La IA com a espurna per a la creativitat literària
De l’espurna a l’esborrany que respira
Quan els ulls de l’alumnat busquen una primera idea i no la troben, una eina d’IA pot actuar com a generadora d’espurnes. No escriu per nosaltres, però ens ofereix punts de partida, variants d’un tema o girs sorprenents que desbloquegen la pàgina en blanc. A partir d’una consigna senzilla, podem demanar idees d’escena, conflictes possibles o improperis del destí per a un relat. El resultat no és el final, és el primer pas per donar forma a una veu.
La clau és transformar el burofax d’idees en un esborrany amb intenció. L’alumnat selecciona, modifica, reescriu. Aprèn a fer preguntes millors: qui parla, amb quin to, en quin temps, amb quina imatge central. La IA respon i el text es mou. S’hi afegeix una descripció, es retalla una frase, es prova un símil. L’important és sentir el pols propi dins del text, no perdre’l.
Metacognició literària i llenguatge com a taller
Treballar amb IA convida a fer explícit el que sovint és intuïtiu. Quan demanem a l’eina que expliqui per què un paràgraf té un to melancòlic, obrim una finestra a la metacognició: reconeixem recursos, registres i ritmes. Aquest diàleg ajuda a veure la literatura com un taller de decisions on tot es pot provar, justificar i millorar.
Podem guiar la conversa perquè l’eina identifiqui figures retòriques, avaluï la coherència del punt de vista, o suggereixi alternatives de temps verbal. No substitueix l’anàlisi humana, però amplia els ulls i afina l’orella. Al final, qui decideix és la persona que escriu, amb criteri estètic i ètic.
Tallers i activitats per escriure millor amb suport d’IA
Escalfament creatiu per encendre la veu
Els primers deu minuts poden canviar un text. Un assistent d’IA pot proposar metàfores inesperades per a una emoció, un inventari de detalls sensorials d’un espai, o una col·lecció de preguntes poderoses sobre un personatge. A classe, convertim aquestes propostes en materials per jugar: triem, barregem, exagerem, descartem.
Si comencem amb la frase Plou fi, demanem tres reescriptures: pluja que pessiga, pluja que cus, pluja que el món es beu. Un alumne tria una imatge i hi afegeix una acció, un altre hi canvia la veu narrativa. La IA ajuda a multiplicar variants, però la tria és de l’escriptor.
Escriptura col·laborativa i reescriptures valentes
Dues persones i una eina d’IA poden construir un capítol amb torns pactats. Una escriu la situació inicial, l’altra demana a l’assistent tres obstacles plausibles i selecciona. El tercer pas és reescriure per mantenir la coherència de la veu. Amb aquesta dinàmica, practiquem continuïtat narrativa, tensió i consciència d’estil.
Quan el text ja existeix, la IA pot suggerir versions amb tons diferents o nivells de formalitat. L’alumnat compara i decideix què conserva. També podem demanar condensacions per fer una sinopsi potent, o expandir una escena en forma de diàleg. L’objectiu és aprendre a manipular l’energia del text.
Propostes exprés per a l’aula
- El mosaic de veus Escriu una escena i demana tres reescriptures en primera, segona i tercera persona. Tria la que respira millor i explica per què.
- El banc d’imatges Dona tres paraules clau a l’assistent i recull deu detalls sensorials. Construeix un paràgraf que en combini cinc.
- El gir amable Reescriu un conflicte dramàtic en clau d’humor. Identifica què canvia en ritme, lèxic i puntuació.
- Cartes al personatge Fes preguntes a la IA com si fos el teu personatge. Després, torna les respostes a la teva veu i integra-les en el relat.
Llegir i analitzar amb lupa digital
Desxifrar el to, les imatges i l’arquitectura del text
La lectura literària guanya profunditat si fem servir la IA com a lupa d’exploració. Podem aportar un fragment i demanar que identifiqui camp lèxic dominant, figures retòriques i patrons rítmics. Després, revisem manualment i matisem. Aquest contrast ensenya que l’anàlisi és un diàleg, no una sentència.
