Creativitat i IA: un tàndem a l’aula Quan incorporem un assistent d’IA com a company de procés, l’alumnat descobreix que imaginar i provar té tant de valor com encertar. A l’aula podem fer que la tecnologia sigui el punt de partida per explorar, equivocar-se i millorar. No es tracta de demanar una idea i prou, sinó d’entrar en diàleg: “Què més podem fer?”, “I si canviem el punt de vista?”. La clau és posar la mirada en el camí, no només en el resultat. Amb Primària, l’IA pot ser una capsa de sorpreses que ajuda a inventar personatges, escenaris i trames. A Secundària, pot impulsar projectes interdisciplinaris: dissenyar un prototip, reimaginar una obra literària, crear una campanya de sensibilització o elaborar hipòtesis en un experiment. Quan l’IA entra a classe amb una intenció clara, el professorat guanya temps per guiar i fer preguntes de qualitat. I els i les alumnes comprenen que l’eina no és qui crea; crea la persona que sap fer-la servir amb criteri. Com dissenyar activitats que encenguin la imaginació Una bona activitat creativa amb IA comença amb un repte obert i unes consignes que conviden a explorar. No calen instruccions complicades; n’hi ha prou amb marcs clars i un marge per jugar. Proposta de cicle de treball senzill: Esborrany: l’alumnat genera idees, esquemes o esbossos a mà o oralment. Diàleg amb l’IA: prova versions, demana alternatives, demana que expliqui el per què. Selecció i millora: el grup decideix què funciona i què no, i reescriu o redissenya. Mostra i retroacció: es comparteix el procés i s’integra el feedback del professorat i dels companys. Funciona especialment bé afegir restriccions creatives: “explica la fotosíntesi com si fos un rap”, “crea un personatge amb un defecte encantador”, “dissenya un cartell només amb tres colors i una paraula”. Les limitacions activen la inventiva i faciliten l’avaluació. Per encendre la curiositat, alterna rols: qui crea, qui fa de curador (triar i polir), qui fa de crític, qui fa de portaveu. A les parelles o petits grups, l’IA entra com un membre més de l’equip: proposa, pregunta, dona pistes, però la decisió final és humana. Eines i formats per a diferents àrees No cal centrar-se en cap plataforma concreta. Pensa en famílies d’eines i en el que poden aportar a cada matèria: Text i conversa: per idear trames, explorar estils, sintetitzar informació complexa o preparar guions de presentacions. Imatges i disseny: per generar esbossos, icones o paisatges imaginaris que inspirin projectes d’arts, tecnologia o llengües. Àudio i música: per inventar sintonies, ritmes o podcasts; ideal per a rap de continguts a Primària o magazines a Secundària. Parla a text i text a parla: per a lectures model, dictats creatius o accessibilitat. Anàlisi de dades i simulació: per crear escenaris “i si…?” a ciències socials, matemàtiques o economia. Exemples d’aplicació: Llengua: a 6è, l’alumnat coescriu contes a partir d’un personatge creat amb l’IA i reescriu el final canviant el punt de vista. A 3r d’ESO, es treballen articles d’opinió amb tres versions de to i registre per conèixer les eines de la retòrica. Ciències: a 1r d’ESO, es formula una hipòtesi sobre el canvi de temperatura en diferents materials i l’IA ajuda a generar possibles variables a controlar. Després, l’alumnat valida i descarta les propostes, i dissenya l’experiment real. Educació visual i plàstica: a 5è, es creen esbossos d’un “museu del futur” amb diferents estils. Els i les alumnes trien una proposta, la redibuixen i hi afegeixen textures i detalls manuals. Llengües estrangeres: l’IA pot actuar com a interlocutor amb un rol (cambrer, periodista, guia turístic) i el grup hi practica converses amb suport visual o frases model, per guanyar fluïdesa i confiança. Avaluar i fomentar l’originalitat amb criteri La creativitat també s’ensenya a avaluar. Una rúbrica senzilla pot incloure: originalitat (novetat i sorpresa), pertinència (respon al repte), qualitat formal (claror i cura), i procés (iteracions, decisions, ús crític de l’IA). Cal deixar clar que el procés compta i que cal refer la feina si cal. Demana evidències del camí: captures o anotacions de les interaccions amb l’IA, primeres versions i canvis fets. Això facilita la coavaluació i la metacognició: “què m’ha ajudat?”, “què faria diferent?”. La responsabilitat digital és part de l’aprenentatge. A l’aula, consensueu unes normes d’ús: no compartir dades personals, citar l’ajuda de l’IA al final dels treballs, verificar fets quan es treballa amb continguts informatius, i detectar biaixos o estereotips en les propostes generades. Convertiu-ho en un joc d’investigació: “què hi ha aquí que no quadra?” Organitzar la classe perquè la IA sumi Perquè tot flueixi, planifica moments i rols. Una dinàmica útil és l’aula per estacions: ideació, prova amb IA, prototip manual, i presentació. Cada grup rota i el professorat acompanya on hi ha més dubtes. Treballa en parelles o trios per decidir millor: una persona escriu les consignes, una altra revisa i afegeix restriccions, i la tercera valida i connecta amb el repte original. Això redueix la dependència de l’eina i eleva el llistó. Combina digital i analògic. Dibuixar a mà, construir amb materials senzills o practicar la lectura en veu alta dona cos a les idees digitals. L’alumnat entén que la creativitat travessa formats. Finalment, ajusta l’accessibilitat: lectura amb veu, resums en diferents nivells, pictogrames o esquemes. L’IA pot ajudar a adaptar sense rebaixar l’exigència, afavorint que tothom hi trobi lloc. Idees per aplicar demà a classe Pluja d’idees guiada: proposa un repte (“com podem millorar el pati?”). L’IA genera llista d’opcions; el grup tria tres idees i les millora amb criteris de viabilitat i impacte. Tanca amb un cartell o infografia feta per l’alumnat. Conte remesclat: a partir d’un conte clàssic, l’IA suggereix tres girs inesperats. Cada parella n’escull un i reescriu una escena curta, treballant el punt de vista i el to. Lectura dramatitzada final. Rap de continguts: demana a l’IA una lletra sobre fraccions, fotosíntesi o figures literàries. L’alumnat revisa rimes i exactitud, afegeix exemples propis i grava una versió amb base rítmica casolana. Museu d’ecosistemes impossibles: genera esbossos d’hàbitats imaginaris. El grup analitza què és científicament inconsistent i “corregeix” l’ecosistema amb cartells explicatius. Debat amb rols: l’IA prepara arguments a favor i en contra sobre un tema ètic (adaptat a l’edat). L’alumnat selecciona els millors punts, els contrasta amb fonts de classe i fa un debat curt. Guia de viatge en 8 frases: l’IA proposa un itinerari d’un barri del municipi. Els i les alumnes el simplifiquen en 8 frases útils i hi afegeixen icones i mapes dibuixats a mà.

