Per què val la pena integrar la IA a la comprensió lectora Quan fem lectura a l’aula, no tothom necessita el mateix: uns alumnes requereixen suport de vocabulari, d’altres busquen reptes d’inferència, i alguns simplement necessiten que els texts s’adaptin al seu ritme. Aquí és on un assistent d’IA pot ajudar-nos a guanyar temps i qualitat didàctica. Ens permet generar preguntes a diferents nivells de dificultat, proposar activitats variades i oferir retroacció immediata i personalitzada. En cursos de Primària, el valor afegit és clar: es pot demanar una versió del text amb frases més curtes, glossaris visuals o exercicis de consciència fonològica a partir de fragments breus. A Secundària, l’IA esdevé una aliada per treballar habilitats de pensament crític: comparar punts de vista, detectar biaixos, justificar opinions amb evidències del text o relacionar lectura i context. La clau no és substituir la nostra mirada docent, sinó ampliar-la: tenir un “ajudant” capaç de produir preguntes, resums, rúbriques i adaptacions en minuts, perquè nosaltres puguem dedicar-nos a l’acompanyament i a la conversa literària que dona sentit a la lectura. Propostes d’activitats abans, durant i després de la lectura Abans de llegir, podem activar coneixements previs i curiositat. Demana a l’assistent títols alternatius, preguntes de predicció o tres pistes misterioses sobre el tema (sense fer espòilers). A 5è de Primària, per exemple, abans d’una llegenda, l’alumnat rep tres imatges descritives creades a partir del text i ha d’imaginar què passarà. A 3r d’ESO, abans d’un article d’opinió, es poden generar cinc preguntes per posicionar-se i recollir expectatives del grup. Durant la lectura, treballa la comprensió literal, inferencial i crítica. Prova de crear “paquets” de preguntes graduades: dues literals (qui, què, on), dues inferencials (per què, com ho sabem) i una crítica (fins a quin punt hi estàs d’acord i per què). També pots demanar exercicis de lèxic contextualitzat, on l’IA proposa frases del text amb una paraula clau amagada per deduir-la pel context. Després de llegir, és moment de reorganitzar i valorar la informació. L’assistent pot generar resums segons l’extensió (50, 100 o 200 paraules), portades alternatives, canvis de perspectiva (explicar el text amb la veu d’un personatge secundari) o debats curtets amb rols assignats. Un exemple a 1r d’ESO: després d’un relat, cada alumne rep un rol (detectiu, periodista, amic del protagonista) i ha d’explicar els fets tal com els “veu” el seu personatge. Clozes i ordre de paràgrafs: demana que creï un text amb buits i diverses opcions, o que barregi paràgrafs perquè els alumnes els tornin a ordenar. Preguntes generades pels alumnes: que l’IA els ajudi a transformar curiositats en bones preguntes, amb consells per millorar-ne la qualitat. Diàlegs i dramatitzacions: a partir d’un capítol, que generi un guió breu per representar a classe i consolidar la comprensió. Connexions amb altres àrees: relacionar un text històric amb dades, mapes o línies del temps; o un text científic amb un petit experiment verbalitzat. Diferenciació i inclusió per a tots els nivells En un mateix grup hi conviuen necessitats diverses. L’IA ens permet ajustar el nivell lexicosemàntic i les estratègies d’accés al text en minuts. Podem demanar tres versions del mateix fragment: una estàndard, una simplificada (frases curtes, verbs en present, vocabulari explicat) i una ampliada amb preguntes d’alta exigència cognitiva. Per alumnat que s’inicia en la llengua, l’assistent pot afegir glossa en català senzill, llistes de sinònims visuals o definicions amb exemples quotidians. Per perfils avançats, podem demanar comparacions entre textos, matisos argumentals i activitats de contraexemple: “Troba al text una idea i proposa’n el límit o una excepció plausible”. També és útil per fer suport multimodal: resumir un text en passos i crear una guia de lectura amb icones o paraules clau destacades. Si treballeu en entorns multilingües, podeu generar breus recordatoris de vocabulari pont (sense traduir-ho tot) per fomentar la transferència entre llengües, mantenint el català com a llengua vehicular de la tasca. Un consell pràctic: guarda a l’ordinador o a la llibreta del docent diversos “prompts plantilla” d’adaptació. Exemple: “Reescriu el text per a 6è amb frases més curtes, mantén les idees principals i crea un glossari de 8 paraules amb definició i exemple”. Això estalvia temps i dona coherència a les activitats. Avaluació formativa i bones pràctiques L’avaluació millora quan és contínua i transparent. Pots demanar a l’IA una rúbrica breu amb tres criteris clars (comprensió literal, inferència i argumentació) i tres nivells de domini, amb descriptors entenedors per als alumnes. Durant el procés, genera preguntes de reflexió metacognitiva: “Què t’ha costat?”, “Quina estratègia et va ajudar més?”, “Quina evidència del text ho demostra?”. Per a la retroacció, és molt útil demanar models de resposta graduats: una resposta bàsica, una de bona i una d’excel·lent al mateix ítem. L’alumnat pot comparar la seva amb els models i fer una revisió guiada. A Secundària, funciona molt bé la coavaluació: l’assistent proposa una graella de comentaris possibles i l’alumne ha de triar-ne dos i redactar-ne un de propi amb cites del text. Pel que fa a l’ús responsable, val la pena recordar al grup tres idees: no enganxar dades personals als xats, verificar la informació quan treballem textos informatius i citar sempre que s’inspira una resposta en una ajuda digital. L’objectiu és formar lectors crítics també en l’entorn digital. I el rol docent? Continuem sent directors d’orquestra: triem textos, marquem objectius, dissenyem el recorregut i decidim quan i com la tecnologia entra en joc. L’assistent és un suport potent, però la mirada pedagògica i el clima de lectura significatiu el posem nosaltres. Idees per aplicar demà a classe Genera tres nivells de preguntes sobre el text que llegiu avui: bàsic, mitjà i avançat. Assigna-les segons el ritme de cada alumne i fes una posada en comú final. Demana un cloze de 10 buits amb paraules del vocabulari clau del capítol. Treballa primer en parelles i després contrasta les solucions amb el text. Crea una mini-rúbrica de tres criteris per a un resum de 100 paraules. L’alumnat l’utilitza per autoavaluar-se abans d’entregar. Proposa un canvi de perspectiva: “Explica el mateix fragment des del punt de vista d’un personatge secundari”. Comparteix-ne dos o tres a veu alta. Abans de llegir, demana a l’assistent tres preguntes de predicció i un glossari de 6 paraules clau. Escriu les hipòtesis a la pissarra i revisa-les després. Organitza un microdebat: l’IA genera dues afirmacions controvertides relacionades amb el text; els alumnes han de defensar-ne una amb cites literals.

