Per què un diari personal amb una IA que fa de narradora
La màgia d’una veu que ens observa amb tendresa
Quan l’alumnat escriu un diari, guarda un trosset de temps dins d’una capsa de paraules. Si hi afegim una IA com a narradora, tenim una veu que recull els detalls menuts i els transforma en història. De sobte, la pluja deixa de ser soroll i es converteix en ritme, la vergonya en metàfora, el cansament en final de capítol. L’IA pot descriure com se sent la classe en tercera persona, o fer de narradora omniscient que observa amb afecte.
Imagina una escena senzilla de dilluns. Motxilles humides, un paraigua que no s’obre, un somriure que torna. La narradora invisible escriu que el passadís fa olor de pols i de ganes de començar. L’alumne descobreix que allò que viu mereix ser narrat, i que la llengua és un lloc on respirar.
Objectius d’aprenentatge
- Desenvolupar consciència narrativa i domini de la veu en primera i tercera persona.
- Treballar planificació textual, coherència, cohesió i precisió lèxica.
- Practicar la revisió i reescriptura amb suport d’una IA que dona idees sense substituir la veu pròpia.
- Explorar tons i registres diferents per adaptar la narració a la intenció comunicativa.
- Fomentar la metaemoció: posar nom al que sentim per transformar-ho en relat.
Disseny del projecte i ritme de treball
Fases en quatre setmanes flexibles
Setmana 1. Presentem el projecte i fem una caixa de records. Cada alumne guarda tres moments de la setmana en forma de nota breu, foto mental o dibuix. L’IA només entra com a convidada que aprèn com parla la classe. Escriurem un primer relat curt amb veu pròpia i una versió alternativa narrada per la IA.
Setmana 2. Construïm el diari. Escollim punt de vista, to i estructura. Fem miniesbossos d’entrada amb tres parts senzilles. La IA proposa metàfores suaus, millora connexions i suggereix finals que respiren. L’alumne decideix què es queda i què marxa.
Setmana 3. Ens endinsem en la veu de la narradora. Juguem amb la distància emocional i amb el ritme. La IA pot fer de narradora curiós-pluja, narradora humor-llapis, o narradora nostàlgia-cafeteria. Convertim sensacions en imatges i registrem l’evolució del personatge que som.
Setmana 4. Revisió i edició. L’IA es converteix en tallerista. Dona feedback sobre coherència, repeticions i riquesa de verbs. L’alumnat reescriu, afina i maqueta una selecció d’entrades. Preparem una lectura pública íntima a l’aula, amb llum suau i silenci que acompanya.
Materials i espais
Necessitem un quadern o document digital, una eina d’IA generativa de text disponible al centre i un racó de lectura. Podem fer servir targetes amb imatges i paraules que desperten idees. També és útil una capsa d’efectes sensorials: una closca de mar, una fulla de tardor, una corda fina. La narradora ho observa tot i ho cus.
La IA com a narradora que acompanya, no que substitueix
Com donar una veu pròpia a la narradora
Primer, definim la personalitat de la narradora. És una veu que escolta i entén, mai jutja. Pot parlar en tercera persona i descriure el protagonista com si el veiés des de la finestra del pati. També pot enfocar-se en objectes. Un cordó desfet que explica el matí. Una motxilla cansada que torna a casa.
Segon, acordem unes regles de joc. La narradora respecta l’autoria de l’alumne i s’adapta al to escollit. Evitem artificis exagerats i busquem una expressió cuidada, propera, precisa. L’IA no decideix el contingut emocional, només ajuda a donar-li forma.
Tallers d’escriptura amb suport de la IA
Taller de veus. L’alumne escriu un paràgraf en primera persona i demana a la narradora una versió en tercera persona amb un to més pausat. Comparen, escullen i mesclen. L’objectiu és entendre com canvia la mirada quan la veu es mou.
Taller d’imatges. Partim d’una escena concreta. La narradora proposa tres imatges per enriquir-la, sempre ancorades en detalls sensorials. L’alumne tria una imatge que li faci de pont i reescriu el fragment, amb verbs vius i adjectius que no pesen.
Taller de ritme. Ens fixem en la música de les frases. La narradora detecta repeticions, ofereix alternatives i ajusta la llargada de les oracions. Busquem un ritme que respiri, com una onada que va i ve, sense pressa.
