Molts docents volem abordar la intel·ligència artificial, però sovint sentim que és massa tècnica o que ens faltaran hores. El veritable repte no és dominar tots els algorismes, sinó crear experiències d’aprenentatge que connectin amb la vida real i ajudin l’alumnat a pensar. Un projecte interdisciplinari sobre IA i societat és una oportunitat per unir matèries, treballar valors i desenvolupar competències digitals amb sentit.

Per què un projecte d’IA i societat a Secundària

La IA ja influeix com ens informem, com treballem i com ens relacionem. A l’aula, podem transformar aquest fenomen en una situació d’aprenentatge que posi l’alumnat al centre, amb preguntes obertes i productes amb impacte real. Quan treballem de manera interdisciplinària, el debat ètic s’enllaça amb les dades, el llenguatge i la creativitat.

Aquest tipus de projecte activa competències clau: pensament crític, alfabetització mediàtica, comunicació i treball cooperatiu. També ajuda a desmuntar mites, com ara que la IA “ho sap tot”, i fomenta una mirada més madura sobre la tecnologia. L’objectiu és que l’alumnat aprengui a fer preguntes bones, a verificar informacions i a actuar amb responsabilitat.

Disseny pas a pas: del repte a l’acció

Comencem amb una pregunta guia que orienti tot el projecte. Per exemple: Com pot la IA millorar la vida al nostre barri sense vulnerar drets. Aquesta pregunta genera recerca, conversa i solucions. Després, definim el producte final, els rols i les fites setmanals. La clau és que cada matèria aporti una peça del trencaclosques.

• 1. Defineix el repte amb una situació propera. Exemple: millorar la informació sobre transport o reduir el malbaratament d’aliments al centre.
• 2. Estableix objectius competencials i criteris d’èxit clars. Què considerarem una bona solució o un bon debat.
• 3. Dissenya el producte final: pòdcast informatiu, exposició interactiva, infografies i un codi de bones pràctiques per a l’ús d’IA a l’aula.
• 4. Reparteix rols i tasques: responsables de dades, redactors, comunicadors, revisors ètics.
• 5. Planifica el calendari amb mini_resultats setmanals i punts de revisió.
• 6. Tanca amb una mostra oberta a la comunitat educativa, amb retorn de famílies i companys.

És útil preparar guies de consulta senzilles: criteris per verificar fonts, preguntes per analitzar biaixos i pautes d’ús responsable d’eines d’IA. A més, acorda amb l’alumnat com es documentarà el procés: diari de projecte, portafolis o vídeo de reflexió.

Propostes d’activitats interdisciplinàries

Les activitats han de ser variades i curtes, amb espais per a la discussió i la creació. La idea és que cada matèria aporti perspectiva i mètodes diferents. Evitem l’excés d’explicacions magistrals i donem temps per experimentar, equivocar-se i revisar.

• Llengua i socials: anàlisi crítica de notícies sobre IA. Detectar exageracions, comprovar dades i reescriure el titular perquè sigui honest i clar.
• Ciències i matemàtiques: simulació de com funciona un classificador senzill. L’alumnat crea regles de decisió amb targetes i veu com apareixen els biaixos si les dades són incompletes.
• Tecnologia i visual: prototip d’una eina d’IA fictícia amb storyboards. Es presenten usos, riscos i un avís d’ètica clar per a l’usuari.
• Tutoria i filosofia: debat sobre privacitat i benestar digital. Construcció d’un manifest de centre per a l’ús d’IA amb valors compartits.
• Educació ciutadana: mapa d’impactes a la comunitat. Qui guanya i qui pot quedar enrere si s’automatitza un servei local.

Per a l’estudi de casos, proposeu situacions properes: recomanadors de contingut, filtres de fotos, traductors automàtics. Demaneu que identifiquin beneficis, riscos i mesures de mitigació. Així la paraula ètica es converteix en acció concreta.

Avaluació i ètica: aprendre a mirar amb criteri

L’avaluació ha de mesurar tant el producte com el procés. Proposem una rúbrica breu, compartida amb l’alumnat des del primer dia. Inclou criteris sobre qualitat de la informació, claredat comunicativa, anàlisi crítica i col·laboració. La coavaluació i l’autoavaluació ajuden a fer visibles els aprenentatges.

• Rúbrica de producte: exactitud i verificació de dades, claredat del missatge, equilibri entre beneficis i riscos, proposta d’accions responsables.
• Rúbrica de procés: participació, escolta activa, gestió del temps, ús ètic de l’IA en el projecte i documentació del treball.
• Diari reflexiu: què he après sobre IA, quin dubte em queda i quina decisió prendria davant d’un cas real.

Incloure un marc d’ús responsable és essencial. A l’aula, l’IA s’ha d’utilitzar per explorar idees, resumir informació o generar esborranys, però sempre amb verificació i citació de l’ajuda rebuda. Evitem compartir dades personals i expliquem com detectar errors o invencions. Aquestes normes es converteixen en hàbits digitals saludables.

Com a docents, no cal tenir totes les respostes. El nostre paper és sostenir la pregunta, obrir finestres i acompanyar el judici. Davant la IA, som curadors d’experiències i guies ètiques. Si l’alumnat aprèn a pensar millor i a decidir amb criteri, ja hem fet el pas més important. Demà, podem començar amb una paret buida i post-its: què ens intriga de la IA i com ho investigarem plegats.