Aules que experimenten sense perdre el nord A molts centres de Primària i Secundària del país ja es treballa amb intel·ligència artificial d’una manera natural. No és una gran revolució amb focs artificials, sinó petites decisions del dia a dia que alliberen temps, obren noves maneres d’aprendre i ajuden a personalitzar l’atenció a l’alumnat. A moltes aules, l’IA entra per la porta del costat: com a suport a la lectura, com a assistent d’idees per a projectes o com a eina que facilita la inclusió. Quan preguntes als docents què els ha fet decidir-se, apareixen tres motius habituals: guanyar temps (preparar rúbriques, idees i materials), donar feedback més ric i immediat a l’alumnat, i impulsar projectes on les dades i la creativitat tenen un paper clau. La tecnologia no substitueix res essencial, però sí que actua com un bon coequip: discret, constant i disponible. També hi ha aprenentatges importants pel camí: establir límits clars (no compartir dades personals), fomentar el pensament crític (contrastar respostes i cites) i posar el focus en processos i productes propis de l’alumne, no en textos genèrics generats per una màquina. Amb aquest marc, l’IA se suma al projecte educatiu del centre amb sentit i serenor. Primària: llegir, escriure i crear amb suport d’IA En una escola de cicle mitjà, han convertit els contes del trimestre en una aventura multimodal. L’alumnat dicta la primera idea en veu alta i una eina de transcripció l’escriu; després, un assistent d’IA proposa tres girs de trama i noves paraules per enriquir el vocabulari. El resultat no és un relat “fet per la màquina”, sinó un brou d’idees que els nens i nenes editen, reescriuen i il·lustren. Avaluen l’evolució del text en un portafolis i comenten quines propostes de la IA han acceptat, adaptat o descartat. A primer cicle, mestres de llengua han adoptat l’IA com a “companya de lectura”. Els alumnes practiquen la comprensió lectora amb preguntes adaptades al seu nivell; si detecten dubtes, el sistema reformula la pregunta en format més senzill o ofereix pistes sense donar la resposta. Es treballa amb grups reduïts, i el docent pot circular i observar, perquè la tecnologia s’encarrega del ritme i de l’ajust de dificultat. En matemàtiques, una altra escola ha creat reptes de resolució de problemes on la IA genera variacions del mateix enunciat amb dades noves. Els infants comparen estratègies i expliquen el perquè del seu mètode. L’objectiu no és encertar l’operació, sinó verbalitzar el raonament. La IA ajuda a multiplicar oportunitats de pràctica sense caure en fitxes repetitives. Pel que fa a la inclusió, s’ha normalitzat l’ús de lectura en veu alta, subtitulació automàtica i resum en lectura fàcil per a qui ho necessita. Es fa amb naturalitat i respecte, com qualsevol altre suport. El missatge és clar: la tecnologia adapta el camí perquè tothom pugui avançar. Secundària: projectes, dades i pensament crític A l’ESO i Batxillerat, l’IA ha empès cap a projectes més oberts. En un institut de l’interior, l’alumnat de 3r d’ESO fa un treball sobre qualitat de l’aire. Recullen dades amb sensors del barri i, amb ajuda d’un assistent d’IA, netegen i visualitzen la informació. Després, escriuen conclusions i preparen un argumentari per presentar-lo al consistori. L’IA no “fa la recerca”: facilita passos tècnics perquè puguin dedicar més temps a interpretar i comunicar. En ciències, els docents utilitzen simulacions i generadors d’escenaris per practicar el “què passaria si…”. L’alumnat proposa una hipòtesi, ajusta variables i observa resultats. Cada equip ha de justificar els canvis i documentar errors. El professorat destaca com la IA accelera la iteració: més proves, més ràpid, amb registre de decisions. A llengües i socials, és habitual utilitzar la IA com a sparring. Serveix per fer pluja d’idees, estructurar arguments o comparar estils. Un exercici que funciona: demanar a l’assistent dues respostes oposades a una pregunta polèmica, detectar biaixos i refutar-los amb fonts pròpies. Així, la competència digital i la ciutadana van de la mà. La idea clau que repeteixen els docents: la IA és una veu a contrastar, no una veritat a copiar. Molts equips han redissenyat l’avaluació per centrar-la en processos visibles: diaris de treball, versions successives d’un mateix text, defenses orals i coavaluacions. La IA pot generar orientacions de millora concretes (“com puc fer la introducció més clara?”) i els alumnes les posen a prova. El feedback és immediat, però l’última paraula la té sempre el criteri del docent. Inclusió, avaluació i rol docent: tecnologia amb sentit Quan la tecnologia entra a l’aula amb calidesa, les barreres baixen. A centres amb alumnat nouvingut, s’utilitzen traduccions assistides per facilitar l’acollida i glossaris visuals per a vocabulari específic. A l’hora, es promou que l’alumne s’expressi en la llengua que domini i, progressivament, es treballa la transició cap al català. L’objectiu és pertinença i aprenentatge, no perfecció lingüística immediata. Docents d’educació especial expliquen que, amb eines de síntesi de veu i resums adaptats, alumnes amb dislèxia o TDAH poden seguir millor el fil. També subratllen la importància d’acords de centre: no es pugen imatges identificables, es desactiva qualsevol opció de guardar converses i es treballa amb materials de prova quan es vol investigar una funcionalitat. Petits hàbits que construeixen confiança. Pel que fa al rol docent, la sensació general és que la IA suma temps qualitatiu. Menys hores de crear variants d’exercicis, més estona per observar i conversar amb els alumnes. El professorat es converteix encara més en entrenador de processos: pregunta, modela, desafia i celebra avanços. La tecnologia es queda amb la part repetitiva; les persones, amb el que és significatiu. Finalment, molts claustres han obert espais de conversa: com es cita la col·laboració amb IA? quin tipus d’encàrrecs eviten la còpia mecànica? com es treballa l’ètica i l’impacte social? Són preguntes necessàries. Quan el centre les assumeix en equip, l’ús es torna coherent i esperançador. Idees per aplicar demà a classe Reformula una activitat existent: demana a un assistent d’IA tres nivells de dificultat del mateix enunciat i utilitza’ls per fer grups flexibles. Feedback instantani: fes que l’alumnat demani a la IA tres millores concretes d’un paràgraf seu, i que marqui en color només els canvis que adopta. Lectura guiada: prepara cinc preguntes de comprensió amb pistes graduades; si un alumne s’encalla, la IA ofereix una pista, no la resposta. Sparring d’arguments: demana a la IA contraarguments a la tesi de l’alumne i treballa una rèplica amb dades o exemples propis. Rúbrica en 10 minuts: escriu els criteris clau i demana a la IA descriptors per a quatre nivells. Revisa’ls i adapta’ls al teu context. Seguretat i hàbits: acord de classe per no compartir dades personals ni imatges i per citar quan s’ha utilitzat suport d’IA en una tasca.

