El prompt com a llavor d’històries
Què és i què pot fer
Un prompt és una llavor que plantes a la ment i a l’eina d’IA per fer créixer una idea. És una invitació. Un murmuri que diu: imagina. Quan el formulis amb cura, l’IA respon amb propostes, girs i imatges que poden encendre la teva pròpia veu. I aleshores passa una cosa bonica: tu escoltes, selecciones, reescrius, i el text ja és teu. Una porta s’obre. Entra-hi amb pas suau i ulls desperts.
Pensa en el prompt com en el primer compàs d’una cançó. Marca el ritme, insinua el to i dibuixa el paisatge. Amb pocs elements, pot suggerir personatges, conflictes i atmosferes. La clau és ser tan concret com necessitis sense engabiar la sorpresa. Qui comença amb un “potser” sovint acaba trobant un “sí” que brilla.
Quatre formes de despertar la idea
Hi ha moltes maneres de començar. N’hi ha de més obertes i d’altres més dirigides. Aprendre a combinar-les és un joc i també una artesania. Tria la que més t’encaixi en cada moment i prova d’alternar-ne per fertilitzar l’imaginari.
- Obertura evocadora. Una imatge o sensació que convida a explorar. Exemple: una finestra encallada en un dia de vent suau.
- Restricció creativa. Una norma que força la inventiva. Escriure un monòleg sense verbs de moviment o un diàleg amb només cinc línies.
- Guspira de conflicte. Un dilema que demana decisions. Un personatge troba una carta escrita per la seva futura jo.
- Context i veu. Marcar temps, lloc i punt de vista. Una infermera del 1910 observa el primer llamp que no fa soroll.
Composar prompts que funcionen
Estructura clara
Quan dissenyes un prompt, imagina que poses ingredients dins d’una cassola. Si hi ha proporció, el gust s’eleva. Pots partir d’una estructura simple i potent: situació, veu, to, objectiu i límits. No cal usar-ho tot sempre. Ajusta segons el que vulguis provocar en el text.
Prova amb aquest esquema senzill. Situa l’escena en un lloc concret amb un objecte significatiu. Dona una veu a qui parla o narra. Decidexi si vols humor, tendresa o ombra. Explica què busques, com ara una pluja d’idees o tres inicis diferents. Tanca amb un límit amable: extensió, nombre d’idees, paraules que han d’aparèixer o que vols evitar.
Per exemple, un prompt com “Planteja tres primers paràgrafs per a una història d’amistat trencada en un poble costaner, amb una veu íntima i detall sensorial, i proposa un objecte que articuli el conflicte” ja activa una brúixola clara. No és una gàbia, és un far. I els fars orienten sense imposar el camí.
Paràmetres que donen color
Hi ha detalls que transformen un prompt en una invitació irresistible. Afegir temps i estació pot canviar la temperatura emocional del text. Indicar punt de vista aporta caràcter. Introduir un obstacle dóna tensió narrativa. I demanar variacions et regala opcions per triar.
Juga amb petites consignes. Un record que apareix només a través d’olors. Un paisatge que es percep amb els ulls tancats. Un personatge que menteix sense saber-ho. Tres finals possibles: lluminós, ambivalent, feréstec. Quan sumes aquests detalls, l’IA respon de manera més viva i et torna materials amb textura, com si poguessis tocar-los.
Taller pas a pas amb una eina d’IA
Preparació i primera embranzida
Abans d’obrir l’eina, atura’t un instant. Tanca els ulls i imagina un color per a la teva història. Escolta el soroll de fons. Pren nota d’una paraula que no vulguis perdre. Ara sí, escriu un prompt breu i clar. Demana idees abans que textos llargs. És millor començar amb pluja fina que amb tempestes.
Per exemple, pots començar així. “Vull idees d’escenes per a un relat breu situat en una biblioteca abandonada, amb to melancòlic i un personatge que amaga un secret. Proposa cinc escenes possibles, cadascuna amb un objecte clau i una pregunta dramàtica.” Rebràs un mapa. Tu decideixes on posar el peu.
Iterar sense perdre la teva veu
La força del procés és la conversa. Respon a l’IA com si parléssiu d’art. Digues què t’ha agradat i què no. Demana canvis concrets. No tinguis pressa. El text necessita respirar com la massa del pa. I tu ets qui tria el forn, la temperatura, la forma.
- Selecciona dues o tres idees que t’interessin. Explica per què t’atrauen.
- Demana aprofundir en el personatge, l’ambient o el conflicte. Tria només un element per volta.
- Afina el to. Més íntim, més irònic, més líric. Dona exemples curts de frases que t’agradin.