Activitats de comprensió lectora amb ChatGPT

Per què incorporar un assistent de llenguatge a les sessions de lectura

Quan treballem la comprensió lectora, busquem que l’alumnat entengui, gaudeixi i pensi críticament sobre el que llegeix. Un assistent de llenguatge pot esdevenir un company de conversa que s’adapta al ritme de cada alumne: formula preguntes, dona pistes graduades, crea activitats a mida i ajuda a revisar el propi pensament. A l’aula podem aprofitar-ho per personalitzar les tasques sense perdre el fil del grup.

El valor no és fer que la màquina “corregeixi” o “resolgui”, sinó convertir-la en un mediador que promou l’esforç cognitiu. Si el disseny de l’activitat és encertat, l’alumnat passa de consumidors de preguntes a creadors de preguntes, d’“encertar respostes” a argumentar, i de subratllar frases a construir significat.

En aquest article trobaràs idees i pautes per integrar aquestes converses guiades en Primària i Secundària, amb exemples de prompts, variants per nivells i opcions d’avaluació formativa. L’objectiu és que surts amb una seqüència aplicable demà mateix, adaptable a qualsevol text: contes, articles divulgatius, fragments històrics o problemes contextualitzats.

Idees d’activitats per posar en marxa (Primària i Secundària)

1) Abans de llegir: activar coneixements previs i fer hipòtesis

  • Prediccions amb pistes: “Et donaré el títol i tres paraules clau. Formula tres prediccions i explica per què. No confirmis ni desmenteixis res fins al final.”
  • Mapa d’objectius: “Quines preguntes ens ajudaran a entendre el text? Proposa’n 5: dues literals, dues inferencials i una crítica, i deixa un espai perquè jo hi escrigui les respostes.”
  • Vocabulari abans de llegir: “Genera una llista de 8 paraules potencialment difícils i dona una definició amb exemple en context per a cada una, en un llenguatge adaptat a 5è/ESO.”

