Per què l’ús responsable importa en la creació artística amb IA
Una oportunitat per sumar, no per substituir
La creació amb IA és una porta oberta a noves formes d’expressió. Ens permet generar esbossos ràpids, variar estils i explorar idees que potser no hauríem imaginat. Tot i així, l’objectiu educatiu continua sent el mateix. Volem alumnes capaços de pensar amb criteri, de prendre decisions creatives i d’entendre què hi ha darrere de cada obra.
Treballar de manera responsable no és frenar la creativitat, sinó donar-li direcció. Parlem d’explicar com s’ha generat una imatge, d’avaluar si una referència és respectuosa i de protegir la privacitat de l’alumnat. Quan l’IA entra a l’aula, entren també noves preguntes ètiques. Aquestes preguntes són una oportunitat per educar en autonomia i consciència digital.
Principis bàsics per acordar amb l’alumnat
- Centralitat humana. L’alumne decideix i edita. La IA és una eina, no l’autora única.
- Transparència. Es documenta el procés, les eines i els paràmetres utilitzats.
- Consentiment i drets. Evitem estils d’artistes vius identificables i imatges de persones sense permís.
- Inclusió i biaixos. Revisem estereotips i busquem representacions diverses i respectuoses.
- Privacitat i seguretat. No compartim dades personals ni imatges sensibles.
- Sostenibilitat. Evitem generacions massives i guardem només versions rellevants.
Transparència, autoria i drets en projectes artístics
Transparència i autoria compartida
Cada obra feta amb IA té una doble autoria. Hi ha l’autoria humana, que defineix el concepte, el to i la selecció final. I hi ha l’autoria de la màquina, que proposa variacions, textures i resolucions inesperades. El que fa responsable el projecte és explicar aquest repartiment de rols. Qui ha pres cada decisió. Què s’ha generat i què s’ha retocat de manera manual.
A l’aula funciona molt bé acordar un sistema simple de crèdits. Títol de l’obra, autor o autora, descripció breu del procés i menció de la participació de la IA. També és útil incloure captures del procés o versions descartades. Aquesta traça dona valor educatiu a l’obra, perquè mostra el camí i no només el resultat.
Drets d’autor i consentiment
La major part de models d’IA han après a partir de grans col·leccions d’imatges i textos. Això no ens dona carta blanca per copiar estils específics d’artistes vius ni per recrear veus, cares o marques reconeixibles. A l’escola, és millor treballar amb referents oberts o clàssics i amb estètiques que descrivim en paraules pròpies. L’alumnat aprèn així a transformar i no a imitar.
Quan treballem amb fotografies personals, demanem permís, acordem usos i delimitem el context de publicació. Si no podem garantir el consentiment, fem servir avatars o personatges ficticis. Aquest criteri protegeix la comunitat i ensenya responsabilitat digital.
Diversitat i biaixos
Els models generatius poden amplificar clixés culturals. Per exemple, associar professions amb un gènere o un origen determinat. Per això, proposem que l’alumnat practiqui una revisió crítica. Després de cada generació, parem atenció a les representacions. Busquem si hi ha repeticions injustes i plantegem alternatives. Això converteix un possible error de la IA en un aprenentatge sobre justícia i representació.
Procés de treball a l’aula, de la idea a l’obra
Abans de generar
Comencem amb una pregunta creativa clara. Què vull comunicar i a qui. Dibuixem un mapa d’idees o fem un esbós ràpid a mà. Definim limitacions que ajudin a focalitzar. Format de cartell, paleta de colors, temps disponible i criteris de respecte. Un bon punt de partida facilita un diàleg útil amb la IA.
Presentem també el marc ètic del projecte. Què es pot fer i què no farem. A l’alumnat li dona seguretat saber que hi ha unes regles fèrtils que orienten la creativitat. És com posar una pista ben marcada per patinar sense por.
Durant la generació
Treballem en iteracions curtes. Fem una primera proposta amb un prompt senzill i la mirem amb lupa. Què funciona i què no. Afegim detalls de composició, ambient i emoció, però sense citar noms propis d’artistes. Si apareixen elements problemàtics, aturem, revisem el llenguatge i expliquem per què.
La clau és alternar generació i curació. Cada nova imatge o fragment de text s’analitza. Introduïm canvis intencionals i anotem el motiu d’aquests canvis. L’alumne entén que el valor no és fer molt, sinó escollir bé.
Després de generar
Arriba el moment de l’edició final. Ajustem tipografia, composició o paleta amb criteri artístic. Reduïm soroll, retallem elements i afegim capes de significat. També preparem la fitxa de procés, on es descriu el camí, les versions i el paper de la IA. Si es publica l’obra, revisem el context perquè el missatge no es desvirtuï.
Passos pràctics per organitzar el projecte
- Definir objectiu comunicatiu i restriccions creatives.
