana a l’assistent títols alternatius, preguntes de predicció o tres pistes misterioses sobre el tema (sense fer espòilers). A 5è de Primària, per exemple, abans d’una llegenda, l’alumnat rep tres imatges descritives creades a partir del text i ha d’imaginar què passarà. A 3r d’ESO, abans d’un article d’opinió, es poden generar cinc preguntes per posicionar-se i recollir expectatives del grup. Durant la lectura, treballa la comprensió literal, inferencial i crítica. Prova de crear “paquets” de preguntes graduades: dues literals (qui, què, on), dues inferencials (per què, com ho sabem) i una crítica (fins a quin punt hi estàs d’acord i per què). També pots demanar exercicis de lèxic contextualitzat, on l’IA proposa frases del text amb una paraula clau amagada per deduir-la pel context. Després de llegir, és moment de reorganitzar i valorar la informació. L’assistent pot generar resums segons l’extensió (50, 100 o 200 paraules), portades alternatives, canvis de perspectiva (explicar el text amb la veu d’un personatge secundari) o debats curtets amb rols assignats. Un exemple a 1r d’ESO: després d’un relat, cada alumne rep un rol (detectiu, periodista, amic del protagonista) i ha d’explicar els fets tal com els “veu” el seu personatge. Clozes i ordre de paràgrafs: demana que creï un text amb buits i diverses opcions, o que barregi paràgrafs perquè els alumnes els tornin a ordenar. Preguntes generades pels alumnes: que l’IA els ajudi a transformar curiositats en bones preguntes, amb consells per millorar-ne la qualitat. Diàlegs i dramatitzacions: a partir d’un capítol, que generi un guió breu per representar a classe i consolidar la comprensió. Connexions amb altres àrees: relacionar un text històric amb dades, mapes o línies del temps; o un text científic amb un petit experiment verbalitzat. Diferenciació i inclusió per a tots els nivells En un mateix grup hi conviuen necessitats diverses. L’IA ens permet ajustar el nivell lexicosemàntic i les estratègies d’accés al text en minuts. Podem demanar tres versions del mateix fragment: una estàndard, una simplificada (frases curtes, verbs en present, vocabulari explicat) i una ampliada amb preguntes d’alta exigència cognitiva. Per alumnat que s’inicia en la llengua, l’assistent pot afegir glossa en català senzill, llistes de sinònims visuals o definicions amb exemples quotidians. Per perfils avançats, podem demanar comparacions entre textos, matisos argumentals i activitats de contraexemple: “Troba al text una idea i proposa’n el límit o una excepció plausible”. També és útil per fer suport multimodal: resumir un text en passos i crear una guia de lectura amb icones o paraules clau destacades. Si treballeu en entorns multilingües, podeu generar breus recordatoris de vocabulari pont (sense traduir-ho tot) per fomentar la transferència entre llengües, mantenint el català com a llengua vehicular de la tasca. Un consell pràctic: guarda a l’ordinador o a la llibreta del docent diversos “prompts plantilla” d’adaptació. Exemple: “Reescriu el text per a 6è amb frases més curtes, mantén les idees principals i crea un glossari de 8 paraules amb definició i exemple”. Això estalvia temps i dona coherència a les activitats. Avaluació formativa i bones pràctiques L’avaluació millora quan és contínua i transparent. Pots demanar a l’IA una rúbrica breu amb tres criteris clars (comprensió literal, inferència i argumentació) i tres nivells de domini, amb descriptors entenedors per als alumnes. Durant el procés, genera preguntes de reflexió metacognitiva: “Què t’ha costat?”, “Quina estratègia et va ajudar més?”, “Quina evidència del text ho demostra?”. Per a la retroacció, és molt útil demanar models de resposta graduats: una resposta bàsica, una de bona i una d’excel·lent al mateix ítem. L’alumnat pot comparar la seva amb els models i fer una revisió guiada. A Secundària, funciona molt bé la coavaluació: l’assistent proposa una graella de comentaris possibles i l’alumne ha de triar-ne dos i redactar-ne un de propi amb cites del text. Pel que fa a l’ús responsable, val la pena recordar al grup tres idees: no enganxar dades personals als xats, verificar la informació quan treballem textos informatius i citar sempre que s’inspira una resposta en una ajuda digital. L’objectiu és formar lectors crítics també