2) Durant la lectura: guiatge, pistes i verificació d’hipòtesis

  • Semàfor de paràgrafs: “Després de cada paràgraf, demana’m: a) idea principal (verd), b) detall important (groc), c) dubte (vermell). Si marco vermell, dona’m una pista breu, no la solució.”
  • Preguntes escalonades: “Planteja 3 preguntes literals, 3 inferencials i 2 de connexió personal sobre aquest fragment. Espera la meva resposta i dona retroalimentació breu i específica.”
  • Detectiu d’idees clau: “Subratlla (amb paraules) les tres frases que sostenen l’argument. Explica per què cadascuna és clau en una sola línia.”

3) Després de llegir: síntesi, transferència i pensament crític

  • Resum amb paraules pròpies: “Ajuda’m a fer un resum en 80–100 paraules. Primer, fes una pluja d’idees en punts. Després, comprova si hi ha repeticions o idees buides i proposa millores.”
  • Reescriptura per nivells: “Transforma el text en tres versions: a) lectura fàcil, b) nivell estàndard, c) versió avançada amb lèxic específic. Mantén el significat, no simplifiquis el missatge.”
  • Debat socràtic: “Formula 5 preguntes obertes que no tinguin una única resposta, relacionant el text amb la realitat dels alumnes. Guia’m perquè argumenti amb evidències del text.”

4) Jocs i dinàmiques per fer la lectura més viva

  • Escape room textual: “Crea 4 enigmes basats en el text (una definició encoberta, una pregunta inferencial, una ordre de seqüència i una cita incompleta). Dona pistes graduades si les demano.”
  • Qui ho diu i per què?: “Selecciona 6 cites del text. Per a cada una, pregunta qui la diu, en quin context i amb quina intenció.”
  • Tria el millor títol: “Proposa 5 títols alternatius. Demana’m que triï el millor i justifiqui amb criteris (tema, to, perspectiva). Retorna feedback curt i centrat en criteris.”

5) Adaptacions per matèries

  • Ciències: “A partir d’aquest article, extrau variables, hipòtesis i evidències. Construeix un petit esquema de mètode científic.”
  • Ciències socials: “Identifica autor, context i possibles biaixos. Relaciona el text amb un fet històric o social actual.”
  • Llengües estrangeres: “Dissenya un glossari amb definicions senzilles i un exemple per paraula. Afegeix una mini-activitat de ‘omple els buits’.”

Una seqüència didàctica pas a pas que funciona

Context i materials

Nivell: 1r d’ESO. Text: article divulgatiu breu sobre canvi climàtic (500–700 paraules). Temps: dues sessions de 50 minuts. Dispositius: parelles compartint un ordinador o tauleta.

Sessió 1: activar, llegir i comprovar

  • Minillançament (5’): recordem estratègies (predir, preguntar, aclarir, resumir). Expliquem com l’assistent serveix per pensar millor, no per fer-nos la feina.
  • Prediccions (10’): en parelles, escriuen 2–3 hipòtesis a partir del títol i imatge. Prompt docent per a l’assistent: “Fes 3 preguntes que ajudin a verificar o refutar les nostres hipòtesis a mesura que llegim.”
  • Lectura guiada (20’): cada 2 paràgrafs, l’assistent pregunta: “Quina és la idea principal? Quina prova del text ho sosté? Quin dubte tens?”. Pistes curtes si cal.
  • Vocabulari (10’): els alumnes marquen 5 paraules. Prompt: “Dona’m definició, sinònim escolar i exemple relacionat amb el text.”
  • Tancament (5’): revisem si s’han confirmat o refutat les hipòtesis; cada parella comparteix un aprenentatge i un dubte.

Sessió 2: síntesi, transferència i avaluació formativa

  • Resum col·laboratiu (15’): l’assistent crea una pluja d’idees; els alumnes filtren i redacten en 90 paraules. L’assistent dona feedback sobre claredat i coherència.
  • Preguntes de nivell (15’): cada parella genera 2 literals, 2 inferencials i 1 crítica. L’assistent revisa i suggereix ajustar el nivell de dificultat.
  • Aplicació (15’): activitat “Decisió informada”: “Proposa tres accions locals basades en el text i argumenta’n l’impacte amb evidències.”
  • Autoavaluació (5’): l’assistent fa 4 preguntes metacognitives: “Què he entès millor? Què m’ha costat? Quina estratègia m’ha ajudat? Quin pas faré la propera vegada?”

