Quan la tecnologia aprèn a escoltar
Empatia no és un botó
L’empatia no es descarrega ni s’actualitza. L’empatia s’educa. Neix quan parem atenció a l’altre i ens deixem afectar. La tecnologia pot ajudar-nos a crear escenaris on aquesta atenció floreixi. Pot suggerir preguntes, oferir miralls, obrir finestres. Però l’abraçada continua sent humana.
Hi ha dies que el llenguatge és un pont i d’altres, un laberint. En aquests laberints, les eines d’IA poden convertir-se en mapes provisionals. No decideixen el camí, només il·luminen cantonades. La clau és fer que la llum no enlluerni, sinó que permeti veure matisos.
La poesia com a camí
La poesia ens ensenya a mirar amb delicadesa. Un vers és un gest. Una pausa és una mà estesa. Quan combinem poesia i tecnologia, naix una pràctica curiosa: fem preguntes a una màquina per parlar millor amb persones. Paradoxal, sí. Potser per això és potent.
Imaginem una activitat breu. Donem una imatge quotidiana: una tassa esquerdada. Demanem a una eina d’IA que generi tres veus diferents que descriguin la tassa: una nena, un avi, un desconegut a qui li tremola la mà. L’alumnat escolta les veus, reescriu, corregeix, afegeix memòria. Aprèn a canviar de perspectiva. I la tassa deixa de ser només objecte per esdevenir història.
La IA pot ensenyar empatia?
Simulació i vivència
La IA simula emocions, però no les sent. Això és un límit i, alhora, una oportunitat pedagògica. La simulació és un espai segur on practicar la mirada. Podem demanar a l’alumnat que revisi respostes generades per la tecnologia i hi detecti matisos, silencis i biaixos. La vivència, en canvi, es troba a l’aula: una conversa, un silenci llarg, una pregunta que tremola.
Quan la IA proposa un diàleg fictici entre dues persones en desacord, l’alumnat pot identificar quin gest acosta i quin separa. Aquesta lectura crítica construeix vocabulari emocional i habilitats socials. No perquè la màquina ho sàpiga, sinó perquè nosaltres en fem un bon ús.
El que pot i el que no pot
Per treballar amb consciència cal posar nom a les possibilitats i als límits. Una guia senzilla ajuda a fer-ho visible des del primer dia.
- El que pot: oferir múltiples veus, generar exemples ràpids, suggerir preguntes empàtiques, explicar situacions des de rols diferents.
- El que no pot: sentir dolor o alegria, substituir la conversa real, validar experiències personals, guarir ferides.
- El que cal fer: verificar, reescriure amb cura, contrastar amb l’experiència, afegir context i humanitat.
Tallers poètics per practicar la mirada
Exercicis breus per començar
Aquests exercicis són com gotes que, repetides, polen la pedra. Funcionen a totes les edats si adaptem el llenguatge. Busquen que la IA sigui una lupa, no un altaveu.
- Trio de veus: proposeu una situació simple, com arribar tard. Feu generar tres monòlegs interns: qui arriba tard, qui espera, qui observa. L’alumnat escull el fragment més empàtic i en reescriu un que el superi.
- Paraules que cuiden: introduïu un text fred i demaneu a la IA alternatives més respectuoses. Després, l’alumnat crea una llista de paraules pont per a conflictes reals a l’aula.
- Detall i metàfora: a partir d’una imatge comuna (un pati buit), la tecnologia suggereix metàfores diverses. L’alumnat en tria una i la converteix en haiku o microconte amb una emoció concreta.
Projectes d’aula amb profunditat
Quan l’activitat s’allarga, la cura creix. Propostes per a setmanes on volem teixir paciència i escolta.
- Diaris empàtics: cada alumne escriu una entrada des d’un personatge diferent. La IA dona feedback de to i coherència. El grup revisa i decideix com fer el text més respectuós i versemblant.
- Cartes que es responen: generem cartes anònimes de persones imaginàries amb preocupacions. L’alumnat respon amb consells i preguntes obertes. La IA proposa preguntes d’aprofundiment i nosaltres triem les que sumen.
- Cadàver exquisit amb brúixola: la tecnologia crea un inici i un final. El grup escriu el mig, cuidant el to dels personatges. Es revisa col·lectivament el respecte en els diàlegs.
