Com aprofitar ChatGPT per millorar l’estil literari dels textos

La brúixola de l’estil que tens a un xat

ChatGPT no escriu per tu, però pot actuar com una brúixola que orienta, un mirall que reflecteix, i un afinador que dona to i ritme a les paraules. Quan el text se t’encalla, quan sona pla, quan trobes que la idea és bona però no troba la forma, la conversa amb la IA es converteix en un petit laboratori literari on provar, retallar i fer brillar.

La clau és saber què demanar. Si enfoques la petició com ho faries amb una companya de lectura, el retorn és més útil. Pensa en objectius concrets: fer el text més clar, més viu, més precís, amb més música. Si necessites una guia detallada per al primer dia, pots visitar aquesta proposta pas a pas per millorar l’estil literari amb ChatGPT, i després tornar a aquesta sessió de taller.

Quan el text no flueix

Comença descrivint què et preocupa del teu text. No demanis “fes-lo millor”, demana “detecta frases llargues i proposa versions més àgils” o “suggereix verbs més expressius mantenint el sentit”. A partir d’aquí, negocia. La IA respon ràpid, però tu decideixes el camí.

Tipus d’ajuda estilística

• Claredat i ordre de les idees sense perdre matís.
• Ritme i cadència, alternant frases curtes i llargues amb intenció.
• Lèxic més precís, viu i coherent amb el registre.
• Veu narrativa definida, amb punts de vista consistents.
• Figures i imatges discretes que reforcen el missatge.
• Puntuació que respira i dona música al paràgraf.

Taller de reescriptura guiada amb tres voltes

Passos bàsics per treballar un paràgraf

• Contextualitza el fragment: gènere, públic i intenció.
• Demana una diagnosi d’estil amb 5 punts forts i 5 aspectes a millorar.
• Prova tres versions: més concisa, més evocadora i més formal.
• Combina les millors frases de cada proposta i torna a demanar una fusió.
• Refina el to amb indicacions concretes de vocabulari i ritme.
• Revisa l’originalitat i assegura’t que manté la teva veu.

Exemple exprés de poliment

Imagina un paràgraf fred sobre una tarda de pluja. Demana a la IA que el torni a escriure amb imatges senzilles i un ritme més estovat. Potser apareix un batec de tambor suau a la finestra, un carrer que fuma, una olor de terra que retorna records. Llavors contraataca: “Mantén aquestes imatges, però alleugereix els adjectius, redueix metàfores a una de central i dona més acció a la protagonista”.

Trucs de taller que funcionen

• Congela una frase que t’agrada i demana “reescriu la resta al seu voltant”.
• Marca paraules a evitar i substitucions preferides.
• Juga amb la longitud: una línia llarga que s’obre com un riu i una curta que colpeja.

En aquesta dansa, la IA suggereix passos i tu decideixes on posar l’accent. El resultat no és un text “de màquina”, sinó una versió teva que ha passat per un poliment pacient i amorós.

Trobar el to i la veu: jocs per fer vibrar el text

Banc de veus per experimentar

La veu és la música que sosté el relat. Demana a la IA un banc de veus amb descripcions clares i proves breus: col·loquial càlid, poètic minimalista, irònic elegant, periodístic sobri, divulgatiu proper. Després fes que la IA expliqui per què cada veu funciona o no amb el teu tema. Entendràs la gravetat, el timbre i l’eco de cada opció.

• Indica públic i canal: alumnat, blog, memòria, conte breu.
• Demana 3 línies per veu i 3 criteris d’adequació.
• Selecciona la veu i sol·licita una reescriptura parcial, no total.

Ritme, imatge i respiració

El ritme transforma el significat. Proposa tres versions de la mateixa idea amb ritme lent que acarona, ritme mitjà que avança, i ritme ràpid que sorprèn. Afegeix-hi una imatge discreta que abrigui el sentit, no que el tapi. Demana “senya d’alto” on calgui respirar i “acceleració” on cal fer bategar.

Prova també microexercicis: reduir un paràgraf a tres frases que facin de nusos, o ampliar una frase en tres perquè guanyi profunditat. Quan el text respira, el lector hi entra i es queda. Quan la música apareix, l’argument troba camí.

