Quan cada alumne troba el seu camí
Què vol dir personalitzar amb sentit
Parlar d’itineraris personalitzats és parlar de donar a cada alumne el que necessita per avançar amb seguretat. No és repartir fitxes diferents, és connectar objectius, interessos i ritme amb activitats i suports que s’ajusten amb suavitat. La IA pot actuar com una llanterna que ens ajuda a veure millor el punt de partida, les passes possibles i les petites victòries. Però la llanterna no substitueix el camí compartit: el vincle educatiu continua sent la brúixola.
Dades que compten, mirades que cuiden
La IA pot ordenar informació que sovint tenim dispersa: observacions del dia a dia, resultats de petites proves, comentaris de l’alumne, preferències d’aprenentatge, barreres i fortaleses. Amb aquestes peces, ens suggereix patrons i recomanacions que potser no veuríem a simple vista. El més important és mantenir el sentit humà: escoltar la veu de l’alumne, confirmar les hipòtesis i adaptar-nos amb respecte. Les dades són un mapa; l’acompanyament, el terra que trepitgem.
La IA com a aliada, no com a pilot automàtic
Quan la IA proposa activitats, ajusta nivells o crea recursos, ho fa a partir de criteris que nosaltres definim. El docent decideix què és essencial, què és optatiu i com s’avaluarà. El paper de la IA és facilitar, no decidir. Ens estalvia temps, ens suggereix variants i ens ajuda a fer seguiment, però l’ètica, la mirada inclusiva i la calor de l’acompanyament són nostres. Així convertim la tecnologia en un suport de qualitat i no en una pressa.
Com la IA construeix camins diferents dins la mateixa aula
Diagnosi inicial amable
Abans d’una unitat, podem oferir una breu activitat que mescli preguntes, mostra de treball i autoavaluació. La IA analitza les respostes i ens retorna tres perfils d’entrada amb punts clau: conceptes consolidats, possibles confusions i preferències de format. No és un etiquetatge, és un punt de partida flexible que canviarà a mesura que l’alumne avanci i se senti més segur.
Recomanacions que es mouen amb l’alumne
Durant la unitat, la IA pot anar suggerint petites adaptacions en temps real. Si un repte surt massa difícil, proposa un pont; si va massa fàcil, obre una extensió. També ajusta el format per fer-lo accessible: text simplificat, lectura en veu alta, suport visual o consignes pas a pas. La clau és que aquestes propostes siguin transparents, negociades amb l’alumne i coherents amb els objectius.
- Contingut i dificultat amb branques: repte base, suport extra o aprofundiment.
- Ritme i temps amb pausetes, temporitzacions flexibles i moments d’aturada per reflexionar.
- Formats i accessibilitat amb àudio, imatges, glossaris visuals i ordinadors de lectura.
- Suport i feedback amb pistes graduades, exemples model i preguntes metacognitives.
Disseny inclusiu pas a pas
Guia per crear un itinerari amb mirada d’equitat
Planificar un itinerari no és complicar-nos, és ordenar la diversitat perquè sigui manejable i justa. Amb la IA podem construir una estructura clara i alhora porosa, on cada alumne sap què ha de fer, com pot demanar ajuda i com sabrà que ha avançat. A continuació, una proposta de passos per començar amb seguretat i serenor.
- Defineix els objectius essencials i opcions d’ampliació amb criteris clars d’assoliment.
- Recull informació inicial amb una breu activitat diagnòstica i una autoavaluació d’interessos.
- Esbossa branques d’activitats: base, suport i aprofundiment amb durades orientatives.
- Prepara suports d’accessibilitat: versions simplificades, àudio, pictogrames, guies visuals.
- Estableix punts d’aturada per revisar el camí amb l’alumne i renegociar el següent pas.
- Configura el feedback perquè sigui específic, amable i orientat a estratègies.
- Documenta evidències de progrés amb petits artefactes: notes, enregistraments, fotos de processos.
Exemples de camins reals a l’aula
La Berta té dificultats de lectura i prefereix materials visuals. La IA genera un resum accessible del text, amb paraules clau i lectura en veu alta. Treballa en parella, construeix un mapa d’idees amb imatges i, quan se sent preparada, torna al text complet. L’objectiu és el mateix, però el camí respecta el seu ritme i li dona confiança.
