Quan a l’aula parlem d’eines d’IA com els xats conversacionals, el primer que apareix és la curiositat dels alumnes i, just darrere, els nostres dubtes com a docents: és segur?, fomenta el plagi?, realment ajuda a aprendre? La bona notícia és que podem fer-ne un ús pedagògic i responsable si marquem un marc clar, expliquem el “per què” i dissenyem activitats on l’IA sigui una eina d’aprenentatge, no un atajo. En aquesta guia trobaràs pautes pràctiques, idees d’aula i criteris per incorporar-la amb tranquil·litat i sentit.
Per què incorporar xats d’IA a classe i amb quin objectiu?
Els alumnes ja conviuen amb la tecnologia i necessiten aprendre a utilitzar-la de manera crítica, creativa i ètica. A l’aula, un xat d’IA pot ser un suport per generar idees, clarificar conceptes, practicar llenguatge, obtenir feedback ràpid o adaptar materials a diferents nivells. Ara bé, el valor educatiu apareix quan el docent guia el procés i converteix cada interacció amb la IA en una oportunitat per pensar millor.
Amb els més petits, l’IA pot actuar com un “company de preguntes” que ajuda a fer pluja d’idees per a un conte, a reformular consignes o a simplificar un text. Amb adolescents, pot funcionar com un “sparring” d’arguments, un tutor pas a pas en matemàtiques o un generador de perspectives per a un treball de recerca. En tots els casos, l’objectiu és desenvolupar criteris: què accepto, què qüestiono, com verifico i com explico el procés seguit.
La finalitat, doncs, no és que l’IA faci la feina, sinó que acompanyi el pensament de l’alumne. Quan l’alumne aprèn a preguntar bé, a verificar les respostes i a documentar el seu recorregut, la tecnologia es converteix en una lupa per observar com pensa i com millora.
Marc d’ús responsable: principis, normes d’aula i rols
Abans d’obrir cap xat, és útil dedicar-hi una sessió de “contracte d’aula”. Aquí tens uns principis i pautes que funcionen bé a Primària i Secundària:
- Propòsit educatiu clar: expliquem per a què l’utilitzarem avui (per idear, per obtenir pistes, per comparar punts de vista…). Si el propòsit no és clar, millor no fer-lo servir.
- Transparència i autoria: qualsevol ús de l’IA s’ha d’indicar al treball. L’alumne explica què li ha demanat, què li ha retornat i què ha modificat. L’autoria final és sempre humana.
- Privacitat i prudència: no compartim dades personals, imatges d’alumnes, ni documents interns del centre. Si cal treballar amb casos reals, els anonimitzem.
- Equitat i biaixos: l’IA pot equivocar-se o mostrar biaixos. Treballem l’hàbit de contrastar amb fonts o amb el llibre de text, i de preguntar-se a qui beneficia o perjudica una determinada resposta.
- Benestar digital: temps i usos equilibrats. L’IA és un recurs més; no substitueix la conversa, la lectura lenta o el treball manual.
Ajuda molt definir “nivells d’ajuda” permesos, que l’alumne pot declarar al lliurament:
- Nivell 0: sense IA (ex. prova controlada).
- Nivell 1: idees i pluja d’idees (ex. temes, títols, esquemes).
- Nivell 2: clarificació i reescriptura (ex. explicar com si tingués 10 anys, traduir a lectura fàcil).
- Nivell 3: feedback sobre esborranys (ex. comprovar coherència, ortografia, to).
També és útil repartir rols perquè l’alumne no “delegui” tot el procés:
- L’alumne pregunta i decideix: formula la consulta, tria què aprofita i què descarta.
- L’IA suggereix, no resol: ofereix pistes, exemples i preguntes que fan pensar.
- El docent guia i avalua el procés: proposa criteris, demana evidències i ajuda a verbalitzar aprenentatges.
Finalment, acordem un petit “checklist ètic” que es revisa abans d’entregar: he citat l’ús d’IA?, he verificat la informació?, entenc el que presento?, hi ha aportació personal?, he respectat la privacitat?
5 activitats pas a pas per a Primària i Secundària
Et proposem cinc seqüències curtes que pots adaptar al teu grup. Totes inclouen passos, idees de prompt i criteris d’avaluació del procés.