Experiències reals d’escoles que fan servir IA

Què veiem quan entrem a les aules: una panoràmica propera

A moltes escoles de Catalunya, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una curiositat i s’ha convertit en una companya de feina. No fa soroll, no ocupa lloc, però apareix quan el grup classe planifica un projecte, quan una alumna busca una manera millor d’explicar una idea o quan un equip docent prepara una rúbrica que tothom entengui. El fil conductor que veiem als centres que l’han incorporat és clar: s’utilitza per potenciar el criteri docent i la veu de l’alumnat, no per substituir-los.

En aquestes experiències, les escoles han començat amb pilots petits, amb objectius simples i mesurables: “Com podem donar feedback de qualitat en menys temps?”, “Com ajudem a escriure millor sense fer la feina per ells?”, “Com adaptem un text per a diferents nivells amb coherència?”. El que funciona es comparteix al claustre; el que no, es revisa o es descarta. I sobretot, es deixa rastre: protocols d’ús, exemples d’activitats, evidències d’aprenentatge i reflexions sobre ètica i dades.

La IA hi entra de tres maneres: com a assistent d’escriptura i revisió (text i veu), com a generadora d’idees i materials (imatges, variants de textos, propostes d’activitats), i com a analitzadora de patrons (resums d’actes, categorització de respostes obertes, síntesi de rúbriques). Aquesta combinació, aplicada amb criteri, allibera temps i obre espais per a l’acompanyament personalitzat.