en l’entorn digital. I el rol docent? Continuem sent directors d’orquestra: triem textos, marquem objectius, dissenyem el recorregut i decidim quan i com la tecnologia entra en joc. L’assistent és un suport potent, però la mirada pedagògica i el clima de lectura significatiu el posem nosaltres. Idees per aplicar demà a classe Genera tres nivells de preguntes sobre el text que llegiu avui: bàsic, mitjà i avançat. Assigna-les segons el ritme de cada alumne i fes una posada en comú final. Demana un cloze de 10 buits amb paraules del vocabulari clau del capítol. Treballa primer en parelles i després contrasta les solucions amb el text. Crea una mini-rúbrica de tres criteris per a un resum de 100 paraules. L’alumnat l’utilitza per autoavaluar-se abans d’entregar. Proposa un canvi de perspectiva: “Explica el mateix fragment des del punt de vista d’un personatge secundari”. Comparteix-ne dos o tres a veu alta. Abans de llegir, demana a l’assistent tres preguntes de predicció i un glossari de 6 paraules clau. Escriu les hipòtesis a la pissarra i revisa-les després. Organitza un microdebat: l’IA genera dues afirmacions controvertides relacionades amb el text; els alumnes han de defensar-ne una amb cites literals.

Activitats de comprensió lectora amb ChatGPT

Per què incorporar un assistent de llenguatge a les sessions de lectura Quan treballem la comprensió lectora, busquem que l’alumnat entengui, gaudeixi i pensi críticament sobre el que llegeix. Un assistent de llenguatge pot esdevenir un company de conversa que s’adapta al ritme de cada alumne: formula preguntes, dona pistes graduades, crea activitats a mida … Seguir llegint

Aules que experimenten sense perdre el nord A molts centres de Primària i Secundària del país ja es treballa amb intel·ligència artificial d’una manera natural. No és una gran revolució amb focs artificials, sinó petites decisions del dia a dia que alliberen temps, obren noves maneres d’aprendre i ajuden a personalitzar l’atenció a l’alumnat. A moltes aules, l’IA entra per la porta del costat: com a suport a la lectura, com a assistent d’idees per a projectes o com a eina que facilita la inclusió. Quan preguntes als docents què els ha fet decidir-se, apareixen tres motius habituals: guanyar temps (preparar rúbriques, idees i materials), donar feedback més ric i immediat a l’alumnat, i impulsar projectes on les dades i la creativitat tenen un paper clau. La tecnologia no substitueix res essencial, però sí que actua com un bon coequip: discret, constant i disponible. També hi ha aprenentatges importants pel camí: establir límits clars (no compartir dades personals), fomentar el pensament crític (contrastar respostes i cites) i posar el focus en processos i productes propis de l’alumne, no en textos genèrics generats per una màquina. Amb aquest marc, l’IA se suma al projecte educatiu del centre amb sentit i serenor. Primària: llegir, escriure i crear amb suport d’IA En una escola de cicle mitjà, han convertit els contes del trimestre en una aventura multimodal. L’alumnat dicta la primera idea en veu alta i una eina de transcripció l’escriu; després, un assistent d’IA proposa tres girs de trama i noves paraules per enriquir el vocabulari. El resultat no és un relat “fet per la màquina”, sinó un brou d’idees que els nens i nenes editen, reescriuen i il·lustren. Avaluen l’evolució del text en un portafolis i comenten quines propostes de la IA han acceptat, adaptat o descartat. A primer cicle, mestres de llengua han adoptat l’IA com a “companya de lectura”. Els alumnes practiquen la comprensió lectora amb preguntes adaptades al seu nivell; si detecten dubtes, el sistema reformula la pregunta en format més senzill o ofereix pistes sense donar la resposta. Es treballa amb grups reduïts, i el docent pot circular i observar, perquè la tecnologia s’encarrega del ritme i de l’ajust de dificultat. En matemàtiques, una altra escola ha creat reptes de resolució de problemes on la IA genera variacions del mateix enunciat amb dades noves. Els infants comparen estratègies i expliquen el perquè del seu mètode. L’objectiu no és encertar l’operació, sinó verbalitzar el raonament. La IA ajuda a multiplicar oportunitats de pràctica sense caure en fitxes repetitives. Pel que fa a la inclusió, s’ha normalitzat l’ús de lectura en veu