Guia ràpida per escriure prompts efectius per docents

Guia ràpida per escriure prompts efectius per docents

Guia pràctica per crear prompts efectius d’IA a l’aula: defineix rol, objectiu, context i format. Evita errors i aplica una estructura de sis peces amb models reals per planificació, rúbriques i feedback, inclusió i privacitat. Inclou plantilles i passos ràpids per a Secundària i FP.

Com integrar la IA en l’avaluació sense perdre humanitat

Com integrar la IA en l’avaluació sense perdre humanitat

Avalua amb intel·ligència artificial sense perdre humanitat. Aplica transparència i equitat, crea rúbriques amb l’alumnat, dissenya tasques autèntiques i ofereix feedback accionable. Autoria transparent, pensament crític i privacitat al centre. Inclou protocols, exemples i checklist per docents que volen millorar l’aprenentatge i la integritat acadèmica.

La IA ens farà millors docents o més dependents?

La IA ens farà millors docents o més dependents?

Com ser millors docents amb IA: desenvolupa criteri, dissenya tasques de pensament profund, avalua amb intencionalitat i preserva l’ètica. Protocol 3-2-1, dieta d’ús i traçabilitat per diferenciar, estalviar temps i millorar l’aprenentatge amb evidències reals.

Com crear rúbriques d’avaluació amb ajuda de la IA

Com crear rúbriques d’avaluació amb ajuda de la IA

Guia pràctica per crear rúbriques de qualitat amb IA: defineix evidències i criteris amb verbs d’acció, estableix nivells i pesos, i genera descriptors observables. Inclou plantilles i exemples (exposició oral, informe de laboratori, narrativa), rúbriques d’un sol punt i adaptacions d’accessibilitat. Aprèn a fer bons prompts, co-crear amb l’alumnat i reduir biaixos per a una avaluació coherent, eficient i inclusiva.

Com dissenyar una exposició d’aula sobre la història de la IA

Com dissenyar una exposició d’aula sobre la història de la IA

Guia pràctica per crear una exposició d’aula sobre la història de la IA: objectius d’aprenentatge, preguntes guia, línia del temps amb contextos, racons temàtics i tallers interactius. Inclou metodologies participatives, rols de l’alumnat, recursos digitals, avaluació amb rúbriques, inclusió, mirada ètica i planificació setmanal.

Aplicacions d’IA per fer seguiment personalitzat de l’alumnat

Aplicacions d’IA per fer seguiment personalitzat de l’alumnat

Guia pràctica per al seguiment personalitzat amb IA en educació. Com transformar dades en senyals accionables per a docents: quadres de comandament intel·ligents, tutors digitals, anàlisi de produccions i rúbriques vives. Inclou passos per començar, flux de treball, adaptacions inclusives i bones pràctiques de privacitat, equitat i transparència. Potencia l’avaluació formativa, el feedback concret i itineraris d’aprenentatge a mida, amb el criteri docent al centre.