- Esbossar idees a mà i redactar un prompt inicial propi.
- Generar versions curtes i revisar biaixos o continguts sensibles.
- Iterar amb canvis mesurats i anotar decisions al quadern de procés.
- Editar manualment per ajustar composició i lectura visual.
- Atribuir, descriure el paper de la IA i afegir crèdits.
- Publicar amb criteris de privacitat i recollir feedback.
Prompts ètics i documentació del procés creatiu
Prompts que guien amb responsabilitat
Un bon prompt no només demana estil i color. Explica què volem transmetre i com ho farem de manera respectuosa. Evitem referències a artistes vius i apostem per descriptors descriptius. Llum suau, textura granulada, perspectiva baixa, atmosfera serena. Quan cal, definim límits clars. Sense rostres reals, sense logos, sense imitacions. Això ensenya que precisar és cuidar.
També val la pena pensar el prompt en capes. Primer la idea principal. Després, tres o quatre trets objectius de forma. Finalment, criteris ètics o d’inclusió. Si el resultat no s’ajusta, canviem una sola variable. Aquesta disciplina convertida en hàbit reforça el pensament crític i la responsabilitat creativa.
Quadern de procés i metadades educatives
El quadern de procés recull la història de l’obra. Idees prèvies, prompts utilitzats, captures d’iteracions i decisions d’edició. No cal fer-lo llarg. Ha de ser útil. Una o dues pàgines amb informació clau. El que importa és que es pugui veure el fil de pensament i el paper real de la IA en cada fase.
Quan publiquem o mostrem l’obra, afegim metadades educatives. Autor, curs, objectiu, paper de la IA, i un avís que indica que s’han respectat criteris d’inclusió i privacitat. Aquesta transparència no resta màgia a l’obra. En reforça el valor pedagògic i la confiança del públic.
Avaluació i publicació responsable
Criteris per a una rúbrica clara
Avaluar creació amb IA demana mirar més enllà del resultat. Considerem com s’han pres les decisions, com s’ha gestionat l’ètica i com s’ha comunicat el procés. Una rúbrica equilibrada dona pes a la idea, a l’execució i a la responsabilitat. Així evitem premiar només la destresa tècnica i fem visible el pensament.
- Intenció i idea. Claredat del missatge, originalitat i coherència amb l’objectiu.
- Procés i iteració. Qualitat dels prompts, revisions crítiques i millores justificades.
- Ètica i respecte. Absència d’imitacions evidents, cura de la privacitat i revisió de biaixos.
- Execució final. Composició, llegibilitat, edició manual i adequació al context de publicació.
- Transparència. Quadern de procés complet, crèdits i descripció del paper de la IA.
Publicació segura i feedback
Abans de publicar, revisem si hi ha dades personals o imatges sensibles. Si el projecte demana cares, millor avatars o il·lustracions. Explorem canals interns on el control és més gran i on el feedback es pot moderar. El context de presentació forma part de l’obra, per això és important curar l’espai d’exhibició.
El feedback és un aprenentatge en si mateix. Demanem comentaris que descriguin el que es veu, que interpretin el missatge i que facin propostes concretes de millora. Prohibim desqualificacions i fem visibles els criteris de respecte. Aprendre a mirar també és educació estètica.
Riscos freqüents i com els abordem
Alguns riscos es repeteixen. I es poden preparar. L’ús de models que produeixen clixés, la temptació de fer moltes versions sense criteri, la publicació irreflexiva a canals oberts i la confusió sobre autoria. Convertim aquests riscos en objectius de l’aula. Exercicis de revisió de biaixos, límits de generació, protocols de publicació i crèdits clars.
Quan hi ha dubtes, parem i conversem. L’ètica no és un manual, és una pràctica. Com més entrenem la mirada crítica, més natural es fa treballar amb responsabilitat creativa. La IA no elimina les preguntes. Les fa visibles i urgents, i ens convida a fer-ne pedagògicament part del procés.
Una reflexió breu sobre el paper del docent
Guia, no guarda de seguretat
El docent no és un mur que separa l’alumne de la tecnologia. És un guia que ajuda a formular bones preguntes, que convida a documentar el camí i que dona criteris per decidir. Acompanyem perquè l’alumnat aprengui a pensar i a crear amb sentit. No per posar un segell d’aprovació al final.
La creació amb IA pot ser un mirall de la nostra tasca. Quan proposem transparència, respecte i cura, l’aula es converteix en un taller honest. Si ens preguntem sovint si allò que fem construeix un món més just i obert, la resposta acostuma a ser inspiradora. Comencem avui amb una acció senzilla. Afegim al quadern de procés una línia que digui què hem après sobre ètica i creativitat en aquest projecte. Aquesta petita pràctica canvia la mirada i, amb el temps, canvia l’obra.