Idees per treballar la creativitat amb intel·ligència artificial

Una mirada creativa a l’IA a l’aula

A l’aula podem convertir la intel·ligència artificial en una companya d’idees. No és un atajo per fer la feina; és una lupa que amplia possibilitats, un mirall que torna propostes i una capsa d’eines per reimaginar formats. Quan treballem la creativitat amb l’alumnat, l’important no és “què genera” la tecnologia, sinó “com pensem i decidim” a partir del que suggereix.

La creativitat no és només dibuixar o escriure, és una manera d’afrontar reptes: generar opcions, triar criteris, combinar disciplines i prototipar. Amb l’IA, el full en blanc desapareix. Els alumnes descobreixen que poden provar deu camins, comparar-ne dos i justificar-ne un. El professorat hi guanya temps per acompanyar processos, personalitzar reptes i fer preguntes bones.

  • Superar el bloqueig: l’IA proposa punts de partida i variacions perquè ningú es quedi atrapat.
  • Canviar de format: transformar un text en guió, una taula en poema, un esquema en infografia (amb suport humà sempre al darrere).
  • Fer pensament divergent i convergent: primer moltes idees, després criteris per seleccionar i millorar.
  • Practicar la metacognició: “Quin prompt he escrit? Per què? Com he revisat el resultat?”
  • Incorporar veus i perspectives: simular rols (científica, historiador, músic) o punts de vista diversos.

