Obrir la porta als mons possibles
La companya invisible
La imaginació es desperta quan té una mà amiga. La IA pot ser aquesta mà que apunta cap a un horitzó nou. No escriu per nosaltres, però ens xiuxiueja idees, gira el mapa, encén llums en racons que no havíem mirat. Com una veu a la biblioteca que diu prova aquesta pàgina, i de sobte tot s’obre.
Quan co-creem amb la IA, les paraules es converteixen en peces de mosaic. En posem una, la IA n’ofereix tres més. Triem, retallem, barregem. El text deixa de ser solitari i es fa conversa. La creativitat no s’aplana, s’expandeix. La clau és aquesta: nosaltres marquem el to i el rumb.
Un taller de paraules i imatges
Un món imaginari neix d’una espurna i creix amb capes. La IA ajuda a afegir-hi textura. Podem demanar versions, gir de veu, contradiccions interessants. També proposar objectes simbòlics, regles estranyes o paisatges impossibles i veure com responen els personatges.
- Generar pluja d’idees sobre espais, costums i mites locals.
- Explorar variacions de to: tendre, èpic, irònic, surrealista.
- Provar mapes conceptuals del món: clima, economia, rituals.
- Fer preguntes socràtiques que desemboquin en conflictes.
- Afegir detalls sensorials que converteixin la lectura en escena.
De l’espurna al mapa del món
Escalfament creatiu
Sempre començo amb una imatge que batega. Un port suspès en l’aire. Una ciutat que parla amb campanes. Tres regles del món i una excepció. La IA ens pot donar camins alternatius a partir d’aquesta primera línia. Si diem que el temps s’atura cada vespre, ella pregunta què passa amb les promeses que esperen. I així apareix el conflicte.
Podem jugar amb idees petites que creixen. Un objecte talismà que canvia de significat. Una paraula inventada que crea ofici i llegenda. O una pregunta impossible que obre portes. La IA és bona a l’hora de proposar variables i nosaltres decidim quines es queden al text.
Ritual de tres minuts
- Escriu una regla del món i una excepció que la trenqui.
- Demana a la IA tres maneres de fer-la visible a l’escena.
- Tria i barreja detalls per crear un símbol local.
- Esbossa un personatge que pateixi per aquesta regla.
- Tanca amb un microrelat de cinquanta paraules que la faci respirar.
Mapes i capes
Tot món és un palimpsest. Geografia i clima. Menjars i cançons. Lletres i calendaris. La IA ens ajuda a estratificar aquesta informació. Podem demanar tres versions d’un mateix barri i fer-ne un sol teixit. També explorar com canvien les places quan plou en diagonal o quan el vent porta records.
M’agrada preguntar-li quina festa d’hivern es fa aquí i quin secret s’hi amaga. Quines llengües conviuen i com es barregen al mercat. La IA proposa variants, però nosaltres donem coherència. Reescrivim, eliminem allò que no encaixa, fem tornar els símbols. El mapa no és una foto, és un poema que es reescriu.
Personatges que respiren dins del món
Arcs i conflictes
Un món sense gent és un museu buit. Els personatges necessiten desig, por i contradiccions. La IA pot ser un director d’escena que fa preguntes incòmodes. Què és el pitjor record que guarda la protagonista. Què passaria si el seu talent fos un perill per al poble. Quina promesa trenca la nit de la festa gran.
La gràcia és moure’ls per un terreny que respira. Si el riu porta memòries, qui s’hi banya cada vespre. Si les portes parlen, què expliquen quan ningú no escolta. La IA ens retorna variants de trajecte; nosaltres triem quina ferida cura i quina queda oberta. Allà on el personatge dubta, neix una escena.
Veus i registres
La veu és el cor de la història. Demanem a la IA versions amb llenguatge més auster o més líric. Monòlegs que tremolen. Diàlegs que grinyolen. Cartes que no arriben mai. Jo acostumo a escriure un diari breu del personatge i després li demano relectures amb matisos: més ironia, menys solemnitat, un ritme que respiri.
També cal vetllar per la cura. La IA pot repetir clixés si no l’orientem. Val la pena revisar estereotips, buscar mirades diverses i respectuoses. Si una representació fa nosa, la canviem. El món que creem diu molt de nosaltres. Que sigui un lloc on tothom pugui imaginar-se viu.
Del text a l’escena
Sensacions que fan memòria
Quan un món s’obre, volem sentir-ne l’olor. La IA ens pot suggerir detalls sensorials per convertir un paràgraf en escena. Soroll de teules quan baixa la temperatura. Llum verdosa a la biblioteca del port. Gust de sal a la pell de qui espera. L’objectiu és que l’alumnat llegeixi i vegi, escolti, toqui.