1) Primària: conte cooperatiu amb revisió ètica
- Objectiu: crear un conte breu i revisar-lo amb criteris de claredat, inclusió i creativitat.
- Passos:
- Pluja d’idees: els alumnes proposen personatges, conflicte i ambientació.
- Consulta guiada: demanen a l’IA 3 possibles esquemes de conte i en trien un.
- Redacció humana: cada parella escriu el primer esborrany sense l’IA.
- Feedback de l’IA: demanen millores concretes (vocals, vocabulari, coherència de temps verbals).
- Revisió crítica: comparen el seu text amb la proposta de l’IA i justifiquen què accepten i què no.
- Reflexió final: afegeixen una nota “Com ens ha ajudat i què hem decidit?”
- Avaluació: es valora el conte i la fitxa de decisions (procés i justificacions).
2) Primària: medi natural amb preguntes investigables
- Objectiu: transformar curiositats en preguntes investigables i dissenyar un mini experiment o recerca.
- Passos:
- De curiositat a pregunta: l’alumne escriu “Què vull saber sobre…” (ex. l’aigua, les plantes del pati).
- Consulta: demanen a l’IA que converteixi la curiositat en 3 preguntes investigables i que proposi materials segurs d’aula.
- Tria crítica: comparen amb el llibre o recursos del centre i ajusten la proposta.
- Planificació: fan un pla amb passos, temps i instruments.
- Execució i registre: fan fotos o esquemes (sense cares) i prenen notes.
- Informe curt: presenten resultats i indiquen què van preguntar a la IA i què van comprovar ells.
- Avaluació: es valora la qualitat de la pregunta, el pla i la claredat de l’informe.
3) Secundària: debat amb arguments i contraarguments
- Objectiu: practicar l’argumentació i detectar biaixos.
- Passos:
- Plantejament del tema: escolliu una qüestió social lligada a la matèria (ex. energia, llengua, tecnologia).
- Generació d’arguments: l’alumne demana a l’IA 3 arguments a favor i 3 en contra, amb evidències possibles.
- Verificació: cada alumne ha de contrastar com a mínim 2 afirmacions amb materials de classe.
- Debat: en parelles, fan torns i registren els millors arguments.
- Postdebat: l’IA actua com a “revisor” i proposa millores en la claredat i el to.
- Reflexió: identifiquen un biaix detectat i expliquen com l’han corregit.
- Avaluació: rúbrica d’argumentació més una autoavaluació sobre verificació i to.
4) Secundària: matemàtiques o programació amb tutor pas a pas
- Objectiu: fer que l’IA ajudi a entendre el procediment, no a copiar el resultat.
- Passos:
- Problema base: el docent dona 3 problemes similars i un d’extensió.
- Norma d’ús: només es pot demanar “pistes escalonades” i verificació de passos.
- Treball: l’alumne resol i demana confirmació o una pista si s’encalla (“quin és el següent pas raonable?”).
- Explicació amb paraules: l’alumne escriu “com ho explicaria a un company”.
- Generalització: l’IA ajuda a extreure una regla o patró.
- Transferència: resolen el problema d’extensió sense IA.
- Avaluació: es valora l’explicació pròpia i la capacitat de transferència, no només l’encert.
5) Atenció a la diversitat: adaptar textos i crear itineraris
- Objectiu: ajustar la dificultat i oferir suports sense estigmatitzar.
- Passos:
- Text base: escolliu un text de ciències socials o naturalesa.
- Adaptacions: demaneu a l’IA versions amb lectura fàcil, glossari i preguntes de comprensió graduades.
- Elecció d’itinerari: cada alumne tria el nivell de suport necessari i ho declara.
- Verificació docent: el professor revisa que no hi hagi simplificacions incorrectes.
- Tancament: els alumnes comparen la versió adaptada amb la completa i expliquen què els ha ajudat.
- Avaluació: es valora la comprensió i la reflexió sobre l’ús d’ajudes.