alta, subtitulació automàtica i resum en lectura fàcil per a qui ho necessita. Es fa amb naturalitat i respecte, com qualsevol altre suport. El missatge és clar: la tecnologia adapta el camí perquè tothom pugui avançar. Secundària: projectes, dades i pensament crític A l’ESO i Batxillerat, l’IA ha empès cap a projectes més oberts. En un institut de l’interior, l’alumnat de 3r d’ESO fa un treball sobre qualitat de l’aire. Recullen dades amb sensors del barri i, amb ajuda d’un assistent d’IA, netegen i visualitzen la informació. Després, escriuen conclusions i preparen un argumentari per presentar-lo al consistori. L’IA no “fa la recerca”: facilita passos tècnics perquè puguin dedicar més temps a interpretar i comunicar. En ciències, els docents utilitzen simulacions i generadors d’escenaris per practicar el “què passaria si…”. L’alumnat proposa una hipòtesi, ajusta variables i observa resultats. Cada equip ha de justificar els canvis i documentar errors. El professorat destaca com la IA accelera la iteració: més proves, més ràpid, amb registre de decisions. A llengües i socials, és habitual utilitzar la IA com a sparring. Serveix per fer pluja d’idees, estructurar arguments o comparar estils. Un exercici que funciona: demanar a l’assistent dues respostes oposades a una pregunta polèmica, detectar biaixos i refutar-los amb fonts pròpies. Així, la competència digital i la ciutadana van de la mà. La idea clau que repeteixen els docents: la IA és una veu a contrastar, no una veritat a copiar. Molts equips han redissenyat l’avaluació per centrar-la en processos visibles: diaris de treball, versions successives d’un mateix text, defenses orals i coavaluacions. La IA pot generar orientacions de millora concretes (“com puc fer la introducció més clara?”) i els alumnes les posen a prova. El feedback és immediat, però l’última paraula la té sempre el criteri del docent. Inclusió, avaluació i rol docent: tecnologia amb sentit Quan la tecnologia entra a l’aula amb calidesa, les barreres baixen. A centres amb alumnat nouvingut, s’utilitzen traduccions assistides per facilitar l’acollida i glossaris visuals per a vocabulari específic. A l’hora, es promou que l’alumne s’expressi en la llengua que domini i, progressivament, es treballa la transició cap al català. L’objectiu és pertinença i aprenentatge, no perfecció lingüística immediata. Docents d’educació especial expliquen que, amb eines de síntesi de veu i resums adaptats, alumnes amb dislèxia o TDAH poden seguir millor el fil. També subratllen la importància d’acords de centre: no es pugen imatges identificables, es desactiva qualsevol opció de guardar converses i es treballa amb materials de prova quan es vol investigar una funcionalitat. Petits hàbits que construeixen confiança. Pel que fa al rol docent, la sensació general és que la IA suma temps qualitatiu. Menys hores de crear variants d’exercicis, més estona per observar i conversar amb els alumnes. El professorat es converteix encara més en entrenador de processos: pregunta, modela, desafia i celebra avanços. La tecnologia es queda amb la part repetitiva; les persones, amb el que és significatiu. Finalment, molts claustres han obert espais de conversa: com es cita la col·laboració amb IA? quin tipus d’encàrrecs eviten la còpia mecànica? com es treballa l’ètica i l’impacte social? Són preguntes necessàries. Quan el centre les assumeix en equip, l’ús es torna coherent i esperançador. Idees per aplicar demà a classe Reformula una activitat existent: demana a un assistent d’IA tres nivells de dificultat del mateix enunciat i utilitza’ls per fer grups flexibles. Feedback instantani: fes que l’alumnat demani a la IA tres millores concretes d’un paràgraf seu, i que marqui en color només els canvis que adopta. Lectura guiada: prepara cinc preguntes de comprensió amb pistes graduades; si un alumne s’encalla, la IA ofereix una pista, no la resposta. Sparring d’arguments: demana a la IA contraarguments a la tesi de l’alumne i treballa una rèplica amb dades o exemples propis. Rúbrica en 10 minuts: escriu els criteris clau i demana a la IA descriptors per a quatre nivells. Revisa’ls i adapta’ls al teu context. Seguretat i hàbits: acord de classe per no compartir dades personals ni imatges i per citar quan s’ha utilitzat suport d’IA en una tasca.