Avaluar i millorar amb criteri: rúbriques i converses que ens fan créixer

Una rúbrica d’estil que et sosté

L’estil no és intangible si el descrius amb criteris. Crea amb la IA una rúbrica senzilla i negociable. A partir d’un text model, demana indicadors clars i exemples curts. Converteix la rúbrica en una llista d’accions que poden guiar la reescriptura, no en una lupa que busca defectes.

• Claredat i precisió de les idees.
• Coherència en el punt de vista i la progressió.
• Varietat lèxica amb adequació al registre.
• Ritme i puntuació que acompanyen el sentit.
• Imatges útils i discretes, sense excés.
• Originalitat i presència de la veu pròpia.

Revisió en parelles amb la IA al costat

Treballa en parelles. Cada persona comparteix el paràgraf i el seu objectiu. La parella formula les primeres millores i, tot seguit, demaneu a la IA una proposta de poliment que respongui a la rúbrica. Compareu opcions, trieu el millor i justifiqueu per què. La IA és convidada, no directora d’orquestra.

Acabeu amb una metacognició breu: què has après del teu estil, quina decisió t’ha sorprès, què mantens com a senya d’identitat. Així l’eina no només modifica textos, sinó que fa créixer escriptores i escriptors.

Ètica i bones pràctiques creatives

Autoria compartida ben entesa

La IA és assistent, no autora. Fes explícit l’ús que n’has fet: diagnosi, reescriptura parcial, suggeriments de lèxic. Conserva versions intermèdies per documentar el procés i evitar la sensació de text fabricat. Revisa qualsevol dada factible i contrasta afirmacions. Respecta sempre la veu pròpia i la intenció original.

Evita demanar imitacions de persones concretes. Millor descriu propietats de to i ritme amb paraules teves. Si un passatge queda massa uniforme, rebenta el motlle: introdueix una frase inesperada, canvia el punt de vista, trenca una simetria. El text ha de respirar humà.

Privacitat, traçabilitat i cura de la veu

No comparteixis dades sensibles en els teus fragments. Si treballes amb alumnat, anonimitza textos i exemples. Marca límits en l’ús: la IA pot revisar, suggerir i aclarir, però qui decideix ets tu. I quan dubtis, torna a llegir en veu alta. La veu corporal és l’últim verificador d’estil.

Prompts útils per començar avui

• Diagnosi del paràgraf: “Assenyala 5 fortaleses i 5 millores d’estil, sense canviar el to. Afegeix una frase de consell per aspecte”.
• Tres versions equilibrades: “Dona’m una versió més concisa, una més evocadora i una més formal. Mantén el sentit i la veu bàsica”.
• Ritme i puntuació: “Reescriu alternant frases curtes i mitjanes. Indica on convé una pausa forta o un punt i coma”.
• Lèxic viu: “Substitueix verbs genèrics per alternatives expressives. Dona’m una taula de 10 parelles amb matisos”.
• Veu i públic: “Ajusta el registre per a adolescents sense caure en tòpics. Proposa 5 paraules clau de to”.
• Control d’excés: “Redueix metàfores a una de central i elimina adorns que no aportin significat”.

Activitats ràpides per encendre la imaginació

Minijocs de 10 minuts

• Ping-pong de frases: tu escrius una línia, la IA respon amb una proposta de ritme diferent, i tu tries quina es queda.
• Escaleta en tres colors: demana una mini estructura de tres moviments i omple cada bloc amb una imatge.
• Reducció i expansió: comprimeix un paràgraf a 30 paraules i després torna’l a 90 amb més llum i aire.

Del text tècnic al text viu

Si tens un fragment informatiu, converteix-lo en un petit relat sense perdre rigor. Demana a la IA una doble versió: una per llegir en veu alta amb energia i una per llegir en silenci amb més densitat. Comparar-les et farà veure com canvia el pols del text segons l’escena de lectura.

Per avaluar l’efecte, prepara tres preguntes per al lector: què t’ha quedat a la pell, què has entès amb claredat, què t’ha fet veure-ho d’una altra manera. La literatura, també la que informa, deixa rastre.

Tanca la sessió amb una acció simple i poderosa. Tria un paràgraf teu, demana una diagnosi d’estil, arrisca amb dues reescriptures i llegeix en veu alta la fusió final. Si et fa vibrar, continua. Si no, torna al taller. Les paraules, com una finestra neta després de la pluja, deixen passar més llum cada cop que les cuidem.