Propostes d’activitats per a Primària i Secundària

Primària: idees que encenen la curiositat

1) Conte col·laboratiu amb girs

  • Objectiu: jugar amb estructures narratives i vocabulari.
  • Dinàmica: la classe defineix personatges i ambient. L’IA proposa tres possibles conflictes. Els grups en trien un i hi afegeixen un gir propi. Tornen a l’IA per demanar finalitats alternatives i reescriuen l’última escena amb el to que hagin triat (misteri, humor, aventura).
  • Prompt d’exemple: “Dóna’m 3 conflictes possibles per a un conte amb una nena inventora i un gos que parla, ambientat a un mercat de poble. Escriu-los en frases curtes i sense final.”
  • Variant: convertir el conte en diàleg teatral i fer una lectura dramatitzada.

2) Museu de sons imaginaris

  • Objectiu: desenvolupar vocabulari sensorial i creativitat sonora.
  • Dinàmica: l’IA descriu “sons que no existeixen” (com sona la llum del matí o una bicicleta sota la pluja a càmera lenta). L’alumnat imita aquests sons amb la veu o objectes de l’aula i n’escriu etiquetes poètiques.
  • Prompt d’exemple: “Descriu 5 sons imaginaris en una frase cadascun, sense dir d’on provenen, només amb sensacions.”

3) Matemàtiques visualitzades

  • Objectiu: representar problemes de manera creativa i entendre processos.
  • Dinàmica: l’alumnat formula un problema quotidià (repartir cromos, planificar un berenar, mesurar un pati). L’IA proposa tres maneres de representar-lo (dibuix, taula, historieta). Els grups creen una solució visual explicada amb paraules.
  • Prompt d’exemple: “Proposa 3 formes creatives de representar un problema de repartiment de 24 cromos entre 4 amics amb condicions diferents.”

4) Ciències: preguntes impossibles

  • Objectiu: estimular la curiositat científica i fer prediccions.
  • Dinàmica: l’IA genera preguntes “i si…?” relacionades amb l’aire, l’aigua, els animals o les plantes. L’alumnat prediu què passaria i dissenya una mini-investigació o simulació domèstica segura.
  • Prompt d’exemple: “Escriu 5 preguntes ‘i si…’ sobre plantes d’interior que convidin a fer proves senzilles sense perill.”

Secundària: projectes que connecten disciplines

1) Campanya social multimodal

  • Objectiu: comunicar una idea amb impacte i evidències.
  • Dinàmica: trien un tema del centre (convivència, reciclatge, salut digital). L’IA ajuda a perfilar públics, eslògans i arguments. L’alumnat contrasta dades, crea una peça escrita, una visual i una oral, i justifica cada decisió.
  • Prompt d’exemple: “Dóna’m 3 eslògans i 3 arguments per convèncer adolescents que redueixin el temps de pantalla a la nit. To respectuós, dades verificables a comprovar.”

2) Laboratori de metàfores

  • Objectiu: millorar expressió escrita i pensament abstracte.
  • Dinàmica: a partir d’un concepte (llibertat, identitat, energia), l’IA genera metàfores de diferents registres. L’alumnat escull, combina i refina, i després explica per què funcionen o no en contextos concrets.
  • Prompt d’exemple: “Proposa 10 metàfores per parlar d’‘identitat’ amb registres que vagin de poètic a científic, indicant el to.”

3) Debat socràtic assistit

  • Objectiu: argumentar amb rigor i empatia.
  • Dinàmica: l’IA genera preguntes incòmodes i contraarguments. Els rols canvien: defensor, crític, moderador, verificadora de fets. Després, cada alumne escriu un paràgraf final amb la seva posició i amb referències a idees oposades.
  • Prompt d’exemple: “Planteja 5 preguntes obertes sobre l’ús de mòbils al centre que obliguin a considerar pros i contres socials i personals.”

4) Dades convertides en art

  • Objectiu: llegir i representar dades de forma creativa.
  • Dinàmica: a partir d’un full de càlcul senzill (temperatures, hàbits de lectura a la classe, velocitats en educació física), l’IA suggereix maneres originals de visualitzar i titular les dades. L’alumnat crea infografies i escriu una nota explicativa ètica sobre la representació escollida.
  • Prompt d’exemple: “Dóna’m 3 maneres creatives de visualitzar dades de temps de lectura setmanal per a un públic de 1r d’ESO, amb títols atractius i clars.”

5) Codis creatius

  • Objectiu: pensar algorísmicament per resoldre reptes visuals o musicals.
  • Dinàmica: l’IA proposa variacions d’un patró (fractal simple, ritme per capes, seqüència de colors). Els alumnes implementen la idea amb materials analògics o digitals, expliquen el “per què” i mesuren l’efecte del canvi d’una regla.
  • Prompt d’exemple: “Proposa 3 patrons repetitius per generar un mosaic amb només 3 formes i 2 colors. Inclou una regla de variació a cada patró.”