Podem demanar descripcions visuals per a escenografies dibuixades a mà o digitals, pistes sonores que inspirin ritme, llistes d’objectes per muntar un atrezzo de paper. La multimodalitat neix d’una idea senzilla: expandir el text cap als sentits perquè cada escena deixi rastre.
Jocs d’aula per fer viure el món
L’aula es transforma en taller i teatre. La IA ajuda a preparar materials que després modularem amb el grup. Ens dona esquelets, nosaltres hi posem pell i gest. El que neix en pantalla salta a la veu, a la cartolina, a la posada en escena. El món imaginari creix colze a colze, amb riures i silencis bons.
- Roda de metàfores que defineixin el paisatge i la seva ferida antiga.
- Tauler d’escenes amb targetes d’ambientació i microconflictes intercanviables.
- Museu de sons amb objectes que produeixen sons i textos que els descriuen.
- Guia turística del món en format fulletó amb rutes secretes i advertiments poètics.
- Debat del Consell on cada alumne defensa un interès del seu barri inventat.
Ètica i cura en imaginar mons
Autoria compartida i traça creativa
La IA és una eina, la veu és nostra. Podem mantenir una traça creativa del procés, guardar esborranys i versions, anotar què hem acceptat i què hem descartat. Això dona consciència d’autoria i ajuda a valorar el criteri. També ens permet parlar de què vol dir inspirar-se, transformar, citar, respectar.
A l’aula, fem explícit que l’originalitat neix de l’elecció. No n’hi ha prou amb la primera proposta. Cal mirar les alternatives, combinar, reescriure. Si un fragment ens recorda massa una obra coneguda, parem i busquem un gir propi. La creativitat és una conversa amb una mirada valenta.
Diversitat i respecte
Els mons imaginaris són oportunitat per mirar el nostre de costat. Busquem representacions diverses i curoses, preguntant a la IA per angles no centrals, per veus que normalment no escoltem. Revisem llenguatges, evitem tòpics, llegim en veu alta per sentir si alguna frase punxa on no toca.
També cuidem el ritme emocional. Si el conflicte és intens, obrim espais de pausa. Si apareixen temes delicats, marquem límits i alternatives. La imaginació és un lloc de llibertat que es cuida millor quan hi ha paraules clares i mans obertes.
Avaluar i celebrar el viatge creatiu
Rúbriques amb espai per a la sorpresa
Avaluar mons és avaluar camins. Proposo una rúbrica flexible que combini coherència interna, potència d’imatges, evolució de personatges i cura del llenguatge. Deixem una casella per a la troballa inesperada, aquell detall que no sabíem que necessitàvem. La IA pot ajudar a esbossar criteris, però el pes final és del nostre ull lector.
També valorem el procés. Mirar com ha crescut la idea. Quines versions han caigut i per què. Quan hem escoltat la IA i quan li hem dit no. Aquesta consciència del camí és l’aprenentatge més poderós. Ens fa lectors de nosaltres mateixos.
Diari de navegació
M’agrada demanar un diari breu amb entrades curtes. Avui he descobert que el meu barri olora a farigola i fum. Avui he canviat la veu del narrador perquè plovia per dins. Avui he matat una idea i n’ha nascut una altra. La IA pot suggerir preguntes que encenguin aquestes reflexions, i el grup les llegeix per fer comunitat.
Celebrar és part de l’avaluació. Fem una lectura pública amb llums baixes. Posem música, pengem mapes, deixem que els personatges passegin. El món imaginari és de tots durant una estona i això ens fa sentir part d’alguna cosa que té nom i també misteri.
Breu fragment d’un món compartit
Mostra
La ciutat penjava de ponts com lianes quietes. Al vespre, el vent feia campanes amb les robes esteses. Ningú gosava dir la paraula prohibida, però tothom la duia a la butxaca, escrita en un paper doblegat. Quan plovia en diagonal, els nens sortien a recollir records amb galledes petites. Després, a la cuina, les mares els triaven com qui escombra estrelles.
El rellotger obria el taller i deixava córrer els minuts per damunt del taulell. Triava els que brillaven, guardava els que s’esquerdaven. El dia que la Dora va entrar i va buidar la seva galleda, van caure records d’algú que encara no havia nascut. El rellotger va tancar els ulls i va escoltar com es feia silenci a la plaça. El món, de sobte, semblava més gran.
Obriu la finestra i deixeu entrar aire nou. Proveu avui a escriure una regla i una excepció, a donar veu a un objecte, a demanar a la IA tres camins i escollir-ne un. El primer pas ja és un món que s’estrena als vostres dits.