- Fixa límits. Extensió, ritme de frases, paraules a evitar, imatges recurrents.
- Reescriu tu un fragment amb la teva música. Torna a demanar idees per continuar, no frases fetes.
- Revisa coherència de veus, temps verbals, detalls sensorials. Busca el batec.
- Para quan tinguis prou matèria. Allunya’t i rellegeix en veu alta. Deixa que el text t’escolti.
Per mantenir la teva veu, demana que l’IA proposi camins però que no imposi frases. Prioritza esquemes, llistes d’escenes, arcs emocionals. Si la resposta sona plana, afegeix una condició: més textura sensorial, silencis significatius, metàfores discretes. Si sona carregada, demana netedat, aire, llum. Escriure és també esponjar.
Propostes d’aula i rituals d’escriptura
Escalfament creatiu
Comença amb cinc minuts de pluja d’imatges. Demana a l’IA un mosaic d’objectes vinculats a una emoció concreta. Tria’n un i, en silenci, escriu tres frases que no l’esmentin directament. Després, comparteix una frase amb el grup. No hi ha correcció, hi ha escolta. Així es conrea la confiança, el terreny més fèrtil per a la paraula.
Un altre ritual senzill. L’IA proposa tres escenes amb la mateixa situació en llocs diferents. Cadascú escull un espai i escriu un inici. Després, intercanvi de quaderns. L’altre continua amb un diàleg breu. Torna el quadern i tanca la peça amb un gest final: una porta que es tanca, un llum que trontolla, una olor que insisteix. La història respira a quatre mans.
Projectes breus i avaluació
Per a un microprojecte, demana a l’IA un itinerari de tres escenes i una sorpresa final. Reserva temps per reescriure. La reescriptura és l’afinació de la veu, la part més humana del procés. En l’avaluació, posa l’accent en el camí recorregut. Valora riscos assumits, coherència interna i neteja expressiva. L’objectiu no és fer-ho perfecte, és fer-ho viu.
Cuida també l’ètica del taller. Quan una idea ve de l’IA, indica-ho amb naturalitat. Quan la transformes, explica com ho has fet. Fomenta el respecte per la diversitat de mirades i llenguatges. L’IA pot fer d’ampliador, però el timbre és teu. Si sents que el text s’allunya, atura’t i pregunta’t què vols dir de veritat. La resposta és un lloc on tornar.
Banc de prompts inspiradors per començar avui
Imatges que encenen
Aquests prompts estan pensats perquè obrin camins i no imposin direccions. Pots canviar-ne el to, el lloc o la veu. Demana variacions quan una imatge et cridi. Tria’n un, escriu un inici de deu línies i deixa que la història et sorprengui.
- Una pluja fina entra per una teulada antiga i, sota cada degoter, neix un record que no sabies que tenies.
- En una estació buida, una veu anuncia un tren que ningú ha vist mai arribar. Escriu tres possibles destins.
- Un jardí nocturn ple de llums petites. Cada llum s’apaga quan algú diu una veritat.
- Una llibreta trobada en un banc. Les pàgines tenen lletres que canvien segons qui les llegeix.
- Un rellotge que compta enrere, però ningú sap per a què. Tres personatges l’escolten amb emocions diferents.
- A l’armari del passadís hi ha un abric que sempre fa olor de pluja, fins i tot a ple juliol.
- Un pont trencat a mitja riera. Les dues parts s’envien notes amb cordills i pinces de fusta.
- Una aula buida després de la tempesta. A la pissarra hi ha una frase escrita amb una lletra que no reconeix ningú.
- Una casa on les finestres no donen a fora, sinó a moments que encara no han passat.
- Una llibreria minúscula que només ven el primer capítol de cada història. Què passa quan algú demana el final.
- Una ciutat on cada nit es perd un carrer i l’endemà en neix un de nou amb un nom que ningú sap pronunciar.
- Un personatge sent el seu nom pronunciat per algú que no és present. Què vol i què tem després d’escoltar-lo.
Si prefereixes un marc més precís, afegeix detalls que guiïn l’IA i la teva mirada. Indica el temps verbal principal, l’edat del narrador, tres paraules que han d’aparèixer i una que no vols usar. Demana dues versions amb atmosferes diferents i comprova com canvia el batec del text. La mateixa escena pot ser boira o claror segons com la diguis.
I ara, una acció senzilla que pot canviar el teu dia. Obre un document buit, tria un dels prompts i escriu durant deu minuts sense aturar-te, sense esborrar, sense mirar enrere. Confia en la paraula. Quan tornis a aixecar el cap, potser hauràs trobat la teva pròxima història, petita com una llavor i prou valenta per créixer.