Metodologies, dinàmiques i rols per potenciar la imaginació

SCAMPER amb suport d’IA

  • Substitueix, Combina, Adapta, Modifica, Proposa altres usos, Elimina, Reordena. Demana a l’IA idees per a cada lletra sobre un objecte o text. Després, l’alumnat n’escull dues per prototipar.
  • Prompt d’exemple: “Aplica SCAMPER a una motxilla escolar i proposa una idea per a cada pas, en frases simples.”

Els 6 barrets del pensament

  • Assigna un “barret” a l’IA (dades, emocions, judicis, creativitat, organització, mirada positiva). L’alumnat compara com canvien les respostes segons el barret i integra les mirades.

Design Thinking versionat

  • Empatitza: l’IA ajuda a llistar necessitats d’un “usuari” fictici.
  • Defineix: reformula el repte amb límits clars.
  • Ideació: ronda d’idees ràpides, sense jutjar.
  • Prototip: maqueta, guió, storyboard, esborrany.
  • Prova: demanar a l’IA punts febles i a classe possibles millores.

Rols d’equip que funcionen

  • Curador/a: selecciona les propostes de l’IA i en justifica la tria.
  • Crític/a constructiu/va: identifica biaixos, exageracions o mancances.
  • Facilitador/a de prompts: escriu i refina instruccions clares.
  • Documentador/a: crea el diari de procés (captures, iteracions, decisions).
  • Artista/maquetador/a: dona forma final a la peça.
  • Verificador/a: comprova fets i fonts quan cal.

Dinàmiques anti-bloqueig

  • 7 minuts d’idees: temps curt per generar 20 propostes. Després, tria i millora’n 3.
  • Semàfor de riscos: verd (segur i ètic), groc (dubtes), vermell (no). L’IA pot justificar per què una idea és groga o vermella.
  • Quota d’IA: primer 5 minuts sense tecnologia, després 10 amb, i tancament de 5 min a mà amb decisions humanes.

Avaluació, evidències i feedback que ajuden a créixer

Avaluar creativitat no és puntuar “idees genials”. És observar processos, justificacions i evolucions. La tecnologia pot donar pistes, però el judici pedagògic continua sent humà.

Criteris útils per a una rúbrica

  • Originalitat: el producte final aporta un enfocament poc habitual i coherent.
  • Varietat: s’han explorat alternatives abans de decidir.
  • Qualitat del procés: es documenten prompts, iteracions i canvis amb sentit.
  • Claredat comunicativa: la idea s’entén i s’adapta al públic.
  • Ús responsable de l’IA: transparència, límits, citació de processos.
  • Transferència: connexió amb altres àrees o situacions reals.

Nivells descriptius (exemple breu)

  • Emergent: poques alternatives, justificacions superficials, dependència elevada de l’IA.
  • En progrés: algunes opcions, decisions explicades, revisió bàsica de resultats.
  • Assolit: diverses rutes explorades, decisions sòlides, millores clares a partir de feedback.
  • Avançat: combinació original de formats, reflexió crítica sobre l’ús d’IA i impacte en el públic.

Portafoli de procés

  • Diari de prompts: què vam demanar, per què, com ho vam ajustar.
  • Iteracions: primeres versions i millores, amb comentaris propis.
  • Metacognició: “Què he après? Què faria diferent?”
  • Transparència: quin percentatge del producte és generat i quin és editat/redissenyat per l’alumnat.

Feedback que impulsa

  • Observació específica: “La teva tercera proposta destaca perquè combina dades i emocions amb equilibri.”
  • Repte concret: “Afegeix una alternativa amb un to oposat i compara’l amb el teu to actual.”
  • Pregunta clau: “Quin criteri has fet servir per descartar les idees 2 i 5?”

Autoregulació i coavaluació

  • Checklist ràpid: he generat almenys 10 idees? he triat amb 2 criteris? he revisat biaixos?
  • Parelles crítiques: intercanvi de productes amb una pregunta i una proposta de millora.