Experiències reals d’escoles que fan servir IA

Què veiem quan entrem a les aules: una panoràmica propera A moltes escoles de Catalunya, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una curiositat i s’ha convertit en una companya de feina. No fa soroll, no ocupa lloc, però apareix quan el grup classe planifica un projecte, quan una alumna busca una manera millor d’explicar … Seguir llegint

Per què incorporar la IA a l’avaluació? Corregir, donar feedback i adaptar activitats a diferents ritmes és una de les tasques més exigents de la docència. La intel·ligència artificial ens pot fer de “copilota”: accelera feines repetitives, detecta patrons i suggereix millores, mentre el criteri i l’acompanyament seguiran sent nostres. Això allibera temps per parlar amb els alumnes, observar l’aula i prendre decisions pedagògiques amb calma. A Primària i Secundària, l’avaluació competencial demana mirar processos, productes i actituds. La IA ajuda a recollir evidències (escrits, enregistraments d’àudio, llistes d’observació), a organitzar-les i a transformar-les en feedback útil. A l’aula podem, per exemple, demanar a un assistent d’IA que generi propostes de preguntes segons un criteri del currículum, o que adapti una rúbrica a tres nivells d’ajuda. El resultat no és un veredicte, sinó un punt de partida ràpid que el docent revisa i personalitza. El benefici principal? Més temps per a converses de qualitat amb l’alumnat, més coherència en els criteris d’avaluació i més oportunitats per a una aprenentatge que valora el procés, no només la nota final. Què pot fer (i què no) en el procés d’avaluació La IA suma quan la fem servir com a assistent, no com a jutge. A l’aula podem aprofitar-la per a: Generar exemples d’ítems (preguntes obertes, problemes, dilemes) alineats amb una competència i un nivell educatiu. Proposar versions graduades d’una mateixa tasca per atendre la diversitat. Esbossar rúbriques i llistes de comprovació que després afinarem amb el claustre. Sintetitzar comentaris de feedback a partir de notes del docent o observacions. Reescriure instruccions o feedback en un llenguatge més planer, o adaptar-lo a l’edat de l’alumnat. Què no li toca fer? Substituir el criteri professional. La IA pot equivocar-se, generalitzar massa o passar per alt contextos. Per això és clau triangulació: evidències reals de l’alumne (quaderns, enregistraments, converses), criteris clars i la mirada del docent. La darrera paraula sempre l’hem de tenir nosaltres. Diagnòstica, formativa i sumativa: com ens pot ajudar Avaluació diagnòstica. A 6è, abans d’un projecte de medi, podem demanar a la IA un breu qüestionari inicial amb preguntes obertes i de veritat/fals basades en el currículum. També pot suggerir malentesos habituals per estar-ne pendents. Amb les respostes, l’assistent ens ajuda a agrupar l’alumnat per interessos o necessitats sense etiquetar-lo, només per planificar millor. Avaluació formativa. A 2n d’ESO, durant una seqüència d’escriptura, la IA pot generar microobjectius personalitzats (“avui treballaràs connectors temporals i una introducció de 3 frases”). A partir del text de l’alumne, proposem tres suggeriments concrets i un repte. El feedback és curt, accionable i amable. Els alumnes descobreixen que millorar pas a pas és possible i mesurable. Avaluació sumativa. En tancament de projecte, la IA ajuda a convertir els criteris de la rúbrica en descriptors clars i en exemples de bones evidències. Per a una exposició oral, pot preparar un guió