Primària: projectes que posen la tecnologia a la mida de les mans

1) Contes que parlen i dibuixos que escolten

A Cicle Mitjà, un projecte senzill i molt celebrat: cada parella d’alumnes crea un conte a partir d’un tema del curs (animals, oficis, el barri). L’assistent d’escriptura els proposa esquelets de trama i variants de personatges, però la classe decideix tot: conflicte, to, vocabulari clau. A l’aula podem pactar un “semàfor d’ajuda”: verd (idees i vocabulari), groc (estructurar paràgrafs), vermell (no escriure el conte per nosaltres). Amb aquesta pauta, l’IA ajuda sense robar autoria.

Per la part visual, un generador d’imatges crea esbossos a partir de descripcions dels infants. Després, els nens i les nenes redibuixen a mà sobre aquestes propostes i hi afegeixen detalls del seu entorn: el pont del poble, la botiga de la cantonada, el gos del director. Finalment, amb un sintetitzador de veu, el conte es converteix en audioconte per compartir amb P5. El producte final és col·lectiu i divers, i l’avaluació es fa amb una rúbrica que inclou creativitat, vocabulari treballat, respecte pel semàfor d’ajuda i revisió entre iguals.

2) Ciència del pati: observació, dades i conclusions

A Cicle Superior, una classe emprèn una investigació sobre el pati: zones d’ombra, temperatura, espais més utilitzats. Els alumnes recullen dades amb termòmetres i fotografies. Amb un assistent d’anàlisi, categoritzen les observacions (ombres, cement, gespa, asfalt) i obtenen resums que els ajuden a escriure conclusions clares. Aquí la IA funciona com a “secretari científic”: ordena, agrupa, proposa maneres de mostrar els resultats en gràfics simples. Les decisions (què mesurar, com, quines conclusions extreure) segueixen sent del grup.

El més interessant és la conversa posterior: “Aquesta agrupació té sentit?”, “Ens falta alguna dada?”, “Què passaria a l’hivern?”. L’objectiu no és el gràfic perfecte, sinó la mirada crítica. L’activitat tanca amb una presentació a la direcció del centre amb propostes reals: bancs a l’ombra, recorreguts segurs, zones verdes. Quan l’alumnat veu un impacte tangible, l’aprenentatge s’arrela.

3) Escriure millor, pas a pas

A 4t de Primària, els textos informatius milloren amb un ritual simple:

Esborrany a mà o amb teclat, sense cap ajuda.
Consulta guiada a l’assistent: “Quins 3 punts puc aclarir? Hi ha frases massa llargues? Em proposes tres títols?”
Revisió final amb un company o companya i poliment personal.

El docent dedica menys temps a correccions superficials i més a idees i estructura. Els alumnes descobreixen que l’IA no és un atajo màgic: és una lupa. Amb el temps, la necessitat d’ajuda disminueix i la consciència del procés d’escriptura creix.

4) Inclusió i accessibilitat

Hi ha aules on un dictat a veu dona ales a qui s’ofega amb el teclat, i on un lector de text permet seguir una lectura llarga sense perdre’s. L’important és pactar la “traducció d’ajudes” a l’avaluació: si l’activitat busca avaluar idees i comprensió, es permeten ajudes tècniques; si busca ortografia, s’explicita quan i com es poden usar. Transparència i equitat van juntes.

Secundària: pensament crític, investigació i producció avançada

1) Revista digital del centre

En un institut, l’optativa de Comunicació impulsa una revista en línia. L’alumnat fa rols rotatius: redacció, edició, maquetació, infografia, verificació de dades. L’assistent textual serveix per:

Reescriure paràgrafs confusos mantenint el to de cada autor.
Proposar títols i entradetes alternatius.
Generar esbossos d’infografies a partir d’un article extens.

La verificació de dades és clau: es treballa un protocol de contrast amb fonts diverses i una llista de comprovacions abans de publicar. S’aprèn que la IA pot suggerir, però el criteri periodístic és humà. Els alumnes acaben defensant decisions editorials en una reunió setmanal, i el docent actua com a mentor que focalitza el debat.