Organització de les entrades del diari
Arquitectura senzilla i flexible
Proposem un esquema discret que acompanya. Títol delicat, escena concreta, pensament que fa de fil, tancament que mira endavant. La narradora pot suggerir títols que obren portes, no que les tanquen. Evitem ornaments que amaguin la veritat del que s’ha viscut.
Cada entrada pot començar amb una imatge, un so o una olor. Després situem el conflicte petit de la jornada. Una conversa que no ha sortit, un entrenament que costa, un somni que no vol despertar. Finalment, un gest de cura. El protagonista s’escolta i aprèn.
Variacions creatives
Entrada-objecte. Triem un objecte que narra el dia. La narradora reforça la coherència i conserva la veu de l’objecte, com si tingués memòria. Entrada-lloc. L’escola parla, el carrer té fred, el banc del parc guarda secrets. Entrada-doble veu. Alumne i narradora s’alternen amb paràgrafs breus i ritmats.
També podem fer una entrada col·lectiva. La narradora recull fragments de la classe i els converteix en un mosaic. Cada tros conserva el color de qui l’ha escrit. El resultat és un cor coral que batega amb veus diferents.
Avaluació amb sensibilitat literària
Indicadors clau per a la rúbrica
- Autenticitat de la veu de l’alumne i coherència del punt de vista triat.
- Estructura clara amb obertura, desenvolupament i tancament que connecta amb el sentit global del diari.
- Precisió lèxica i riquesa d’imatges, amb metàfores ajustades i verbs expressius.
- Revisió conscient amb aportacions de la IA integrades de manera crítica i personal.
- Evolució al llarg de les setmanes, visible en maduresa, ritme i gestió de les emocions.
Autoavaluació i coavaluació amb cura
Proposem un petit ritual setmanal. Cadascú llegeix en veu baixa una frase que li agradi. Després, escriu un comentari que comença amb una paraula amable i acaba amb una pregunta que obre camins. La narradora pot suggerir preguntes per aprofundir en el sentit de les escenes.
La qualificació final combina la rúbrica amb un portafolis que mostra el procés. Incloem esbossos, versions intermitges i decisions d’edició. La part més valuosa és el relat de com la veu de l’alumne s’ha anat fent forta, amb la narradora al costat i no al davant.
Inclusió, privacitat i benestar a l’aula
Adaptacions i suports per a tothom
- Opció d’entrades en àudio o dibuix, amb transcripció assistida i reescriptura guiada per la narradora.
- Bank de frases iniciadores i llistats de paraules sensorials per facilitar l’arrencada.
- Temps extra i parelles de confiança. Una persona llegeix, l’altra escolta i proposa una imatge que reforça el text.
- Entrades amb “plantilla de respiracions”. Tres pauses que ajuden a regular emocions abans d’escriure.
- Confidencialitat opcional. Algunes entrades només es comparteixen amb el docent i la narradora.
Ètica i cura de les dades
Abans de començar, parlem del que és personal i del que és privat. Evitem dades sensibles i usem pseudònims per a noms de persones o llocs concrets. Si l’eina d’IA permet ajustar privacitat, ho fem amb criteri. Si no, treballem amb textos desconnectats de dades reals.
Fem de la narradora una presència respectuosa. No emmagatzema informació que no cal, no comparteix res sense permís i aprèn a demanar menys per ajudar millor. Eduquem en pensament crític: l’alumne ha de poder dir no a una proposta de la IA i explicar per què.
Quan publiquem, triem formats que cuiden. Un recull intern per a la classe, una lectura íntima o una exposició amb fragments anònims. La narradora es fa petita perquè brilli la veu de qui escriu. L’objectiu és que l’alumnat se senti autor i, alhora, acompanyat.
Petites pràctiques que encenen la imaginació
Minutos d’or i fogueres de paraules
Comencem algunes sessions amb un minut d’or. Silenci curt, respiració, una paraula que cau al centre com una pedra en un estany. La narradora recull l’ona i en proposa una imatge. Cadascú transforma aquesta imatge en una frase. En tres minuts tenim un inici que vibra.
Tanquem de vegades amb una foguera de paraules. Cadascú deixa al foc una expressió que no li serveix, una cadira coixa, i n’agafa una de nova que li dona equilibri. La narradora suggereix sinònims que no forcen, alternatives que conviden a caminar.
Una idea final per dur a classe
Tria una escena d’avui i escriu-la en tres frases. Demana a la narradora que la transformi en una imatge que es pugui olorar i tocar. Torna al teu text i afegeix només el que et fa cosquilles al cor. Escriure és això, escoltar el món i deixar que ens parli amb la nostra veu.