Passos clau per facilitar
Perquè la poesia no es perdi en tecnicismes, l’adult fa d’acompanyant. Aquest itinerari ajuda a mantenir la direcció.
- Activar: plantejar la situació humana amb exemples propers.
- Explorar: generar propostes amb IA i detectar-ne el valor i els límits.
- Reescriure: afegir experiència, detalls sensorials i cures lingüístiques.
- Compartir: llegir en veu alta i recollir sensacions, no només opinions.
- Fer memòria: anotar què ha canviat en la nostra mirada i per què.
Avaluar sense fer mal
Com saber si creix l’empatia
Avaluar l’empatia demana mans suaus. No comptem llàgrimes. Observem gestos. La rúbrica pot ser un acord de classe més que un semàfor. Prioritzem evidències qualitatives: esmenes respectuoses, preguntes obertes, capacitat de reconèixer biaixos i responsabilitat en la paraula.
Proposeu una rúbrica curta que miri tres coses: escolta activa, cura del llenguatge i revisió crítica de la IA. Poseu exemples de frases que acosten i que allunyen. Convertiu la rúbrica en recordatori i no en condemna.
Eines de seguiment que sumen
Un sistema de seguiment senzill ajuda a fer visible el progrés sense pressionar. Tres pràctiques que funcionen amb grups diversos.
- Portafolis de veu: recolliu fragments de textos abans i després de revisions. Afegiu breus notes sobre com han millorat en respecte i matís.
- Diari de preguntes: cada setmana, una pregunta empàtica que l’alumnat ha fet. Es valoren intencions i efectes.
- Feedback circular: rodes de lectura on tres companys donen retorn amb un marc: allò que em fa sentir, allò que m’acosta, allò que m’agradaria entendre millor.
Ètica i cura: el marc que sosté
Seguretat emocional i privacitat
Abans d’encendre pantalles, acordem límits clars. Protegim dades personals, evitem temes sensibles sense suport adequat, i recordem que ningú està obligat a compartir allò que li fa mal. La tecnologia s’usa com a eina, no com a judici.
Expliqueu a l’alumnat què passa amb la informació que escrivim. Practiqueu amb casos ficticis. Quan la història sigui real, camineu amb prudència. El respecte comença per la porta d’entrada.
Inclusió i accessibilitat
L’empatia és també accés. Adaptem activitats perquè tothom hi pugui participar. Versions orals, visors de text, ritmes diferents. La IA pot convertir un text dens en un resum amable, generar imatges descriptives o suggerir metàfores més senzilles sense perdre profunditat.
- Doblar formats: text en veu i veu en text, perquè la comprensió no sigui un mur.
- Simplicitat rica: dues opcions de dificultat a cada tasca, amb el mateix objectiu emocional.
- Temps respectat: silencis i pauses com a part de l’aprenentatge, no com a absències.
Poètiques del dia a dia
La classe com a escenari de cures
Hi ha una cadira buida. Algú ha faltat. Escriure sobre la cadira pot ser un exercici de ficció i de respecte. Demanem a una eina que imagini tres motius possibles per aquella absència. Després, el grup decideix quina història no explicaria sense permís. La tecnologia proposa, la classe cuida.
Una mà tremola mentre llegeix. Aturem tot. Respirem. Demanem a la IA sinònims més suaus per a una frase dura. Substituïm la duresa per claredat. Practiquem com dir el mateix sense fer mal. Aprendre a parlar és aprendre a acollir.
Fragments que obren finestres
Una alumna escriu: Avui el pati era un mar gris, i jo era l’ona petita que no volia trencar. La IA suggereix imatges noves, però l’alumna en tria una i talla la resta. Decideix. Aquí hi ha l’aprenentatge: tenir criteri, saber què deixar fora perquè la veu pròpia soni neta.
Un alumne diu que no sap què sent. Generem preguntes suaus: On ho notes al cos. Quina imatge ho explica. Quin color no ho és. El text apareix. Escriure és ordenar aire. La tecnologia ajuda a posar paraules, però la respiració és nostra.
Demà, a l’aula
Trieu un objecte senzill que tots coneixeu. Feu que la IA en descrigui tres versions segons qui mira. En grup, escolliu la descripció més empàtica i reescriviu-la col·lectivament. Afegiu-hi una frase que comenci amb: Quan et miro així, entenc que… Llegiu en veu alta. Deixeu que les paraules facin lloc. Quan hi ha lloc, hi cap tothom.