de coavaluació amb frases d’inici (“He entès...”, “Em faltaria...”); després el docent consolida la qualificació amb les seves notes i observacions. Feedback més ric i personalitzat El retorn és el motor de l’aprenentatge. Amb IA podem fer-lo més ràpid i significatiu sense perdre el to humà. Comentaris model. A partir d’una rúbrica, generem bancs de comentaris agrupats per criteri (idees, llenguatge, presentació) i per nivells. Després triem i personalitzem per a cada alumne. Lectura i llenguatge adaptats. El mateix missatge de feedback es pot reescriure per a 5è de Primària o per a 4t d’ESO, mantenint el contingut però canviant el registre i la complexitat del vocabulari. Autoavaluació guiada. L’alumne enganxa el seu paràgraf o fotografia del quadern i l’assistent retorna una checklist per verificar abans d’entregar. Això redueix errades superficials i augmenta l’autonomia. Conferències breus. El docent grava notes ràpides després d’observar una tasca; la IA en crea un guió de conversa de 2 minuts per a la següent sessió: una fortalesa, una prioritat i un exercici curt de millora. Un detall important: el to. Podem demanar que els comentaris siguin positius, respectuosos i concrets, amb propostes d’acció immediata (“Afegiu un exemple numèric a l’explicació”). Això reforça l’autoestima i orienta la següent passa. Aspectes ètics i organització a l’aula Privacitat i seguretat. Evitem compartir dades identificatives en eines obertes. Si hem de pujar fragments de treball, anonimitzem-los. Expliquem a l’alumnat com i per què fem servir la IA, i quin benefici tindrà per al seu aprenentatge. Transparència i equitat. Comuniquem els criteris abans de començar i oferim suport diferenciat. La IA és una oportunitat per fer adaptacions raonables: versions amb menys càrrega lectora, glossaris o models visuals. Autenticitat de les tasques. Dissenyem activitats que demanin connexió amb l’entorn, creació pròpia i reflexió. No confiem en “detectors de textos d’IA”; fomentem, en canvi, processos visibles (esborranys, diaris d’aprenentatge, orals). Flux de treball recomanat. Definir el propòsit de l’avaluació i els criteris clau. Preparar, amb ajuda de la IA, rúbriques, checklists i exemples d’evidències. Recollir mostres durant el procés (notes d’observació, esborranys, enregistraments). Generar esborranys de feedback i ajustar-los amb el nostre criteri. Compartir retorns, establir un petit repte i planificar el següent pas. Idees per aplicar demà a classe Demana a un assistent d’IA que esbossi una rúbrica de redacció per a 1r d’ESO amb quatre criteris (idees, organització, llengua, presentació) i tres nivells. Revisa-la i adapta-la al teu centre. Crea un qüestionari diagnòstic curt per a 6è sobre el tema del proper projecte. Afegeix dues preguntes obertes que explorin idees prèvies i malentesos comuns. Genera un banc de comentaris de feedback per a exercicis de problemes de 2n d’ESO: tres comentaris per a fortaleses i tres per a millores habituals. Copia i ajusta per a cada alumne. Preparau una checklist d’autoavaluació per a una exposició oral: estructura, veu, llenguatge, suport visual. Els alumnes la completen abans de presentar-se. Transforma una tasca llarga en tres microobjectius sequenciats i demana a la IA exemples breus per a cada pas. Ideal per a l’alumnat que necessita guia addicional. Converteix les teves notes d’observació d’aula en un guió de conversa de 2 minuts amb cada alumne: “el que fas bé”, “la prioritat” i “el repte d’aquesta setmana”.