2) Matemàtiques: bancs de problemes i explicacions a mida

En cursos de 1r a 3r d’ESO, l’equip de Matemàtiques crea bancs de problemes graduats sobre proporcionalitat, estadística i funcions. La IA ajuda a generar variants del mateix enunciat amb diferents contextos (mercat, esport, ecologia) i nivells de dificultat. Per a cada problema, es prepara una “explicació escalonada”:

Pista 1: recordatori del concepte clau.
Pista 2: un exemple semblant resolt fins a la meitat.
Pista 3: resolució completa amb justificació.

L’alumnat demana pistes segons el seu punt de bloqueig, i el docent pot observar qui en necessita més, en què i quan. La millora es veu en el pas de demanar directament la solució a demanar una pista concreta (“em falta identificar la variable dependent”).

3) Ciències socials i tecnologia: dades, biaixos i transparència

Un projecte interdisciplinari proposa classificar notícies en categories (ciència, cultura, política, esports) i analitzar com un sistema automàtic pot equivocar-se. L’alumnat crea un petit conjunt d’exemples, comprova l’exactitud i discuteix biaixos: quines paraules confonen la classificació? Què passa amb els titulars irònics? L’activitat es tanca amb un manifest d’aula sobre ús responsable de la IA: “Comprova, contrasta, cita”.

4) Treball de recerca i projectes de síntesi

A Batxillerat i 4t d’ESO, la IA es fa servir com a secretari i no com a autor. Ajuda a planificar fases, a preparar preguntes d’entrevista, a sintetitzar articles llargs i a generar llistes de conceptes clau per a glossaris. Cada alumne manté un registre d’ús: “Quina ajuda he demanat?”, “Què he acceptat o rebutjat i per què?”. Aquest diari metacognitiu pesa a l’avaluació, perquè mostra criteri i autonomia.

Organització del centre: més temps per a l’acompanyament

1) Reunions que deixen temps per a la pedagogia

Equips directius i coordinacions utilitzen transcripció i síntesi automàtica per transformar reunions llargues en actes accionables: acords, responsables, terminis i punts oberts. La clau és el control de dades: documents en entorns privats, cap informació sensible fora del circuit establert, i revisió humana abans de publicar. Amb aquesta base, el temps que s’allibera va a l’observació d’aules i a la conversa pedagògica.

2) Comunicació amb famílies, clara i accessible

Es normalitza preparar versions de les circulars en lectura fàcil i amb vocabulari planer. Quan cal, es generen esborranys de traduccions que després revisa una persona del centre. Les famílies reben missatges més entenedors i la participació a les reunions creix. L’eina és l’excusa; l’objectiu és teixir confiança.

3) Avaluació i criteris compartits

Claustres que han avançat en cultura d’avaluació col·laborativa utilitzen IA per:

Unificar descriptors de rúbriques i eliminar redundàncies.
Proposar exemples de produccions a cada nivell (models d’excel·lència i d’error típic).
Resumir tendències d’un portafolis i identificar aspectes a reforçar.

Amb això no s’estandarditza l’alumnat; s’estandarditzen les expectatives i es guanya claredat. L’última paraula és del docent i del departament, que adapten els criteris al context de cada grup.

4) Orientació i tutoria

La IA pot sintetitzar informacions disperses (observacions de tutors, resultats de proves, notes de projectes) en una visió panoràmica de cada alumne. S’apliquen dos filtres essencials: només dades pertinents per a l’acompanyament educatiu, i accés restringit a qui ho necessita. El benefici és poder dedicar la tutoria a objectius concrets i plans d’acció realistes.

Bones pràctiques, límits i un camí per començar

Principis que es repeteixen a les escoles que funciona

Transparència: l’alumnat etiqueta el grau d’ajuda rebuda i explica què ha decidit per compte propi.
Escala d’ajudes: de menys a més suport, i sempre justificat per l’objectiu de l’activitat.
Privadesa i dades: no es comparteixen dades personals ni treballs sencers en serveis oberts; es treballa en entorns controlats i es difon només allò necessari.
Verificació: tot text o dada suggerida per la IA es contrasta. Estratègia de tres passos: triangula, cita, comprova una part manualment.
Inclusió: la tecnologia és una rampa, no una barrera. Es fan adaptacions pensant en accessibilitat i es comunica com impacten en l’avaluació.
Ètica i biaixos: es parla obertament de limitacions, errors i implicacions. Les errades de la IA són oportunitats d’aprendre.