Aules que experimenten sense perdre el nord A molts centres de Primària i Secundària del país ja es treballa amb intel·ligència artificial d’una manera natural. No és una gran revolució amb focs artificials, sinó petites decisions del dia a dia que alliberen temps, obren noves maneres d’aprendre i ajuden a personalitzar l’atenció a l’alumnat. A moltes aules, l’IA entra per la porta del costat: com a suport a la lectura, com a assistent d’idees per a projectes o com a eina que facilita la inclusió. Quan preguntes als docents què els ha fet decidir-se, apareixen tres motius habituals: guanyar temps (preparar rúbriques, idees i materials), donar feedback més ric i immediat a l’alumnat, i impulsar projectes on les dades i la creativitat tenen un paper clau. La tecnologia no substitueix res essencial, però sí que actua com un bon coequip: discret, constant i disponible. També hi ha aprenentatges importants pel camí: establir límits clars (no compartir dades personals), fomentar el pensament crític (contrastar respostes i cites) i posar el focus en processos i productes propis de l’alumne, no en textos genèrics generats per una màquina. Amb aquest marc, l’IA se suma al projecte educatiu del centre amb sentit i serenor. Primària: llegir, escriure i crear amb suport d’IA En una escola de cicle mitjà, han convertit els contes del trimestre en una aventura multimodal. L’alumnat dicta la primera idea en veu alta i una eina de transcripció l’escriu; després, un assistent d’IA proposa tres girs de trama i noves paraules per enriquir el vocabulari. El resultat no és un relat “fet per la màquina”, sinó un brou d’idees que els nens i nenes editen, reescriuen i il·lustren. Avaluen l’evolució del text en un portafolis i comenten quines propostes de la IA han acceptat, adaptat o descartat. A primer cicle, mestres de llengua han adoptat l’IA com a “companya de lectura”. Els alumnes practiquen la comprensió lectora amb preguntes adaptades al seu nivell; si detecten dubtes, el sistema reformula la pregunta en format més senzill o ofereix pistes sense donar la resposta. Es treballa amb grups reduïts, i el docent pot circular i observar, perquè la tecnologia s’encarrega del ritme i de l’ajust de dificultat. En matemàtiques, una altra escola ha creat reptes de resolució de problemes on la IA genera variacions del mateix enunciat amb dades noves. Els infants comparen estratègies i expliquen el perquè del seu mètode. L’objectiu no és encertar l’operació, sinó verbalitzar el raonament. La IA ajuda a multiplicar oportunitats de pràctica sense caure en fitxes repetitives. Pel que fa a la inclusió, s’ha normalitzat l’ús de lectura en veu alta, subtitulació automàtica i resum en lectura fàcil per a qui ho necessita. Es fa amb naturalitat i respecte, com qualsevol altre suport. El missatge és clar: la tecnologia adapta el camí perquè tothom pugui avançar. Secundària: projectes, dades i pensament crític A l’ESO i Batxillerat, l’IA ha empès cap a projectes més oberts. En un institut de l’interior, l’alumnat de 3r d’ESO fa un treball sobre qualitat de l’aire. Recullen dades amb sensors del barri i, amb ajuda d’un assistent d’IA, netegen i visualitzen la informació. Després, escriuen conclusions i preparen un argumentari per presentar-lo al consistori. L’IA no “fa la recerca”: facilita passos tècnics perquè puguin dedicar més temps a interpretar i comunicar. En ciències, els docents utilitzen simulacions i generadors d’escenaris per practicar el “què passaria si…”. L’alumnat proposa una hipòtesi, ajusta variables i observa resultats. Cada equip ha de justificar els canvis i documentar errors. El professorat destaca com la IA accelera la iteració: més proves, més ràpid, amb registre de decisions. A llengües i socials, és habitual utilitzar la IA com a sparring. Serveix per fer pluja d’idees, estructurar arguments o comparar estils. Un exercici que funciona: demanar a l’assistent dues respostes oposades a una pregunta polèmica, detectar biaixos i refutar-los amb fonts pròpies. Així, la competència digital i la ciutadana van de la mà. La idea clau que repeteixen els docents: la IA és una veu a contrastar, no una veritat a copiar. Molts equips han redissenyat l’avaluació per centrar-la en processos visibles: diaris de treball, versions successives d’un mateix text, defenses orals i coavaluacions. La IA pot generar orientacions de millora concretes (“com puc fer la introducció més clara?”) i els alumnes les posen a prova. El feedback és immediat, però l’última paraula la té sempre el criteri del docent. Inclusió, avaluació i rol docent: tecnologia amb sentit Quan la tecnologia entra a l’aula amb calidesa, les barreres baixen. A centres amb alumnat nouvingut, s’utilitzen traduccions assistides per facilitar l’acollida i glossaris visuals per a vocabulari específic. A l’hora, es promou que l’alumne s’expressi en la llengua que domini i, progressivament, es treballa la transició cap al català. L’objectiu és pertinença i aprenentatge, no perfecció lingüística immediata. Docents d’educació especial expliquen que, amb eines de síntesi de veu i resums adaptats, alumnes amb dislèxia o TDAH poden seguir millor el fil. També subratllen la importància d’acords de centre: no es pugen imatges identificables, es desactiva qualsevol opció de guardar converses i es treballa amb materials de prova quan es vol investigar una funcionalitat. Petits hàbits que construeixen confiança. Pel que fa al rol docent, la sensació general és que la IA suma temps qualitatiu. Menys hores de crear variants d’exercicis, més estona per observar i conversar amb els alumnes. El professorat es converteix encara més en entrenador de processos: pregunta, modela, desafia i celebra avanços. La tecnologia es queda amb la part repetitiva; les persones, amb el que és significatiu. Finalment, molts claustres han obert espais de conversa: com es cita la col·laboració amb IA? quin tipus d’encàrrecs eviten la còpia mecànica? com es treballa l’ètica i l’impacte social? Són preguntes necessàries. Quan el centre les assumeix en equip, l’ús es torna coherent i esperançador. Idees per aplicar demà a classe Reformula una activitat existent: demana a un assistent d’IA tres nivells de dificultat del mateix enunciat i utilitza’ls per fer grups flexibles. Feedback instantani: fes que l’alumnat demani a la IA tres millores concretes d’un paràgraf seu, i que marqui en color només els canvis que adopta. Lectura guiada: prepara cinc preguntes de comprensió amb pistes graduades; si un alumne s’encalla, la IA ofereix una pista, no la resposta. Sparring d’arguments: demana a la IA contraarguments a la tesi de l’alumne i treballa una rèplica amb dades o exemples propis. Rúbrica en 10 minuts: escriu els criteris clau i demana a la IA descriptors per a quatre nivells. Revisa’ls i adapta’ls al teu context. Seguretat i hàbits: acord de classe per no compartir dades personals ni imatges i per citar quan s’ha utilitzat suport d’IA en una tasca.

Experiències reals d’escoles que fan servir IA

Què veiem quan entrem a les aules: una panoràmica propera A moltes escoles de Catalunya, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una curiositat i s’ha convertit en una companya de feina. No fa soroll, no ocupa lloc, però apareix quan el grup classe planifica un projecte, quan una alumna busca una manera millor d’explicar … Seguir llegint