Com avaluar amb ajuda de la intel·ligència artificial

Una nova mirada a l’avaluació a l’aula Quan pensem en avaluar, sovint ens ve al cap el moment final: proves, notes i informes. Però a l’aula podem convertir l’avaluació en una conversa constant que ajuda a aprendre millor. La intel·ligència artificial ens hi pot donar un cop de mà en moltes petites tasques: generar rúbriques … Seguir llegint

Creativitat i IA: un tàndem a l’aula Quan incorporem un assistent d’IA com a company de procés, l’alumnat descobreix que imaginar i provar té tant de valor com encertar. A l’aula podem fer que la tecnologia sigui el punt de partida per explorar, equivocar-se i millorar. No es tracta de demanar una idea i prou, sinó d’entrar en diàleg: “Què més podem fer?”, “I si canviem el punt de vista?”. La clau és posar la mirada en el camí, no només en el resultat. Amb Primària, l’IA pot ser una capsa de sorpreses que ajuda a inventar personatges, escenaris i trames. A Secundària, pot impulsar projectes interdisciplinaris: dissenyar un prototip, reimaginar una obra literària, crear una campanya de sensibilització o elaborar hipòtesis en un experiment. Quan l’IA entra a classe amb una intenció clara, el professorat guanya temps per guiar i fer preguntes de qualitat. I els i les alumnes comprenen que l’eina no és qui crea; crea la persona que sap fer-la servir amb criteri. Com dissenyar activitats que encenguin la imaginació Una bona activitat creativa amb IA comença amb un repte obert i unes consignes que conviden a explorar. No calen instruccions complicades; n’hi ha prou amb marcs clars i un marge per jugar. Proposta de cicle de treball senzill: Esborrany: l’alumnat genera idees, esquemes o esbossos a mà o oralment. Diàleg amb l’IA: prova versions, demana alternatives, demana que expliqui el per què. Selecció i millora: el grup decideix què funciona i què no, i reescriu o redissenya. Mostra i retroacció: es comparteix el procés i s’integra el feedback del professorat i dels companys. Funciona especialment bé afegir restriccions creatives: “explica la fotosíntesi com si fos un rap”, “crea un personatge amb un defecte encantador”, “dissenya un cartell només amb tres colors i una paraula”. Les limitacions activen la inventiva i faciliten l’avaluació. Per encendre la curiositat, alterna rols: qui crea, qui fa de curador (triar i polir), qui fa de crític, qui fa de portaveu. A les parelles o petits grups, l’IA entra com un membre més de l’equip: proposa, pregunta, dona pistes, però la decisió final és humana. Eines i formats per a diferents àrees No cal centrar-se en cap plataforma concreta. Pensa en famílies d’eines i en el que poden aportar a cada matèria: Text i conversa: per idear trames, explorar estils, sintetitzar informació complexa o preparar guions de presentacions. Imatges i disseny: per generar esbossos, icones o paisatges imaginaris que inspirin projectes d’arts, tecnologia o llengües. Àudio i música: per inventar sintonies, ritmes o podcasts; ideal per a rap de continguts a Primària o magazines a Secundària. Parla a text i text a parla: per a lectures model, dictats creatius o accessibilitat. Anàlisi de dades i simulació: per crear escenaris “i si…?” a ciències socials, matemàtiques o economia. Exemples d’aplicació: Llengua: a 6è, l’alumnat coescriu contes a partir d’un personatge creat amb l’IA i reescriu el final canviant el punt de vista. A 3r d’ESO, es treballen articles d’opinió amb tres versions de to i registre per conèixer les eines de la retòrica. Ciències: a 1r d’ESO, es formula una hipòtesi sobre el canvi de temperatura en diferents materials i l’IA ajuda a generar possibles variables a controlar. Després, l’alumnat valida i descarta les propostes, i dissenya l’experiment real. Educació visual i plàstica: a 