Foto de perfil de la LaiaLaia Puig

Hola! Soc la Laia, professora de llengua i literatura catalana. Sempre he pensat que la paraula és una eina poderosa i que la IA pot ajudar-nos a jugar amb ella d’una manera creativa. A AprendreAmbIA.cat escric sobre com utilitzar la intel·ligència artificial per millorar l’escriptura, analitzar textos o inventar històries amb els alumnes. Crec que la tecnologia pot potenciar la creativitat i el gust per llegir i escriure.
La bellesa imperfecta de l’escriptura assistida per IA

La bellesa imperfecta de l’escriptura assistida per IA

Guia pràctica per escriure amb IA sense perdre la veu pròpia: imperfecció creativa, tècniques de generació-selecció-reescriptura, activitats d’aula, criteris d’avaluació, ètica i rutines per mantenir la mà calenta.

Reflexions sobre l’art i la tecnologia a l’aula

Reflexions sobre l’art i la tecnologia a l’aula

Guia per integrar arts i IA a Secundària amb activitats, projectes i micropràctiques; rúbriques i portafolis amb traçabilitat; ètica (autoria, dades, biaixos), equitat i accessibilitat. Fomenta pensament crític, creativitat i competències digitals amb el docent com a mediador.

Quan la tecnologia es posa al servei de l’alumnat amb NESE A l’aula veiem cada dia que els ritmes i les maneres d’aprendre són diversos. Els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint necessiten una mica més d’acompanyament, d’anticipació i d’adaptació. La intel·ligència artificial, ben enfocada i amb criteri pedagògic, s’ha convertit en una aliada que ens ajuda a personalitzar, a clarificar consignes i a donar feedback més ràpid, sense perdre calidesa humana. El meu primer contacte real va ser en un 2n d’ESO amb molta heterogeneïtat. Vam començar amb petits canvis: consignes simplificades, lectura assistida i suport visual generat a partir dels apunts de classe. No era màgia, però sí un alleujament per a tothom. Els alumnes ho van notar: menys angoixa, més autonomia i, sobretot, la sensació que els materials “parlaven” el seu idioma. Quatre escenes d’aula: què fem i què notem Dislèxia a 2n d’ESO. La Marta s’ofegava en textos llargs. Vam començar a oferir-li versions simplificades amb paraules clau destacades i resums en llenguatge planer. Un lector de text li permetia escoltar mentre seguia amb el dit. En treballs escrits, utilitzava un assistent per revisar ortografia i suggeriments de claredat, sempre amb una regla clara: acceptar canvis que entengui i pugui explicar. En dues setmanes, va dir: “Ara puc començar sola”. TDAH a 5è de Primària. El Pol perdia el fil a mig exercici. Li vam preparar targetes de tasques amb passa a passa i una “checklist” que un assistent d’IA generava a partir de la rúbrica del projecte. A l’ordinador, un recordatori amable apareixia cada 10 minuts amb una pregunta concreta: “En quin pas vas? Què et falta per acabar?” Menys interrupcions i més entregues a temps. Alumnat nouvingut a 1r d’ESO. La Fatou tot just començava a entendre el català. Per a ella, traduíem consignes clau i creàvem glossaris visuals amb imatges senzilles i exemples de frases d’aula. També feia servir un resumidor per obtenir versions breus dels text expositius. No substituïa l’aprenentatge de la llengua, però li obria la porta a participar des del primer dia. TEA a 6è de Primària. L’Arnau necessitava anticipació i ordre. Amb l’ajuda de l’IA, generàvem guions visuals de la sessió, amb icones i temps aproximats. També elaboràvem “escenes socials” en forma de vinyetes per practicar moments complexos: demanar torn, treballar en parella, gestionar una crítica. Menys sorpreses, menys estrès i més espai per al contingut. Com ho organitzem al centre: acords, rols i privacitat La clau no és només l’eina, sinó el marc. Al nostre equip vam pactar tres coses: per a què fem servir la IA, com cuidem les dades i quin