Prompts model per copiar i enganxar

  • Mode mentor: “Ajuda’m a comprendre aquest text sense donar-me directament les respostes. Fes preguntes breus i dona pistes graduades. Si m’equivoco, fes-me pensar amb una nova pregunta.”
  • Control de to i nivell: “Usa llenguatge adequat per a 6è/4t d’ESO. Mantén frases curtes i clares.”
  • Format de resposta: “Respon en llistes de 3–5 punts. No passis a la següent pregunta fins que jo respongui.”
  • Ensenyar amb errors: “Proposa una resposta equivocada habitual i demana’m que la detecti i expliqui per què no és correcta.”

Diferenciació, inclusió i llengües: adaptar sense segregar

L’heterogeneïtat és la norma a les nostres aules. L’assistent pot ajustar-se a ritmes i necessitats diverses sense fer etiquetes. La clau és que el docent decideixi el suport necessari i el faci visible com un recurs més, no com una “adaptació especial”.

Estratègies d’adaptació

  • Simplificar sense infantilitzar: demana que mantingui el contingut però redueixi complexitat sintàctica i subdivideixi idees llargues.
  • Suport visual: sol·licita “esquemes de 5 punts” o “mapes conceptuals textuals” que els alumnes puguin transformar en dibuixos o post-its.
  • Pas a pas: “Desglossa aquesta tasca en 4 passos amb un exemple per pas.”
  • Lectura en veu alta: anima l’alumnat a utilitzar les funcions de lectura del dispositiu per escoltar el text, útil per a dislèxia o aprenents de llengua.
  • Reforç del vocabulari: glossaris amb definició, imatge suggerida i frase model. Posa èmfasi en paraules de gran rendiment (transicions, connectors).

Alumnat nouvingut i treball multilingüe

  • Paral·leles: “Ofereix una versió del text amb frase a frase en català i en la meva llengua de confort. Indica paraules clau que hauria d’aprendre en català.”
  • Comprensió sense traduir-ho tot: demana explicacions senzilles en català amb exemples visuals o situacions quotidianes.
  • Intercomprensió: treballa cognats, falsos amics i patrons morfològics perquè l’alumnat construeixi estratègies, no només traduccions.

Treball cooperatiu

  • Rols definits: qui pregunta, qui comprova evidències en el text, qui sintetitza, qui fa de portaveu. L’assistent es dirigeix a cada rol amb instruccions curtes.
  • Estacions d’aprenentatge: a cada estació, una microtasca amb l’assistent (vocabulari, idees clau, preguntes crítiques, aplicació) i producte físic (targetes, esquemes).

Avaluació, seguiment i bones pràctiques

Rúbriques i criteris clars

Quan l’alumnat sap què s’espera, la conversa amb l’assistent es torna molt potent. Proposa una rúbrica breu i operativa:

  • Identifica idees clau i les justifica amb cites o proves (0–2 punts).
  • Respon preguntes inferencials explicant el raonament (0–2 punts).
  • Fa un resum fidel i coherent, sense copiar frases textuals (0–2 punts).
  • Usa vocabulari específic del text amb correcció (0–2 punts).
  • Participa i millora a partir del feedback (0–2 punts).

Pots demanar a l’assistent: “Revisa aquest resum i avalua’l amb la rúbrica anterior. Dona’m dues fortaleses i una millora concreta, sense reescriure’l per mi.”

Portafolis de lectura

  • Guarda les converses: cada alumne tria 2–3 interaccions significatives i explica què va aprendre i com ho aplicaria a un nou text.
  • Metacognició: “Quines preguntes et van fer pensar més? Quina pista et va desbloquejar? Quina estratègia vols provar la setmana vinent?”

Ètica i seguretat

  • Privacitat: no compartiu dades personals ni exemples que identifiquin companys o centre. Treballeu amb textos públics o creats pel docent.
  • Esperit crític: verifiqueu dades, especialment en textos informatius. Feu activitats de “detecta l’error” o “comprova la font” quan sigui pertinent.
  • Transparència: expliqueu a l’alumnat que l’assistent és una eina per pensar millor. Si la resposta no encaixa, revisem i ajustem el prompt.