Ètica, inclusió i gestió pràctica del dia a dia

Privacitat i seguretat

  • No introduir dades personals ni imatges identificables sense autorització. Millor treballar amb personatges i contextos ficticis.
  • Evitar pujar documents reals del centre. Si cal, fer servir versions anonimitzades.
  • Explicar a l’aula què és una dada sensible i acordar normes clares de classe.

Drets d’autor i atribució

  • Citar el procés: incloure en el portafoli els passos i prompts clau.
  • Revisar i reescriure: no publicar res generat sense passar-hi la nostra veu i criteri.
  • Parlar d’autoria col·lectiva: qui ha pres decisions? què aporta cada rol?

Biaixos i pensament crític

  • Provar amb noms, gèneres, cultures i contextos diversos i observar canvis.
  • Fer el “baròmetre de biaix”: l’equip valora de 1 a 5 si un resultat és estereotipat i proposa millores.
  • Comparar sempre amb fonts o experiències reals quan hi ha dades.

Inclusió i accessibilitat

  • Permetre canvis de canal: text simplificat, síntesi de veu, imatge, gestualitat.
  • Dissenyar tasques amb nivells: tothom pot entrar-hi, i qui vulgui pot anar més enllà.
  • Fer parelles rotatives: qui domina un format acompanya qui en prova un de nou.

Organització i logística

  • Racons de creació: text, imatge, veu, dades. Rotació cada 10–15 minuts.
  • Temps fora de pantalla: esbossar a mà, fer prototips físics, fer lectures en veu alta.
  • Planificació micro: reptes de 45–60 minuts amb fases definides.

Plantilla de sessió de 60 minuts (adaptable)

  • 5’ Escalfament: un repte petit (ex: 10 usos d’una goma d’esborrar).
  • 5’ Definir el repte: criteris d’èxit visibles a la pissarra.
  • 10’ Ideació assistida: generar variants amb l’IA i sense.
  • 20’ Prototip: primera versió tangible o presentable.
  • 10’ Revisió: l’IA assenyala punts febles; l’equip n’escull 2 per millorar.
  • 10’ Compartir i feedback: 1 elogi, 1 pregunta, 1 suggeriment per producte.

Problemes freqüents i com salvar-los

  • Dependència de la tecnologia: posa un límit de consultes i exigeix justificació de cada ús.
  • Resultats genèrics: demana context i criteris concrets al prompt; obliga a reescriure amb la pròpia veu.
  • Excés d’opcions: acorda de partida 3 criteris de selecció (públic, impacte, temps disponible).

Prompts i microestratègies per activar la creativitat

Prompts que funcionen bé a classe

  • “Dóna’m 8 idees per… amb 2 fàcils, 4 intermèdies i 2 valentes. Indica el temps i materials.”
  • “Reescriu aquesta explicació amb un to més proper i exemples de 1r d’ESO. Mantén els conceptes clau.”
  • “Proposa 3 maneres oposades de resoldre… i explica què guanyem i què perdem a cada una.”
  • “Assumeix el rol de crític constructiu: assenyala 3 punts febles i 2 millores concretes.”
  • “Transforma aquesta llista en un guió breu per a un vídeo de 60 segons amb introducció, exemple i tancament.”

Trucs de docent

  • Especifica el públic: “per a 5è de Primària que comença el tema”.
  • Demana formats clars: llista numerada, paràgrafs curts, esquema.
  • Inclou limitacions creatives: només 100 paraules, 2 colors, cap adjectiu repetit.
  • Fes iteracions curtes: idea bruta → comentari ràpid → millora puntual.

Quan fem de la IA una aliada, l’alumnat no només crea més i millor; també aprèn a pensar amb més consciència. El repte no és tenir totes les respostes, sinó saber formular bones preguntes, explorar camins i prendre decisions informades. A l’aula, dia a dia, aquestes competències es construeixen amb petites rutines creatives, una mica d’audàcia i molta cura pel procés. I la tecnologia, quan s’utilitza amb criteri i calidesa, hi suma de veritat.

Hola! Soc la Laia, professora de llengua i literatura catalana. Sempre he pensat que la paraula és una eina poderosa i que la IA pot ajudar-nos a jugar amb ella d’una manera creativa. A AprendreAmbIA.cat escric sobre com utilitzar la intel·ligència artificial per millorar l’escriptura, analitzar textos o inventar històries amb els alumnes. Crec que la tecnologia pot potenciar la creativitat i el gust per llegir i escriure.

Feu un comentari