acompanyament donem a l’alumnat. Propòsit clar. Les eines s’utilitzen per alinear-se amb objectius pedagògics: comprensió lectora, planificació de tasques, feedback formatiu i accessibilitat. Evitem la temptació de fer “més del mateix” amb una capa de tecnologia. Protecció de dades. No hi carreguem noms d’alumnes, diagnòstics ni documents identificables. Quan cal personalitzar, fem servir descriptors genèrics i guardem els materials en entorns del centre. Els alumnes aprenen bones pràctiques: res d’informació personal, revisar abans d’enviar, i demanar permís per compartir. Rols i temps. Definim moments d’ús: entrada amb anticipació visual, taller guiat, i tancament amb feedback. Marquem límits d’exposició a pantalla i alternatives analògiques equivalentes. La IA és una crossa, no la cama. També ens coordinem amb orientació i EAP per assegurar que les adaptacions tecnològiques encaixen amb els informes i les mesures del centre. Si detectem millores o dificultats, les incorporem al Pla Individualitzat amb evidències concretes (exemples de produccions, rúbriques, autoavaluacions). Avaluar amb criteri i cuidar l’autonomia La tecnologia pot millorar l’equitat si la lliguem a l’avaluació formativa. Quan simplifiquem un text, no rebaixem el repte cognitiu: ajustem la porta d’entrada. Quan oferim un revisor d’estil, convertim els canvis en aprenentatge metalingüístic: “Per què aquesta frase s’entén millor? Quina regla hi ha al darrere?” Les rúbriques són el nostre timó. Generem versions al nivell de cada alumne i, a partir d’aquí, l’assistent d’IA pot crear feedback breu i específic: una fortalesa, una millora i un repte. Demanem sempre una resposta metacognitiva de l’alumne: què mantindrà i què canviarà a la propera tasca. La part emocional és central. Amb NESE, el sentiment de competència sovint és fràgil. Ens funciona començar amb “microèxits” i verbalitzar-los. La IA ens estalvia temps en la part mecànica i ens el regala per mirar als ulls, escoltar i ajustar el ritme. Això sí: expliquem què fa i què no fa la tecnologia, i recordem que no substitueix especialistes ni docents. Detalls que marquen la diferència a l’aula Petits gestos sostenibles multipliquen l’impacte. A l’aula podem oferir consignes amb tres capes: completa, simplificada i en pictogrames. Els alumnes trien la que els va millor. En projectes, proposem formats d’expressió diversos: text, àudio, presentació, maqueta. Si la IA ajuda a preparar el contingut, demanem evidències del procés: esquemes, llistes de paraules, primer esborrany. El professorat guanya també serenor. Preparar resums, bancs d’exemples o variacions de dificultat deixen de ser tasques impossibles. Ens mou la idea de disseny universal: el que beneficia una part, sol beneficiar a tot el grup. I, al final, l’objectiu és que cada alumne trobi una via per comprendre, expressar-se i sentir que hi pertany. Idees per aplicar demà a classe Converteix una consigna llarga en tres versions: completa, simplificada i amb exemples. Imprimeix-les en targetes de color i deixa que l’alumnat triï. Genera una checklist pas a pas a partir de la rúbrica d’un projecte i dona-la a l’alumnat amb TDAH. Afegeix temps orientatius i un espai per autoavaluar-se. Prepara un glossari visual del tema amb definicions en llenguatge planer i una imatge per entrada. Va genial per a nouvinguts i també per a tothom. Ofereix versions en àudio dels textos clau de la setmana. L’alumnat amb dislèxia o dificultats lectores ho agrairà, i els altres ho poden escoltar mentre subratllen. Crea anticipadors visuals de la sessió: ordre d’activitats i durada. Penja’ls a la pantalla a l’inici i deixa’ls visibles en petit a la pissarra. Demana a l’assistent que generi tres preguntes de reflexió personalitzades per a cada alumne en el tancament del projecte: una fortalesa, una millora i un repte.

