Quan i per què utilitzar ChatGPT a l’aula de Ciències
Has intentat explicar el corrent elèctric amb dibuixos i metàfores, però la classe es divideix entre qui ho entén i qui es perd? A Ciències, el repte és convertir allò invisible en comprensible. Un xat d’IA com ChatGPT pot ser un company de laboratori que genera exemples, analogies i preguntes a mida. No substitueix el teu criteri ni el treball experimental, però ajuda a fer la ciència més visual, propera i motivadora.
Quan utilitzar-lo a l’aula de Ciències
Hi ha moments del procés d’aprenentatge on l’assistent d’IA encaixa com una peça de puzzle. No cal utilitzar-lo sempre, sinó en punts concrets on aporta claredat, varietat de llenguatge i idees ràpides. Pensa’l com una lupa pedagògica que amplia detalls que l’alumnat no veu a simple vista.
- Abans d’una unitat: activar coneixements previs amb preguntes i analogies senzilles. Per exemple, comparar una cèl·lula amb una ciutat per identificar funcions bàsiques.
- Durant una pràctica: generar hipòtesis alternatives, prediccions i preguntes socràtiques mentre experimentem amb densitats o circuits.
- Després de l’activitat: fer resums a diferents nivells, glossaris accessibles i explicacions per acompanyar l’estudi a casa.
- Per preparar avaluacions: crear bancs de preguntes variades, incloent situacions reals, i propostes de feedback immediat.
Si una explicació s’encalla, si falta temps per generar exemples, o si vols adaptar el llenguatge a diversos nivells, és un bon moment per obrir el xat. I sempre amb la nostra mirada docent al davant.
Per què pot sumar en Ciències
La ciència és un mapa immens. L’IA ajuda a dibuixar camins personalitzats per a cada alumne. Pot reformular conceptes, crear analogies noves i proposar preguntes encadenades que fan pensar. L’objectiu no és donar respostes màgiques, sinó desencadenar el raonament.
- Personalització: adapta el vocabulari, ofereix exemples del seu entorn i suggereix pistes pas a pas sense revelar la solució.
- Visualització mental: crea imatges verbals clares. El sistema digestiu com una cadena de muntatge, o la fotosíntesi com una cuina solar.
- Estimula el mètode científic: fomenta la formulació d’hipòtesis, variables i controls amb preguntes guiades.
- Inclusió: ofereix resums curts, versions amb lectura fàcil i llistes de paraules clau. Acompanya qui necessita més temps.
Amb l’IA podem entrenar el pensament crític. Contrastar la resposta del xat amb dades, buscar incoherències i verificar fonts és una pràctica potent. La ciència creix quan dubtem amb criteri.
Com utilitzar-lo de manera segura i pedagògica
El valor educatiu depèn de com formulem la interacció. Les preguntes són el timó. Si demanem solucions tancades, l’alumnat es limita. Si demanem pistes i raonaments, l’alumnat creix. Dissenyem prompts que guiïn el procés, no només el resultat.
- Defineix el rol: “Fes de guia que dona pistes en tres passos i acaba amb una pregunta per comprovar si ho he entès”.
- Contextualitza: nivell educatiu, objectiu de la tasca, materials disponibles i temps real.
- Prioritza la verificació: demana que citi possibles fonts d’error, que expliqui per què una hipòtesi pot fallar i que proposi com ho comprovaríem.
- Protegeix la privacitat: evita compartir dades personals o identificables de l’alumnat.
- Fes metacognició: tanca amb “què he après”, “què em falta” i “quin següent pas faré”.
Estableix normes clares d’aula: l’IA és una eina d’aprenentatge, no un atajo. Tot allò que surti del xat s’ha de contrastar amb el llibre, apunts, dades o experiments. La darrera paraula la té l’evidència.
Activitats de Ciències amb IA que funcionen
Aquestes propostes s’han provat amb grups reals i es poden adaptar de Primària a Secundària. El truc és especificar el context i demanar explicacions a mida de l’edat.
- Generador d’hipòtesis: planteja una situació, com “flota o s’enfonsa”. Demana tres hipòtesis i quines variables controlar. L’alumnat tria una hipòtesi i dissenya el test. El xat ofereix pistes graduades, no respostes closes.
- Analista de dades: després d’un experiment amb temperatura i dissolució, introdueix un petit conjunt de dades. El xat ajuda a descriure tendències i a justificar si la conclusió té sentit. Final obligat: “Quines fonts d’error hi poden haver?”.
- Analogies a mida: demana tres analogies del sistema respiratori per a diferents edats i nivells. L’alumnat escull la que entén millor i la reexplica amb els seus exemples.
- Diàleg socràtic: el xat fa de guia que pregunta fins que l’alumne identifica variables, constants i controls en un experiment de fotosíntesi. Si la resposta és vaga, proposa una repregunta curta.
- Glossari viu: cada alumne introdueix un terme clau i demana definició breu, sinònim entenedor i exemple del pati o de casa. El resultat es revisa i es converteix en pòsters de classe.
Per planificar, segueix una pauta simple. Estalvia temps i puja la qualitat de la interacció.
- Abans: redacta el propòsit, el rol del xat i el nivell de suport desitjat. Prepara dos criteris de verificació.
- Durant: demana pistes pas a pas, comprova comprensió amb una pregunta i registra decisions a la llibreta de laboratori.
- Després: contrasta amb el llibre i l’experiment, i escriu un “què milloraria la propera vegada”.
Quan l’alumnat veu que la tecnologia els ajuda a mirar millor i no a evitar pensar, s’encén la curiositat. La ciència es torna un terrari obert on tot es pot observar, discutir i explicar. Comença amb una pregunta petita demà a classe i deixa que l’IA t’ajudi a fer-la créixer amb sentit.