El “semàfor” i la “sandvitx” d’ajuda

Molts docents expliquen dues pautes pràctiques:

Semàfor d’ajuda: verd (idees, pluja de conceptes, títols), groc (estructura i ordre), vermell (no demanar el producte final fet). Això s’escriu a la capçalera de l’activitat.
Mètode sandvitx: primer esborrany propi, suggeriments de la IA, revisió final personal i entre iguals. El valor està en el primer i el tercer pas.

Rubriques i evidències d’aprenentatge

Les rúbriques que funcionen inclouen indicadors específics sobre l’ús responsable de la IA: qualitat de les preguntes que s’hi fan, capacitat per revisar i millorar, justificació de decisions i traçabilitat (captura de pantalla o diari d’ús). Això redueix temptacions de delegació total i premia el procés.

Problemes reals i com s’estan resolent

Textos que “sonen massa de màquina”: es demana a l’alumnat que llegeixi en veu alta i reescrigui perquè “soni a mi”. El docent pot demanar un paràgraf escrit a mà a classe per comparar veus.
Dependència excessiva: es limiten les consultes a moments concrets i es valora la resolució sense ajuda en part de l’activitat.
Temps de pantalla: es treballa en tandes breus i es combina amb activitats analògiques (post-its, debats, mapes visuals).

Itinerari de 6 setmanes per començar amb bon peu

Setmana 1: acord de centre sobre principis bàsics (privadesa, transparència, avaluació). Crear un document curt i compartit.
Setmana 2: pilot d’aula petit amb un sol objectiu (per exemple, millorar títols i introduccions). Recollir evidències.
Setmana 3: revisar en equip què ha funcionat i què no. Ajustar el “semàfor d’ajuda”.
Setmana 4: ampliar a una altra àrea (matemàtiques o socials) amb una activitat guiada de pistes escalonades.
Setmana 5: compartir productes amb la comunitat (exposició, bloc intern, ràdio del centre) i explicar el paper de la IA.
Setmana 6: formalitzar una mini-guia del centre amb exemples locals i rúbriques tipus. Planificar la següent onada.

Propostes d’activitats llestes per portar a classe

Primària: “El museu de paraules” – cada alumne proposa una paraula nova; l’assistent genera definicions segons nivell; es creen targetes i un racó de consulta per a tota l’escola.
Primària: “Mapa sonor del nostre poble” – recollida de sons, classificació assistida i exposició amb textos explicatius breus.
Secundària: “Debat amb dossier intel·ligent” – a partir d’articles llargs, la IA sintetitza arguments a favor i en contra; l’alumnat els contrasta i hi afegeix evidències pròpies abans del debat.
Secundària: “Laboratori d’errors” – es demanen tres respostes errònies plausibles de la IA sobre un tema; el grup les dissecciona i construeix la resposta correcta amb justificacions.

El missatge de fons és senzill: la IA, ben enfocada, multiplica el temps de qualitat i la creativitat. A l’aula podem utilitzar-la per visibilitzar processos, donar opcions d’expressió i fer que l’avaluació sigui més justa i clara. A nivell de centre, podem automatitzar el que és rutinari per dedicar-nos al que importa: el vincle i l’aprenentatge profund.

Quan veiem alumnes que expliquen com han utilitzat l’ajuda, què han descartat i com han decidit, sabem que anem pel bon camí. No és només tecnologia; és cultura d’aprenentatge. I aquesta, com totes les bones cultures, es construeix amb petites victòries, molta conversa i ganes de compartir.

Marc Vidal

Hola! Soc en Marc, professor d’Història a Secundària i un apassionat de fer que el passat cobri vida a l’aula. Crec que la intel·ligència artificial pot ajudar-nos a entendre millor la història, a analitzar fonts i a despertar el pensament crític dels alumnes. A AprendreAmbIA.cat escric sobre projectes pràctics, eines digitals i reflexions sobre com la tecnologia pot enriquir l’ensenyament de les Ciències Socials.