La IA com a suport per a alumnes amb NESE

Una rampa d’accés que suma, no substitueix Quan parlem d’intel·ligència artificial a l’escola, sovint pensem en tecnologies llunyanes. A l’aula, però, esdevé molt concreta: un text que es pot escoltar, una explicació que s’adapta al nivell de lectura, una llista de passos que redueix l’estrès davant una tasca llarga. Per a l’alumnat amb necessitats específiques … Seguir llegint

Creativitat i IA: un tàndem a l’aula Quan incorporem un assistent d’IA com a company de procés, l’alumnat descobreix que imaginar i provar té tant de valor com encertar. A l’aula podem fer que la tecnologia sigui el punt de partida per explorar, equivocar-se i millorar. No es tracta de demanar una idea i prou, sinó d’entrar en diàleg: “Què més podem fer?”, “I si canviem el punt de vista?”. La clau és posar la mirada en el camí, no només en el resultat. Amb Primària, l’IA pot ser una capsa de sorpreses que ajuda a inventar personatges, escenaris i trames. A Secundària, pot impulsar projectes interdisciplinaris: dissenyar un prototip, reimaginar una obra literària, crear una campanya de sensibilització o elaborar hipòtesis en un experiment. Quan l’IA entra a classe amb una intenció clara, el professorat guanya temps per guiar i fer preguntes de qualitat. I els i les alumnes comprenen que l’eina no és qui crea; crea la persona que sap fer-la servir amb criteri. Com dissenyar activitats que encenguin la imaginació Una bona activitat creativa amb IA comença amb un repte obert i unes consignes que conviden a explorar. No calen instruccions complicades; n’hi ha prou amb marcs clars i un marge per jugar. Proposta de cicle de treball senzill: Esborrany: l’alumnat genera idees, esquemes o esbossos a mà o oralment. Diàleg amb l’IA: prova versions, demana alternatives, demana que expliqui el per què. Selecció i millora: el grup decideix què funciona i què no, i reescriu o redissenya. Mostra i retroacció: es comparteix el procés i s’integra el feedback del professorat i dels companys. Funciona especialment bé afegir restriccions creatives: “explica la fotosíntesi com si fos un rap”, “crea un personatge amb un defecte encantador”, “dissenya un cartell només amb tres colors i una paraula”. Les limitacions activen la inventiva i faciliten l’avaluació. Per encendre la curiositat, alterna rols: qui crea, qui fa de curador (triar i polir), qui fa de crític, qui fa de portaveu. A les parelles o petits grups, l’IA entra com un membre més de l’equip: proposa, pregunta, dona pistes, però la decisió final és humana. Eines i formats per a diferents àrees No cal centrar-se en cap plataforma concreta. Pensa en famílies d’eines i en el que poden aportar a cada matèria: Text i conversa: per idear trames, explorar estils, sintetitzar informació complexa o preparar guions de presentacions. Imatges i disseny: per generar esbossos, icones o paisatges imaginaris que inspirin projectes d’arts, tecnologia o llengües. Àudio i música: per inventar sintonies, ritmes o podcasts; ideal per a rap de continguts a Primària o magazines a Secundària. Parla a text i text a parla: per a lectures model, dictats creatius o accessibilitat. Anàlisi de dades i simulació: per crear escenaris “i si…?” a ciències socials, matemàtiques o economia. Exemples d’aplicació: Llengua: a 6è, l’alumnat coescriu contes a partir d’un personatge creat amb l’IA i reescriu el final canviant el punt de vista. A 3r d’ESO, es treballen articles d’opinió amb tres versions de to i registre per conèixer les eines de la retòrica. Ciències: a 1r d’ESO, es formula una hipòtesi sobre el canvi de temperatura en diferents materials i l’IA ajuda a generar possibles variables a controlar. Després, l’alumnat valida i descarta les propostes, i dissenya l’experiment real. Educació visual i