Avaluar sense angoixa: citació, plagi i metacognició
Quan incorporem l’IA, canvia també la manera d’avaluar. La clau és donar pes al procés i a la reflexió, i fer explícita la col·laboració amb l’eina. Algunes idees:
- Evidències de procés: demana esborranys, captures de fragments de conversa (sense dades personals), esquemes i una breu nota de decisions (què he acceptat i per què).
- Rúbriques que valorin criteri: inclou indicadors com “capacitat de verificar i corregir”, “claredat en explicar el propi procediment” i “aportació personal”.
- Citar l’ajuda de la IA: demana una nota al final del treball. Per exemple:
- “He utilitzat un xat d’IA per generar tres idees d’estructura; n’he triat una i l’he reescrit.”
- “He demanat feedback sobre la claredat del meu text i he aplicat dues de les quatre propostes.”
- “He demanat pistes pas a pas per al problema 2; la resolució final és meva.”
- Proves autenticades: combina tasques on l’ús és permès amb moments de producció individual a classe (orals, mapes mentals, minipreguntes) per assegurar comprensió real.
- Detecció sense “policia”: evita confiar en detectores de text, que poden fallar. Millor demanar explicacions orals breus o variacions del treball que només qui l’ha fet pot respondre.
Quan l’alumnat sap que el que compta és el que entén i pot explicar, l’IA deixa de ser una trampa i es converteix en una lupa sobre el seu aprenentatge.
Implantació al centre: privacitat, inclusió, famílies i sostenibilitat
Perquè l’ús sigui coherent, és recomanable acordar unes línies de centre. No han de ser documents llargs; amb quatre decisions clares ja es guanya molta serenor.
- Privacitat a la pràctica:
- No introduïm noms d’alumnes, dades de salut, ubicacions ni imatges identificables.
- Si cal compartir un text real, l’anonimitzem i canviem detalls reconeixibles.
- Evitem pujar documents interns (actes, informes). Millor treballar amb fragments neutres o simulats.
- Accés i equitat:
- Preveiem moments i dispositius compartits per evitar la bretxa digital.
- Organitzem parelles o petits grups perquè l’ús sigui col·laboratiu i dialogat.
- Complementem amb alternatives analògiques sempre que sigui possible.
- Formació docent i criteris comuns:
- Sessions curtes entre docents per compartir bones pràctiques i prompts útils.
- Definim, per matèria, quan és permès i amb quin nivell d’ajuda.
- Preparem miniguies per a l’alumnat amb el nostre “checklist ètic”.
- Comunicació amb famílies:
- Expliquem el propòsit pedagògic i els límits que posem a l’aula.
- Compartim consells per a casa: acompanyar, preguntar “què t’ha suggerit i què hi has afegit tu?”, evitar que l’eina faci el treball.
- Benestar i sostenibilitat:
- Establim temps d’ús raonables i pauses sense pantalles.
- Fomentem activitats que combinin lectura, oralitat i manipulació amb suport de l’IA puntual.
Un petit protocol de centre, revisat cada trimestre, ajuda a mantenir l’alineament i a resoldre dubtes. L’objectiu no és controlar-ho tot, sinó donar seguretat a docents i alumnes perquè puguin explorar amb sentit.
Per acabar, una proposta de seqüència ràpida que pots aplicar a qualsevol matèria en una sola sessió:
- 10 minuts: presentem el repte (ex. explicar un concepte a 6è amb exemples propers).
- 15 minuts: pluja d’idees amb l’IA (tres maneres d’explicar-ho) i tria crítica.
- 15 minuts: redacció o esquema propi sense l’IA.
- 10 minuts: feedback de l’IA sobre claredat i to.
- 10 minuts: revisió final i nota de transparència descrivint l’ús de l’eina.
Amb aquest format curt es veu de seguida el valor afegit: idees inicials per arrencar, ajuda per millorar la forma, i un alumne que sap explicar què ha fet i per què. Així, la tecnologia deixa de ser una amenaça i es converteix en un bon pretext per parlar de pensament crític, d’autoria i de ciutadania digital.
En definitiva, la clau és posar les persones al centre: el docent que acompanya, l’alumne que pensa i creix, i la tecnologia que s’adequa al que volem aprendre. Amb un marc ètic senzill, activitats clares i avaluació del procés, el que passa a classe és aprenentatge autèntic. I això, al final, és el que ens importa.