També és útil demanar un mapa d’estructura bàsic del text. Quina és la tensió inicial, com creix, on respira, com clou. L’alumnat el compara amb la pròpia lectura i justifica canvis. Això desenvolupa consciència estructural i millora la manera com planifiquem els propis escrits.
Comparar veus i mirar amb criteri
Podem explorar com canvia un tema quan es diu amb diferents veus. Donem a la IA una mateixa idea i demanem una versió simbòlica, una de realista i una de poètica. L’alumnat analitza què canvia: imatges, sintaxi, verbs, densitat. Després, reescriu a la seva manera, sumant el que li ha funcionat.
Passos per analitzar un text amb suport d’IA
- Observa Llegeix el fragment i marca tres paraules o imatges que t’atrapin.
- Hipòtesi Escriu què creus que busca l’autor amb el to i el ritme.
- Consulta Demana a l’assistent un llistat de recursos retòrics i un esquema d’estructura.
- Contrasta Valida, corregeix i afegeix exemples del text. Explica on la IA s’equivoca o simplifica.
- Aporta Redacta un paràgraf crític amb la teva interpretació i una proposta de millora estilística.
Personalització i avaluació que cuiden l’autoria
Suports per a tothom sense renunciar a la veu pròpia
La IA pot adaptar textos a diversos nivells de lectura sense esborrar els detalls essencials. Si un alumne necessita més suport, demanem explicacions pas a pas, glossaris visuals o preguntes guia que acompanyin la comprensió. Si un altre vol més repte, proposem variacions d’estil o límits creatius que estrenyin la forma.
A l’escriptura, és útil activar pistes d’autoria: que l’alumnat reculli captures de les interaccions amb la IA, anoti decisions preses i justifiqui canvis. Aquest portafolis transparent mostra el procés i respecta la traçabilitat del text. No és només què s’ha escrit, és com s’ha arribat a escriure-ho.
Feedback amb sentit i rúbriques vives
Un bon retorn orienta i anima. Podem demanar a l’assistent una llista de millores concretes sobre coherència, to i precisió lèxica, i després personalitzar aquest feedback amb la nostra mirada. La IA accelera la detecció de patrons, però la mediació docent dona sentit i prioritat.
Rúbrica essencial per a relats i poemes
- Veu i to El text manté una veu reconeixible i coherent amb la intenció comunicativa.
- Imatges i llenguatge Les metàfores i els detalls sensorials aporten significat, no només ornament.
- Estructura Hi ha un ordre que crea expectativa i resolució o un arc emocional clar.
- Precisió i ritme Verbs vius, frases amb música i puntuació al servei del sentit.
- Processos Evidència d’esborranys, reescriptures i decisions pròpies respecte a les propostes de la IA.
Ètica, autoria i una invitació a jugar amb les paraules
Transparència i criteri per aprendre amb confiança
Acordem amb l’alumnat unes normes clares. Quan s’ha utilitzat la IA, s’indica i s’explica quines parts ha inspirat. Revisem biaixos i errors, i ensenyem a desconfiar del que sona bé però no té fonament. El missatge és simple i exigent a la vegada: l’eina ajuda, la responsabilitat autoral és humana.
A l’aula, fomentem una actitud de curiositat crítica. Per què aquesta recomanació millora el text. Què hi perd, què hi guanya. Cada alumne aprèn a defensar les seves tries i a escoltar retorns. La tecnologia s’integra com una aliada que ens demana pensament propi.
Una pràctica per demà
Tria una escena quotidiana. Demana a la IA cinc imatges sensorials que hi encaixin. Escriu un paràgraf i elimina-ne tot el que sigui decoratiu. Deixa només allò que batega. Torna a demanar una alternativa de to i compara. Decideix. El text és teu.
I si la tarda és llarga, deixa que una veu et xiuxiuegi a l’orella una mica de pluja. Després, escriu-ne la teva música. Que sigui breu. Que sigui teva. Que algú, en llegir-la, hi trobi una llum petita dins de la paraula.