plàstica: a 5è, es creen esbossos d’un “museu del futur” amb diferents estils. Els i les alumnes trien una proposta, la redibuixen i hi afegeixen textures i detalls manuals. Llengües estrangeres: l’IA pot actuar com a interlocutor amb un rol (cambrer, periodista, guia turístic) i el grup hi practica converses amb suport visual o frases model, per guanyar fluïdesa i confiança. Avaluar i fomentar l’originalitat amb criteri La creativitat també s’ensenya a avaluar. Una rúbrica senzilla pot incloure: originalitat (novetat i sorpresa), pertinència (respon al repte), qualitat formal (claror i cura), i procés (iteracions, decisions, ús crític de l’IA). Cal deixar clar que el procés compta i que cal refer la feina si cal. Demana evidències del camí: captures o anotacions de les interaccions amb l’IA, primeres versions i canvis fets. Això facilita la coavaluació i la metacognició: “què m’ha ajudat?”, “què faria diferent?”. La responsabilitat digital és part de l’aprenentatge. A l’aula, consensueu unes normes d’ús: no compartir dades personals, citar l’ajuda de l’IA al final dels treballs, verificar fets quan es treballa amb continguts informatius, i detectar biaixos o estereotips en les propostes generades. Convertiu-ho en un joc d’investigació: “què hi ha aquí que no quadra?” Organitzar la classe perquè la IA sumi Perquè tot flueixi, planifica moments i rols. Una dinàmica útil és l’aula per estacions: ideació, prova amb IA, prototip manual, i presentació. Cada grup rota i el professorat acompanya on hi ha més dubtes. Treballa en parelles o trios per decidir millor: una persona escriu les consignes, una altra revisa i afegeix restriccions, i la tercera valida i connecta amb el repte original. Això redueix la dependència de l’eina i eleva el llistó. Combina digital i analògic. Dibuixar a mà, construir amb materials senzills o practicar la lectura en veu alta dona cos a les idees digitals. L’alumnat entén que la creativitat travessa formats. Finalment, ajusta l’accessibilitat: lectura amb veu, resums en diferents nivells, pictogrames o esquemes. L’IA pot ajudar a adaptar sense rebaixar l’exigència, afavorint que tothom hi trobi lloc. Idees per aplicar demà a classe Pluja d’idees guiada: proposa un repte (“com podem millorar el pati?”). L’IA genera llista d’opcions; el grup tria tres idees i les millora amb criteris de viabilitat i impacte. Tanca amb un cartell o infografia feta per l’alumnat. Conte remesclat: a partir d’un conte clàssic, l’IA suggereix tres girs inesperats. Cada parella n’escull un i reescriu una escena curta, treballant el punt de vista i el to. Lectura dramatitzada final. Rap de continguts: demana a l’IA una lletra sobre fraccions, fotosíntesi o figures literàries. L’alumnat revisa rimes i exactitud, afegeix exemples propis i grava una versió amb base rítmica casolana. Museu d’ecosistemes impossibles: genera esbossos d’hàbitats imaginaris. El grup analitza què és científicament inconsistent i “corregeix” l’ecosistema amb cartells explicatius. Debat amb rols: l’IA prepara arguments a favor i en contra sobre un tema ètic (adaptat a l’edat). L’alumnat selecciona els millors punts, els contrasta amb fonts de classe i fa un debat curt. Guia de viatge en 8 frases: l’IA proposa un itinerari d’un barri del municipi. Els i les alumnes el simplifiquen en 8 frases útils i hi afegeixen icones i mapes dibuixats a mà.

Idees per treballar la creativitat amb intel·ligència artificial

Una mirada creativa a l’IA a l’aula A l’aula podem convertir la intel·ligència artificial en una companya d’idees. No és un atajo per fer la feina; és una lupa que amplia possibilitats, un mirall que torna propostes i una capsa d’eines per reimaginar formats. Quan treballem la creativitat amb l’alumnat, l’important no és “què genera” … Seguir llegint