La personalització que obre portes i la que les tanca
Quan l’atenció individual es converteix en bombolla
La personalització ajuda a ajustar ritmes, interessos i suports. Però, de vegades, sense adonar-nos-en, crea una bombolla d’aprenentatge que desconnecta l’alumne del grup. Quan cada trajecte és tan diferent que gairebé no es troben, es perd el teixit que sosté l’aula. La IA pot accelerar aquesta separació si només recomana el que agrada i filtra el que desafia.
A l’escola, la personalització ha de fer visible el camí propi i, alhora, obrir finestres a altres veus. Necessitem que l’alumnat se senti competent amb el seu itinerari, però també part d’una comunitat. Sense aquesta equació, el progrés individual pot convertir-se en aïllament emocional i cognitiu.
Senyals d’alerta que podem detectar
Hi ha indicadors que ens avisen que la personalització s’està tancant en si mateixa. No cal esperar a un conflicte; petites pistes ens permeten actuar a temps i redissenyar el camí amb calidesa i criteri.
- Monotonia d’interessos en propostes i recomanacions, sense novetats ni reptes compartits.
- Absència de conversa sobre el que fan els companys, o desconeixement de projectes del grup.
- Productes finals solitaris que mai s’expliquen ni s’intercanvien amb l’aula.
- Dependència d’un sol canal (pantalla, text o àudio) sense diversificar experiències.
- Autonomia aparent que amaga por a equivocar-se davant els altres.
Quatre històries de classe que ens interpel·len
La Sara i el camí segur
La Sara és brillant amb els qüestionaris adaptats i progressa ràpid. Però tria sempre el mode silenciós i evita les presentacions. La seva personalització li dona seguretat, però ja no mira les idees dels altres ni demana feedback. Proposem tandems curts on ella porta la part tècnica i un company la veu pública, fins que se senti preparada per parlar en petit grup. L’objectiu és connectar competències, no substituir-les.
En Moha i la llengua que es fa paret
En Moha té itineraris en la seva llengua i suport de veu. Avança, però no conversa gaire en català. La personalització l’acompanya, però també el protegeix en excés. Introduïm activitats multimodals on pugui aportar imatges i gestos, i fem moments de codisseny amb companys perquè la llengua sigui un pont. Petits reptes orals, amb guions i rols, li donen espais per provar sense por.
La Júlia i el perfeccionisme silenciós
La Júlia utilitza l’assistent d’escriptura i entrega textos impecables. No demana ajuda, no mostra esborranys. La IA li ha escurçat el camí, però també l’ha deixat sola. Pactem un procés visible amb esborranys i anotacions, i una fase de coavaluació amable. No és només què escriu, és com ho construeix amb els altres.
En Pol i el ritme propi
En Pol necessita pauses, ordres clares i sensacions calmades. Les tasques personalitzades el tranquil·litzen, però el separen del grup. Dissenyem microtasques compartides amb temps flexible, on pugui sumar una peça concreta a un mural, una infografia o un experiment. L’objectiu no és treure-li soroll, sinó crear una orquestra amb espais per a totes les intensitats.
Personalització connectiva: disseny que suma vincles
Principis per a un itinerari que no aïlla
La clau és passar d’una personalització centrada només en la tasca a una personalització connectiva, que cuida el ritme individual i la pertinença al grup. No és afegir més tecnologia, és afinar el disseny perquè l’alumne se senti acompanyat.
- Dos temps sempre en cada seqüència: fase individual guiada i fase de trobada per compartir, revisar o combinar productes.
- Rols rotatius en parelles o trios: qui investiga, qui explica, qui pregunta. Tothom aporta i aprèn a escoltar.
- Productes amb destinatari real: exposició a un altre grup, lectura a un cicle inferior, mural per a la biblioteca.
- Serendipitat guiada: recomanacions que introdueixen una veu diferent o un contraexemple, pactades amb l’alumnat.
- Rituals de reconeixement: tres minuts finals per celebrar contribucions petites i col·lectives.
Dinàmiques per barrejar ritmes i mirades
Proposem trajectes amb capes. Primer, l’alumne treballa amb suport adaptat. Després, porta una peça al grup: una pregunta, un exemple, un error que vol entendre. El que és personal es torna matèria comuna. Les eines d’IA poden ajudar a preparar aquesta peça, però la conversa és humana.
Quan el grup comparteix, evitem comparar rendiments. Ens concentrem en estratègies que funcionen, dubtes que ens fan pensar i connexions inesperades. Així, el valor no és ser el més ràpid, sinó fer créixer la xarxa d’idees.
Fer de la IA un pont entre persones
Prompts que obren finestres de perspectiva
Les indicacions que donem a les eines d’IA poden promoure l’aïllament o la trobada. Si només demanem respostes ràpides, no apareix la diversitat. Si demanem comparacions, veus i dubtes, el resultat convida a parlar. Practiquem prompts que connecten.
- Demana tres mirades sobre un tema: una que hi estigui a favor, una en contra i una que aporti una pregunta nova per al grup.
- Inclou context d’aula: nivell del curs, interessos del grup i exemples propers perquè el text sigui compartible.
- Acaba amb una tasca social: prepara un resum de 90 segons per explicar a un company i una pregunta per escoltar-lo.
- Introduiex serendipitat: sol·licita un exemple d’un altre àmbit per obrir connexions creatives.
Serveis digitals amb límits cuidats
També cal posar termes clars quan usem serveis en línia. Prioritzem la privadesa i la sobirania de dades de l’alumnat. Expliquem què es recull, per a què i com ho protegim. Donem el dret a no ser personalitzat quan l’alumne ho necessiti, i ofereix alternatives analògiques o col·lectives.
En tasques creatives, orientem perquè la IA sigui una muleta temporal i no una crossa permanent. Visibilitzem el procés: esborrany, revisió, decisió final. I fem que el producte torni a l’aula amb preguntes, no només amb respostes.
Avaluar el benestar relacional i acompanyar
Indicadors per a tutories i equips docents
Avaluar també és cuidar. A més de competències, observem el benestar relacional. Ens preguntem si l’alumne sap amb qui pot treballar, si rep i dona feedback, si té espais per provar sense por. Petits instruments ens ajuden a detectar i actuar.
Un semàfor emocional setmanal dona pistes sobre com arriba a l’aula. Un sociograma digital mostra connexions que cal enfortir. Els minuts de xarxa al final de la sessió fixen una idea compartida i una persona a qui agrair.
El paper del docent davant la IA
El docent és el teixidor del grup. No ha de competir amb la IA, sinó posar-li criteri i afecte. Marca el ritme, defineix els límits, protegeix la diversitat. Quan una eina tan potent entra a l’aula, la nostra tasca és traduir-la en oportunitats de vincle, no en corredors solitaris.
Quan dubtem, tornem a la pregunta essencial: això que proposem, ajuda l’alumne a sentir-se part? Si la resposta no és clara, ajustem. La personalització és una promesa bonica quan es fa amb mirada comunitària. Demà, prova-ho amb un gest petit: un minut final on cada alumne comparteix una pregunta per a algú altre. Les preguntes, com els ponts, sempre es fan de dues bandes.