Errors freqüents i com evitar-los

  • Donar respostes tancades: demana sempre preguntes que activin el raonament i sol·licita pistes graduades.
  • Converses massa llargues: pacta formats breus (3–5 punts) i passos clars.
  • Massa simplificació: recorda “mantén el significat original” quan demanis versions adaptades.
  • Dependència de la correcció automàtica: prioritza la retroalimentació qualitativa i la justificació amb evidències del text.

Exemples llestos per usar a l’aula

Primària (cicle mitjà i superior)

  • El detectiu de títols: dona el títol i tres paraules clau. L’assistent formula 3 preguntes perquè els alumnes dedueixin de què pot anar el text. Després de llegir, revisen les hipòtesis i escriuen un nou títol justificat.
  • Semàfor de paràgrafs: al final de cada secció, l’alumne marca verd (entès), groc (dubte menor) o vermell (no entès). L’assistent dona una pista curta i un exemple per als grocs i vermells.
  • Paraules poderoses: l’assistent crea un joc d’“arrossegar i deixar” en paper: definicions breus i exemples. Els alumnes aparellen paraula-definició i creen una frase original.

Secundària (ESO)

  • Qui té raó?: davant d’un article d’opinió, l’assistent demana identificar tesi i tres arguments. Després, proposa contraarguments possibles i convida a reforçar l’argument original amb noves evidències.
  • Lectura crítica de fonts: l’assistent demana autor, intenció, públic i context. Afegeix una pregunta sobre possibles biaixos i com podrien afectar la interpretació.
  • Aplicació a la realitat: “Tria una idea del text i proposa una acció local (centre, barri). Justifica la viabilitat i l’impacte amb criteris i dades del text.”

Plantilles de prompt per al docent

  • “Treballarem aquest text amb alumnat de [curs]. Genera una seqüència amb: activació (5’), lectura guiada (15’), preguntes inferencials (10’), síntesi (10’) i tancament metacognitiu (5’). Adapta el llenguatge i inclou pistes graduades.”
  • “Crea 8 preguntes (4 literals, 3 inferencials, 1 crítica) sobre aquest fragment. Marca el nivell i explica en una frase què avalua cada pregunta.”
  • “Dissenya una rúbrica de 5 criteris per avaluar la comprensió i el resum, amb descriptors clars i exemples d’evidències.”

Plantilles de prompt per a l’alumnat

  • “Ajuda’m a trobar la idea principal d’aquest paràgraf. Fes-me dues preguntes i dona’m una pista curta si m’encallo.”
  • “Tinc aquest dubte sobre una paraula. Dona’m una definició senzilla i una frase d’exemple relacionada amb el text.”
  • “Vull revisar el meu resum. Digues si falta alguna idea clau i com puc millorar la cohesió amb connectors.”

Com adaptar el temps i el format

  • 10 minuts al final: sessió de “preguntes d’alt nivell” en gran grup, generades per l’assistent, per tancar la comprensió.
  • Treball autònom: l’alumne tria dues preguntes de la llista, respon i rep feedback breu. El docent circula i intervé on cal.
  • Projectes més llargs: els alumnes fan un dossier de lectures curtes; cada lectura inclou hipòtesis, evidències, resum i reflexió final guiada per l’assistent.

Per acabar: una invitació a provar, observar i ajustar

La clau no és tenir “la” recepta, sinó una manera de treballar: preguntes bones, pistes justes i espai perquè l’alumnat pensi i s’expressi. Comença amb una activitat senzilla, recull evidències (resums, esquemes, converses) i ajusta els prompts d’una sessió a l’altra. A l’aula podem fer que la tecnologia actuï com un amplificador del que ja fem bé: acompanyament, personalització i cultura del pensament.

Quan els alumnes descobreixen que poden dialogar amb el text a través d’un mediador que els fa pensar, augmenten la confiança i el gust per llegir. I nosaltres, com a docents, guanyem temps per observar, fer preguntes de qualitat i donar feedback que marca la diferència. Aquesta és la direcció: posar la intel·ligència al servei de la lectura, i la lectura al servei del creixement de cada alumne.

Em dic Núria i treballo com a orientadora educativa. M’interessa tot el que ajuda a fer l’escola més inclusiva i accessible. La intel·ligència artificial pot ser una gran aliada per adaptar recursos i oferir noves oportunitats a l’alumnat amb necessitats educatives especials. A AprendreAmbIA.cat comparteixo idees, eines i activitats adaptades que posen la tecnologia al servei de la diversitat.

Feu un comentari