5è, es creen esbossos d’un “museu del futur” amb diferents estils. Els i les alumnes trien una proposta, la redibuixen i hi afegeixen textures i detalls manuals. Llengües estrangeres: l’IA pot actuar com a interlocutor amb un rol (cambrer, periodista, guia turístic) i el grup hi practica converses amb suport visual o frases model, per guanyar fluïdesa i confiança. Avaluar i fomentar l’originalitat amb criteri La creativitat també s’ensenya a avaluar. Una rúbrica senzilla pot incloure: originalitat (novetat i sorpresa), pertinència (respon al repte), qualitat formal (claror i cura), i procés (iteracions, decisions, ús crític de l’IA). Cal deixar clar que el procés compta i que cal refer la feina si cal. Demana evidències del camí: captures o anotacions de les interaccions amb l’IA, primeres versions i canvis fets. Això facilita la coavaluació i la metacognició: “què m’ha ajudat?”, “què faria diferent?”. La responsabilitat digital és part de l’aprenentatge. A l’aula, consensueu unes normes d’ús: no compartir dades personals, citar l’ajuda de l’IA al final dels treballs, verificar fets quan es treballa amb continguts informatius, i detectar biaixos o estereotips en les propostes generades. Convertiu-ho en un joc d’investigació: “què hi ha aquí que no quadra?” Organitzar la classe perquè la IA sumi Perquè tot flueixi, planifica moments i rols. Una dinàmica útil és l’aula per estacions: ideació, prova amb IA, prototip manual, i presentació. Cada grup rota i el professorat acompanya on hi ha més dubtes. Treballa en parelles o trios per decidir millor: una persona escriu les consignes, una altra revisa i afegeix restriccions, i la tercera valida i connecta amb el repte original. Això redueix la dependència de l’eina i eleva el llistó. Combina digital i analògic. Dibuixar a mà, construir amb materials senzills o practicar la lectura en veu alta dona cos a les idees digitals. L’alumnat entén que la creativitat travessa formats. Finalment, ajusta l’accessibilitat: lectura amb veu, resums en diferents nivells, pictogrames o esquemes. L’IA pot ajudar a adaptar sense rebaixar l’exigència, afavorint que tothom hi trobi lloc. Idees per aplicar demà a classe Pluja d’idees guiada: proposa un repte (“com podem millorar el pati?”). L’IA genera llista d’opcions; el grup tria tres idees i les millora amb criteris de viabilitat i impacte. Tanca amb un cartell o infografia feta per l’alumnat. Conte remesclat: a partir d’un conte clàssic, l’IA suggereix tres girs inesperats. Cada parella n’escull un i reescriu una escena curta, treballant el punt de vista i el to. Lectura dramatitzada final. Rap de continguts: demana a l’IA una lletra sobre fraccions, fotosíntesi o figures literàries. L’alumnat revisa rimes i exactitud, afegeix exemples propis i grava una versió amb base rítmica casolana. Museu d’ecosistemes impossibles: genera esbossos d’hàbitats imaginaris. El grup analitza què és científicament inconsistent i “corregeix” l’ecosistema amb cartells explicatius. Debat amb rols: l’IA prepara arguments a favor i en contra sobre un tema ètic (adaptat a l’edat). L’alumnat selecciona els millors punts, els contrasta amb fonts de classe i fa un debat curt. Guia de viatge en 8 frases: l’IA proposa un itinerari d’un barri del municipi. Els i les alumnes el simplifiquen en 8 frases útils i hi afegeixen icones i mapes dibuixats a mà.

Idees per treballar la creativitat amb intel·ligència artificial

Una mirada creativa a l’IA a l’aula A l’aula podem convertir la intel·ligència artificial en una companya d’idees. No és un atajo per fer la feina; és una lupa que amplia possibilitats, un mirall que torna propostes i una capsa d’eines per reimaginar formats. Quan treballem la creativitat amb l’alumnat, l’important no és “què genera” … Seguir llegint