En Karim ha arribat fa poc i encara està trobant el seu lloc. La IA proposa consignes senzilles, glossari bàsic i exemples multimodals. S’ofereixen activitats on pot demostrar comprensió amb dibuix o vídeo curt. Progressivament, es va incorporant al format escrit. El missatge és clar: pots aprendre i demostrar-ho de moltes maneres.
La Júlia necessita més repte. La IA obre una branca d’aprofundiment amb una miniinvestigació i una presentació per acompanyar companys. Aprèn, crea i té impacte en el grup. El seu progrés no és només individual, sinó que enriqueix la comunitat d’aprenentatge.
En Pol es bloqueja amb les proves. Planifiquem microtasques amb objectius petits i feedback immediat. La IA genera pistes graduades i un registre de progressos perquè ell vegi el camí fet. L’avaluació final es construeix amb una carpeta d’evidències. Menys ansietat, més sentit.
Avaluació, benestar i dades amb cura
Indicadors que importen de veritat
L’avaluació d’un itinerari personalitzat no pot reduir-se a un percentatge. Observem el que sovint no cap en un número: l’autonomia, la confiança, la capacitat d’explicar el que s’ha après i el gust per seguir explorant. La IA ens ajuda a agregar evidències i mostrar el progrés en forma de petites històries d’aprenentatge. Ens recorda que la millora és un procés i que cada avenç té valor.
Feedback que empodera
Un bon missatge de retorn parla d’estratègies i no d’etiquetes. En comptes de dir “ets bo en…”, diem “la teva manera de comparar exemples ha funcionat”. La IA pot suggerir models de feedback adaptats al to i a la situació, però la nostra veu hi posa l’afecte i el context. Quan l’alumne entén què ha fet bé i com continuar, el camí s’eixampla.
Privacitat i equitat al centre
Treballar amb IA implica cuidar les dades. Ens preguntem quines són necessàries, com s’emmagatzemen i qui hi té accés. També revisem possibles biaixos i evitem generalitzacions que encasellin. L’objectiu és garantir que la personalització amplia drets i oportunitats, en lloc de restringir-les.
- Minimitza dades i recull només allò que serveix per millorar l’aprenentatge.
- Anonimitza i protegeix les evidències sensibles i estableix rols d’accés clars.
- Revisa biaixos en consignes, exemples i criteris d’èxit amb mirada diversa.
- Ofereix alternatives offline o amb suport humà si la tecnologia falla o no és accessible.
- Inclou la veu de l’alumnat en les decisions sobre com es farà el seguiment del seu camí.
Idees per començar i fer-ho sostenible
Micropràctiques que pots aplicar demà
Tria una unitat propera i defineix-ne dos o tres objectius clau. Crea una activitat diagnòstica curta i configura amb la IA tres propostes d’entrada: base, suport i aprofundiment. Prepara una versió accessible del material principal i planifica dos punts d’aturada per conversar amb cada alumne. Dedica deu minuts setmanals a revisar els suggeriments de la IA i renegocia amb l’alumnat els següents passos.
Rituals d’aula que fan créixer l’autonomia
Incorpora petites rutines: al començar, cada alumne tria el seu punt d’entrada i escriu un propòsit. A mig camí, fa una pausa de metacognició amb dues preguntes simples sobre el que li ha ajudat i el que necessita. Al final, recull una evidència curta que mostri el procés. La IA pot organitzar aquestes evidències i proposar millores, però la celebració és nostra: reconeixem l’esforç i compartim aprenentatges a la veu de tots.
Quan personalitzem, no fem camins aïllats, fem una xarxa de senders que es toquen. La IA ens ajuda a il·luminar-los i a llegir millor la brúixola. El que dona sentit al viatge és l’acompanyament: una mirada que escolta, unes paraules que fan lloc i un pla que creix amb cada passa. Demà, prova d’afegir un petit pont on hi havia un salt. Veureu com el camí es fa més just i més vostre.
